Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dijous, 8 d’abril de 2010

Criteris de derivació en hiperplàsia benigna de pròstata per l´Atenció Primària.


Per fí una Guía de com s'ha de manejar en Atenció Primària i Especialitzada la HBP!




La hiperplàsia benigna de pròstata (HPB) és una malaltia amb alta prevalença entre els barons de més de 50 anys que requereix una continuïtat assistencial entre els 2 nivells existents al nostre país, el d'atenció primària (AP) i el d'atenció especialitzada (AE); motiu pel qual era necessari consensuar uns criteris de derivació o de continuïtat per als dos col·lectius.

Actualment la de l'Associació Europea d'Urologia (EAU) és la referència, però No existeix cap protocol i No es defineixen quines actuacions s'han de realitzar en els diferents nivells.
És per això, que l'Associació Espanyola d'Urologia (AEU), la Societat Espanyola deMetges d'Atenció Primària (SEMERGEN), la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) han elaborat aquest document de consens.

Els objectius que es pretenen són promoure l'òptim maneig dels pacients amb HBP en l'àmbit de l'AP i la urologia i aportar criteris unificats i concisos de derivació de pacients amb HBP a l'uròleg, fàcilment assumibles per tots els nivells assistencials.

El document de consens consta de dues parts: d'una banda l'algoritme en el qual s'esquematitza el maneig del pacient que acudeix a consulta amb signes i símptomes suggestius de HBP, i per un altre es detalla cada un dels passos de l'esmentada eina, tals com a proves diagnòstiques, tractaments disponibles, seguiment del pacient i criteris de derivació a l'uròleg.

Aquest document de consens pretén ser, per tant, una eina útil que faciliti el maneig del pacient amb símptomes prostàtics i la coordinació entre els nivells assistencials d'AP i atenció especialitzada.

La història clínica del pacient, l'Índex Internacional de Símptomes Prostàtics (IPSS, International Prostate Symptom Score), el tacte rectal i l'antigen prostàtic específic (PSA) són eines accessibles en l'àmbit de l'AP que permeten un diagnòstic adequat de la HBP.


Seguiment Clínic
1.- Pacients amb IPSS menys 8:
Vigilància i avaluar anualment


2.- En els pacients amb IPSS 8-20

- si la mida de la pròstata és petita, es recomana el tractament amb bloquejadors alfa i avaluació al primer i tercer mes.

- si la mida de la pròstata és gran es recomana el tractament amb bloquejadors alfa o inhibidors de la 5-alfa-reductasa i avaluació al tercer i sisè mes.

- en el cas de pacients amb pròstata gran i PSA 41,5 ng/ml es recomana el tractament combinat i l'avaluació al primer i sisè mes.


Criteris de derivació
En aquest document s'estableixen uns Criteris de derivació a l'uròleg clars, que faciliten el tractament d'aquest tipus de pacients.

1.- Es derivaran a l'uròleg aquells pacients amb HBP que No presenti millora al tercer mes de tractament amb bloquejadors alfa, o al sisè mes de tractament amb inhibidors de la 5-alfa-reductasa.

2.- Es derivaran també els pacients amb símptomes del tracto urinari inferior en els quals s'observi:

- Alguna troballa patològica durant el tacte rectal
- IPSS >20
- PSA >10 ng/mil·lilitre
- PSA >4 ng/mil·lilitre i PSA lliure de menys del 20%

- Pacients amb menys de 50 anys i amb sospita de HBP
- Pacients amb alguna complicació urològica.


















.
.
.