Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Les recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya per a l'ajuda al malalt en el final de la vida



 
.
.
.
.
.
Les recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya recalquen que el principi de màxima eficàcia contra la malaltia ha de ser compatible amb el de la màxima ajuda possible a la persona malalta, incloent-hi l’ajuda a morir.
Això implica tant una priorització del respecte a la voluntat del pacient com el coneixement integral de les seves necessitats i la idea de bé individual.
El document recorda que tot pacient autònom és a dir, lliure, competent i degudament informat té dret a no consentir propostes terapèutiques, i la seva voluntat s’ha de respectar sense que hi càpiga l’objecció de consciència del professional sanitari.
En canvi, el professional ha d’ajudar a morir el pacient que està a prop de la mort sense que aquesta acció es consideri de cap manera com a “eutanàsia passiva”, sinó com l’acceptació del ple dret a la integritat i el no-patiment del malalt.
El CBC creu que el millor model d’atenció en els estadis del final de la vida és la ‘planificació anticipada de cures’, a través de la qual els professionals sanitaris, el pacient i els familiars fan una previsió consensuada, dins el límit d’allò raonable i possible, del procés d’actuació: indicacions terapèutiques, sedació, trasllats i lloc on es vol morir.
Durant aquest diàleg, el professional pot aconsellar l’elaboració d’un document de voluntats anticipades que obligarà a considerar vigents els desitjos explicitats pel pacient en cas que perdi la capacitat d’entendre i d’expressar-se.
En les recomanacions del CBC es recorda que hi ha una sèrie de condicions que cal tenir presents en aquesta bona praxi assistencial: que el tractament sigui personalitzat, que la informació sigui verídica i prudent, que el diàleg i l’acompanyament estiguin sempre presents, i que l’equip assistencial s’asseguri de la llibertat i de la capacitat que té el pacient de decidir.
Finalment, el Comitè de Bioètica de Catalunya creu que comprendre la complexitat que comporta l’aplicació de tots aquests factors és bàsic per prendre decisions correctes i orientar-se en les dificultats.
Per aquesta raó, demana que l’ajuda per tenir una bona mort sigui també un objectiu institucional, i que l’autoritat sanitària faci públic el seu compromís en l’objectiu primordial que és, a més de prevenir la malaltia i tractar-la, lluitar contra el sofriment de la persona que està prop de la mort.
Partint d’una situació que ha millorat en els darrers anys amb la creació de dispositius de l’àmbit sociosanitari, aquesta implicació institucional suposa la realització d’una sèrie d’iniciatives en tots els àmbits:

1.- Seguir informant activament dels drets dels malalts que estan a prop de la mort.
2.- Continuar estenent les unitats de cures pal·liatives; elaborar un pla de millora a partir d’un estudi profund sobre l’esdeveniment de la mort.
3.- Propiciar l’elaboració de protocols i guies clíniques.
4.- Continuar fent difusió de la utilitat del document de voluntats anticipades i crear els circuits per a una millor utilització.
5.- Impulsar l’activitat dels comitès d’ètica assistencial amb relació amb els possibles conflictes que sorgeixin i, sobretot, complementar el missatge de disposar de més recursos per procurar una millor cura de les persones que es troben properes a la mort amb el d’un respecte més gran als seus desitjos i a la seva voluntat.

Aquesta sensibilització hauria de transmetre’s en la formació universitària i continuada dels professionals, així com materialitzar-se en les iniciatives polítiques.

Legislació (06/10/2009)
.
.