La malaltia d’Alzheimer és el tipus de demència més freqüent.
.
.
.
Es tracta d’una malaltia degenerativa que s’associa a una morbiditat alta i a un escurçament de l’esperança de vida, i té un impacte sociofamiliar molt important. L’edat representa el principal factor de risc.
La malaltia és dues vegades més freqüent en dones que en homes. Les alteracions de la memòria acostumen a ser el primer símptoma en la majoria de casos.
Els objectius del tractament de la malaltia d’Alzheimer són millorar la qualitat de vida del
pacient i de la persona que en té cura, retardar la progressió del deteriorament cognitiu, prevenir els trastorns de la conducta que acompanyen la malaltia, prevenir i tractar les complicacions, i controlar els factors de risc.
No hi ha cap tractament preventiu per a la demència, ni cap que en disminueixi la progressió.
Les mesures no farmacològiques s’encaminen a donar suport mèdic, social i afectiu al pacient i al cuidador, a fi d’evitar la progressió de la malaltia i l’aparició de complicacions.
L’eficàcia dels inhibidors de la colinesterasa en pacients amb malaltia d’Alzheimer lleu o moderada ha estat, bé que de significació estadística, d’escassa rellevància clínica.
La memantina ha mostrat una eficàcia modesta en pacients amb la forma greu de la malaltia i només s’ha de considerar com una alternativa als inhibidors de la colinesterasa. Alguns símptomes conductuals associats a la malaltia es poden tractar puntualment amb fàrmacs antipsicòtics, tot i que la seva eficàcia és moderada i cal tenir en compte el risc d’efectes adversos potencialment greus.
La risperidona és l’únic fàrmac del grup que s’ha autoritzat en aquesta indicació. Les dades sobre l’eficàcia d’altres tractaments no permeten recomanar- ne l’ús.
.
..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada