Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimecres, 3 de desembre de 2008

Estatines i el seu pes especific a la prevenció primària de la MCV


Ara que la simvastatina (l'estatina de major ús a la pràctica) és barata, fora de patent i sense aparent interès per part de cap promotor, es quedarà fora d'aquest debat?.


Font: Hemos leido...
Dels nostres companys valencians...(Farmaceutics d´Atenció Primària de la Comunitat Valenciana)
Des d'aqui una salutació per la seva bona feina!
Noticia:
Des del punt de vista de l'evidència científica, el significat de les estatinas en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular és encara una qüestió pendent.
Amb l'objectiu d'aclarir aquest assumpte, Mills i col·laboradors acaben de publicar a la revista del Col·legi Americà de Cardiologia, una revisió sistemàtica de les dades publicades.Per a això van realitzar una recerca bibliogràfica de bases de dades electròniques fins a maig de 2008 d'assaigs clínics randomitzats d'almenys un any de durada, duts a terme amb alguna estatina (a excepció de la cerivastatina), en prevenció primària de malaltia cardiovascular.

Es van definir els estudis com de prevenció primària si la majoria dels pacients (almenys el 50%) no presentava antecedents de cardiopatia coronària. Van descartar els assaigs que sol mesuraven variables subrogades i aquells que van incloure pacients diabètics d'alt risc o el risc cardiovascular dels quals a deu anys fos major del 20%.
Finalment van incloure 20 assaigs clínics que van complir els criteris de selecció.
Curiosament, cap amb simvastatina ni amb rosuvastatina (encara no s'havia publicat l'assaig Júpiter).

Els principals resultats comunicats són :
1.-Mortalitat per qualsevol causa (dades procedents de 19 assaigs n=63899), RR 0,93 IC95%:0,87-0,99, p=0,03.
2.-Mortalitat cardiovascular (dades procedents de 17 assaigs n=59469), RR 0,89 IC95%:0,81-0,98, p=0,02.
3.-Episodis cardiovasculars. (dades procedents de 17 assaigs n=53371). RR 0,85 IC95%:0,77-0,95, p=0,004.
4.-Infart de Miocardi. (dades procedents de 17 assaigs n=52976). RR 0,77 IC95%:0,63-0,95, p=0,01.
5.-Càncer. (dades procedents de 10 assaigs n=45469). RR 1,02 IC95%:0,94-1,11, p=0,59.
6.-Rabdomiólisis. (dades procedents de 9 assaigs n=39383). RR 0,97 IC 95%:0,25-3,83, p=0,96.
Els autors conclouen que les estatinas tenen un clar paper en la prevenció primària de morts o esdeveniments clínics significatius d'origen cardiovascular i esperen que els seus resultats facin debat en criteris clínics i farmacoeconómicos per iniciar el tractament.
Afegeixen que els beneficis, riscs i costos d'un tractament per a tota la vida s'haurien de ponderar acuradament amb altres estratègies preventives, com l'aspirina.
Acaben reclamant la necessitat de disposar d'evidència que permeti conèixer si existeixen diferències entre les diferents estatinas.
Com limitacions del seu metanálisis exposen el possible biaix de publicació, no haver trobat cap assaig amb simvastatina que complís els seus criteris o no haver pogut examinar la diferència d'efectes adversos entre les diferents estatinas per falta d'estudis.
Si fa pocs dies en el cas de l'assaig Júpiter comentàvem que no sabiem que dir, amb aquest estudi seguim igual.
Encara que tenim la impressió que haurem d'estar atents a la possible repercussió que aquests i/o altres estudis puguin tenir en noves guies o recomanacions d'actuació clínica i la seva aplicabilitat en països que, com Espanya, el risc basal de la població és 3,5 vegades menor que al Regne Unit.
Més informació: