Revisió i actualització de les Heparines de baix pes molecular (HBPM)

Les HBPM s’obtenen per fraccionament de l’heparina no fraccionada (HNF) i tenen un pes molecular menor.

.
A diferència de l’HNF, les HBPM presenten més capacitat d’inhibició del factor X, una semivida d’eliminació més prolongada i més biodisponibilitat per via subcutània.

.
Tenen un efecte antitrombòtic més prolongat i amb menys variacions individuals.

.

Tot i la similitud que hi ha entre elles, les diferents HBPM no es poden considerar equivalents terapèutics i cadascuna s’ha d’utilitzar en les indicacions aprovades i a les dosis i pautes recomanades.

.

.
Les HBPM són d’elecció per a la prevenció de la malaltia tromboembòlica en pacients quirúrgics i mèdics.

.
Totes les HBPM comercialitzades a Espanya disposen d’estudis en aquestes indicacions i totes les tenen aprovades.

.

De totes maneres, les més avaluades són l’enoxaparina, la dalteparina i la nadroparina.

.
En altres indicacions com el tractament de l’angina i l’infart de miocardi sense ona Q, l’enoxaparina, la dalteparina i la nadroparina són les més avaluades i estan aprovades.

.

L’enoxaparina també està aprovada per al tractament de l’infart de miocardi amb elevació del segment ST, i la dalteparina és l’única HBPM que està aprovada per a la prevenció secundària de la malaltia tromboembòlica en pacients oncològics.

.

L’hemorràgia i la trombocitopènia induïda per heparines són els efectes adversos més greus i es considera que el risc és menor per a les HBPM que per a l’HNF.

.

Les dades disponibles suggereixen que no hi ha diferències en la freqüència d’aquests efectes adversos entre les diferents HBPM.

Document

..