Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 23 de març de 2010

Descobert un gen determinant en l’herència del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat






El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en nens, amb una càrrega genètica molt important.


.
El TDAH afecta entre un 5 i un 6 % dels nens en edat escolar.

Aquests nens són hiperactius i mostren una gran dificultat per mantenir l’atenció, raó per la qual mostren problemes d’adaptació i de rendiment a classe.
.
Durant l’etapa adulta, si persisteix, el trastorn pot ser l’origen de dificultats socials (més possibilitat de ser consumidor de drogues o de patir accidents de trànsit, per exemple).
.
El tractament es basa pràcticament en fàrmacs estimulants, que regulen la capacitat d’atenció i el metabolisme del cervell.
.
L'estudi també indica que tenir una o altra variant del gen estaria relacionat amb la resposta a la medicació estimulant.
.
S´ha publicat un estudi multicèntric a nivell internacional on expliquen que les persones amb una variant determinada del gen LPHN3 (latrofilina 3) són susceptibles de patir el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).
.

L’estudi conclou que el rol d’aquest gen és significatiu i que, per tant, aquests resultats podrien aplicar-se clínicament al pronòstic d’aquest trastorn i suposen un pas endavant per a la millora del tractament.






Font: Comunicat i institut de recerca

. .

1 comentari:

Dolo ha dit...

A mi se'm planteja un dubte.. Realment hi ha tants nens afectats que tinguin necessitats de medicació..??? o bé davant de les dificultats que supossa tenir un fill que pateixi aquests trastorn no tenim ganes de tenir un problema més en el dia a dia .. i de vegades potser busquem la solució més còmode?? ..que estigui tranquil.let i medicat.. no sé.. Tots hem sigut nens més o menys amb les dificultats que comporta el anar creixent i madurant.. però la guia espiritual, física de la figura dels pares que ens fa de suport penso que és molt, molt important i avui dia tenim unes agendes tant ocupades..¡¡ que potser no estem donant la talla com a pares.. no ??' Sé que és polèmic el que plantejo..però val la pena pensar i reflexionar..

Salutacions