L'objectiu d'aquesta revisió sistemàtica realitzada per autors dels EE.UU. del Col·legi Americà de Metges va ser el desenvolupament de Guies de Pràctica.
Es va tractar de comparar els beneficis i els danys de la segona generació d'antidepressius (bupropión, citalopram, duloxetina, escitalopram, fluoxetina, fluvoxamina, mirtazapine, nefazodona, paroxetina, sertralina, trazodona i venlafaxina) per al tractament dels trastorns depressius en adults.
Ells van trobar: "Es van incloure sis revisions sistemàtiques o metaanàlisis prèvies de qualitat bona o justa, com van ser 155 doble cec o just bona qualitat, doble cec, controlat amb placebo, o de cap a cap a l'atzar, assaigs controlats d'almenys 6 setmanes de durada.
Per als danys, també es van incloure 35 estudis observacionals amb un mínim de 100 participants i el seguiment d'almenys 12 setmanes.
La segona generació d'antidepressius no van diferir substancialment en l'eficàcia o en l'efectivitat per al tractament del trastorn depressiu major, sobre la base de 203 estudis.
Tanmateix, la incidència d'esdeveniments adversos i l'inici de l'acció van ser diferents.
L'evidència és insuficient per treure conclusions sobre l'eficàcia comparativa, l'efectivitat, o els danys d'aquests agents per al tractament de la distimia i la depressió subsindromal".
Els autors van concloure: "L'evidència actual no garanteix l'elecció d'un antidepressiu de segona generació sobre cap altra, sobre la base de les diferències en l'eficàcia i efectivitat.
Altres diferències respecte d'inici de l'acció i els esdeveniments adversos poden ser pertinents per a l'elecció d'un medicament ".
Cost i perfil d'efectes secundaris són les principals raons per elegir un antidepressiu davant un altre.
Annals of Internal Medicine Volume+issue[ 149 (10): 734-750, 18 November 2008 149 (10): 734-750, 18 Novembre 2008 © 2008 to the American College of Physicians
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada