Els resultats d'un estudi publicat recentment a The Lancet van mostrar una millora en la mitjana del volum exhalat forçat en el primer segon (VEF1) en pacients amb MPOC grau II tractats amb tiotropi. En canvi, en la taxa del VEF1, que va ser la variable primària de mesura, no es va observar una disminució significativa
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és un problema de salut pública a escala mundial; s'estima que serà la tercera causa de mort al món en el 2020. Si bé els beneficis terapèutics dels broncodilatadors, com els anticolinèrgics inhalats, estan establerts i existeixen recomanacions per al seu ús, és poc el que coneixem dels efectes terapèutics dels fàrmacs en els graus inicials de lA MPOC.
UPLIFT (de l'engonals: The Understanding Potential Long-Term Impacts on Function with Tiotropium) és un assaig clínic aleatorizats, doble-cec, placebo-controlat realitzat en 487 centres de 37 països en què van participar 5.993 pacients.
D'aquests, en el moment de l'aleatorització, 2.793 tenien un grau II de MPOC segons GOLD (www.goldcopd.org), definit com un VEF1 en l'espirometria realitzada postbroncodilatador entre el 50% i 70% del seu valor. Finalment, 1.384 van rebre tiotropi i 1.355 placebo, amb un seguiment de 4 anys.
Sota una visió optimista, l'estudi va mostrar una millora de la mitjana del VEF1 en els pacients amb GOLD II que va inhalar tiotropi. L'estat de salut, mesurat pel Qüestionari Respiratori de St George (SGRQ), va ser significativament millor per al grup amb tiotropio en tots els mesuraments comparat amb el seu valor basal.
De manera menys optimista, UPLIFT no va mostrar benefici en la reducció de la taxa de declinació del VEF1 en el temps, la seva variable primària de mesura. La taxa de disminució del VEF1 postbroncodilatador va mostrar un resultat significatiu.
Queden algunes dubtes si aquest efecte terapèutic (reducció de 43 mil·lilitre/any contra 49 mil·lilitre/any) es tradueix en altres resultats clínicament rellevants.
Hi va haver una petita reducció de les exacerbacions (al voltant de 12 menys per cada 100 pacients a l'any), però no en les exacerbacions que van ocasionar hospitalització, ni en el nombre de dies d'hospitalització.
En ambdós grups el SGRQ va disminuir amb el temps, sense diferències estadísticament significatives. Tampoc no hi va haver diferències en la mortalitat, encara que aquests resultats no van ser preespecificats en el disseny dels assaigs.
Una altra limitació de l'estudi va ser l'alta taxa d'abandonaments (tiotropi 36,2% contra placebo 44,6%) principalment per esdeveniments adversos.
A més, el 44% dels pacients amb placebo estaven rebent anticolinèrgics inhalats a l'inici de l'estudi i encara que van ser suspesos, això deixa alguns dubtes del seu efecte residual.
Discussió
En els últims anys hi ha hagut un canvi en l'enfocament del tractament de la MPOC mirant més enllà del VEF1: Què afecta més els pacients? Què és el que ells consideren important?
Fins ara, s'havia utilitzat l'efecte del tractament farmacològic sobre la taxa de disminució de VEF1 per avaluar la millor opció de tractament.
Mentre que per avaluar els resultats s'ha considerat més apropiat la utilització de la reducció de les exacerbacions i la disnea, la millora de la qualitat de vida i l'activitat física del pacient.
És a dir, fer que el pacient visqui més o que tingui una millor qualitat de vida?
L'estudi UPLIFT és una bona il·lustració d'això. Si bé no totes les variables primàries van assolir un benefici funcional (per exemple, disminució de la declinació del VEF1) en els pacients que van inhalar tiotropio, l'estatus general de salut i els símptomes van millorar la condició de la malaltia en els graus inicials de la MPOC.
Article de referència
Decramer M, Celli B, Kesten S, Lystig T, Mehra S, Tashkin DP, for the UPLIFT investigators. Effect of tiotropium on outcomes in patients with moderate chronic obstructive pulmonary disease (UPLIFT): a prespecified subgroup analysis of a randomised controlled trial. Lancet. 2009;374(9696):1171-8.
..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada