El Jutjat del Contenciós-administratiu número 2 de Santiago de Compostel·la ha condemnat a la Conselleria de Sanitat de Galícia i al Servei Gallec de Salut (Sergas) a indemnitzar amb 105.000 euros i 20.000 euros, respectivament, a l'espòs i als dos fills, d'una dona que va morir en un hospital gallec d'un xoc hemorràgic amb necrosi de l'intestí prim.
.El jutjat assenyala com a fets provats que la pacient va acudir al servei d'Urgències del centre sanitari amb un dolor epigàstric, que va ser tractat amb analgèsics i sedants.
.La malalta va ser enviada a la seva casa amb un diagnòstic de "síndrome ansiós-depressiu" i a les poques hores va haver de ser atesa al seu domicili per hipotensió extrema i traslladada a l'hospital, on ingrés en l'UCI i se li va practicar una laparatomía, en la qual es va veure que tot l'intestí estava necrosat.
.La pacient va morir hores després de ser operada.
.El judici clínic estableix com a causa de la mort "abdomen agut, afectació de tot l'intestí prim amb necrosi d'intestí i coagulació intravascular"
.El informe pericial afirma que hi va haver mala praxi, ja que davant d'un quadre d'abdomen agut no s'ha d'administrar analgèsics ni sedants.
.L'acusació de la pacient, qualifica de deficient i incorrecta l'atenció mèdica prestada i considera que el diagnòstic d'abdomen agut es va haver de realitzar en el Servei d'Urgències de l'hospital en el primer ingrés.
."Una laparatomía precoçment realitzada hauria permès la supervivència de la pacient", assenyala l'acusació.
.Primera intervenció (cirurgia prèvia)
El jutge dóna la raó a la part demandant i desestima les argumentacions de la defensa que es basen a recordar que la malalta va ser sotmesa a una operació a la mateixa zona, tretze anys abans, i amb aparició de nanses i hèrnies internes. "El pas lent però continu de les esmentades nanses per l'intestí prim va ser el que va produir una estrangulació de l'hèrnia produint una necrosi intestinal [...]
.La pacient va sofrir una complicació greu derivada de la cirurgia practicada el 1991, aliena a l'assistència prestada en Urgències de l'hospital gallec," apuntava la defensa.
.El jutge no troba responsabilitat en aquesta primera intervenció i assenyala que "tenint en compte els antecedents de cirurgia abdominal que tenia la pacient era obligat sotmetre-la a proves que fossin orientades a descobrir la causa del dolor i no retrasar-ho, fins que no estigués definitivament segur del seu origen".
.
.
També, l'atenció sanitària que va rebre en Urgències havia d'haver tingut en compte els problemes intestinals que arrossegava la pacient per valorar correctament l'origen del dolor.
.La sentència es recolza en l'informe del pèrit designat judicialment per afirmar que l'actuació sanitària va ser contrària a la lex artis, ja que "davant d'un quadre d'abdomen agut constitueix una norma bàsica d'actuació mèdica no administrar analgèsics ni sedants al pacient fins que estiguin definitivament establert el diagnòstic i el tractament a seguir".
.En el judici queda provat que si la intervenció s'hagués produït en el primer ingrés de la malalta, "per tant dins del límit de viabilitat de l'intestí prim, inferior a les 12 hores d'isquèmia continuada", hauria millorat el pronòstic de la cirurgia.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada