La amoxicilina-clavulànic no és un tractament indicat en el tractament de les cel lulitis

Pregunta Clínica

Pacient de 42 anys amb antecedents d'alcoholisme, que presenta cel lulitis en membre inferior dret.

.

Tractament amb amoxilicilina-àcid clavulànic més levofloxacina en comparació amb amoxicilina-àcid clavulànic sol. Es valora els efectes secundaris del tractament combinat o amb un antibiòtic només.

,

Resultats

Pacient 42 anys amb antecedents de alcoholisme i cel lulitis en cama Amoxicilina-clavulànic vs amoxicilian-clavulànic + levofloxacina

.

Resum de l'evidència

1.- No hem trobat cap referència al fet que per tractar-se d'una persona amb antecedents d'alcoholisme, hagi de ser tractada de forma diferent a la resta de persones amb cel lulitis.

.

2.- Tampoc hem trobat cap ACA que compari la amoxicilina-clavulànic amb el levofloxacina sol o associat a la amoxicilina-clavulànic en el tractament de les cel lulitis.

.

En el tractament de les cel lulitis és important intentar distingir entre erisipela que afecta capes més superficials de la pell i que apareix com un eritema de límits diferenciats i bodes lleugerament sobreelevats i la cel lulitis pròpiament dita que afecta a capes més profundes i que en el seu presentació els límits són plans i més difusos (1).

.

Pel que fa al tractament:

1. Celulitis: el seu tractament empíric ha de cobrir els S. pyogenes i S. aureus. En els casos lleus es pot utilitzar una penicil.lina semisintètica (cloxacil · lina o dicloxacilina), cefalosporines de primera o segona generació (cefalexina) un macròlid o clindamicina per via oral.

.

En cas de tractar-se de pacients sospitosos de patir una infecció per S. aureus meticilina resistents (MRSA) o quan la seva prevalença en la comunitat és superior a un 30% s'utilitzarà un règim d'antibiòtics diferent (per exemple, clindamicina o penicil.lina + trimetropin-sulfametoxazol o doxiciclina).

.

Encara que les fluorquinolonas han demostrat ser efectives en el tractament de les cel lulitis, excepte en MRSA, hi ha dubtes sobre si és adequat utilitzar un antibiòtic d'ampli espectre per a tractar una infecció que és de baix espectre i paucibacteriana.

En cas d'existir signes de toxicitat el pacient haurà de ser ingressat per rebre tractament per via parenteral (1-4).

.

2. Erisipela: els casos lleus s'hauran de tractar amb amoxicilina o penicil.lina per via oral. En cas de presentar signes de toxicitat o en els nens el tractament s'ha de fer per via parenteral (1).

.

Resposta

No hem trobat proves que justifiquin la utilització de la amoxicilina-clavulànic en el tractament de les cel lulitis.

.

Autors: Idoia Alcorta i M ª Luisa González Delgado. Font: Fisterra. 30 d'agost de 2009.

.

Bibliografia:

1.- Baddour LM. Cellulitis and erisipelas. En: UpToDate, Basow, DS (Ed), UpToDate, Waltham, MA, 2009.

2.- Stevens DL, Bisno AL, Chambers HF, Everett ED, Dellinger P, Goldstein EJ, Gorbach SL, Hirschmann JV, Kaplan EL, Montoya JG, Wade JC. Practice guidelines for the diagnosis and management of skin and soft-tissue infections. Clin Infect Dis 2005 Nov 15;41(10):1373-406. Disponible en: [Guidelines]

3.- Morris AD. Cellulitis and erysipelas. Clinical Evidence [on line] [cited Jul 16]. URL: http://clinicalevidence.bmj.com

4.- EBM. 10-day regimen of levofloxacin was not needed in patients with uncomplicated cellulitis who had an acceptable 5-day response. Disponible en: http://ovidsp.tx.ovid.com

.

.