El principal factor de risc per desenvolupar un glaucoma és l´increment de la pressió intraocular (PIO).
.
.
Idees Claus
1.- No obstant això, l'elevació de la PIO No es considera un criteri diagnòstic.
.
2.- De fet, entre el 25 i el 50% dels pacients amb glaucoma presenten valors normals (típicament, entre 10 i 21 mmHg).
.
3.- La PIO és l'únic factor de risc causal modificable, i molts assaigs clínics han demostrat que reduir laPIO enlenteix el començament i la progressió del glaucoma.
.
4.- En els pacients amb una PIO elevada, tenir un gruix corneal relativament prim és un altre factor de risc major.
,
5.- Parlem d'hipertensió ocular quan, amb una PIO considerada elevada, no s'ha produït encara la lesió glaucomatosa(encara que, en un terç dels casos, pugui aparèixer en el futur).
.
6.- Altres factors de risc són:
- els antecedents familiars de glaucoma
- la raça negra (en aquesta apareix més precoçment, i és més greu).
- la miopia
- la pressió diastòlica baixa
- la diabetis
- l'hipotiroïdisme
- presència de malaltia cardiovascular, també es relacionen amb una major prevalencia.
.7.- Actualment no hi ha evidències per recomanar el cribratge sistemàtic del glaucoma en la població general.
.7.- Actualment no hi ha evidències per recomanar el cribratge sistemàtic del glaucoma en la població general.
..
8.- Es recomana considerar per al cribratge als pacients de major risc:
- els majors de 65 anys
- els diabètics
- els que tenen antecedents familiars de glaucoma i
- els pacients amb miopia grave
.
9.- Les tres proves de cribratge per a detectar el glaucoma són:
1.- la tonometria
2.- la oftalmoscòpia i
3.- la campimetria.
.
10.- Davant d'una hipertensió ocular o una sospita de GPAA, l'inici del tractament es basarà en:
1.- el risc de progressió cap GPAA,
2.- segons el gruix corneal
3.- la PIO i
4.- la edad
.
11.- Davant un GPAA establerta, el tractament s'ha d'iniciar sempre en el moment del diagnòstic, ja que s'ha demostrat que el tractament és més eficaç com més precoç sigui.
.
12.- En el tractament del GPAA es consideren de primera elecció els beta-bloquejants i els anàlegs de les prostaglandines (amb el timolol i el latanoprost com a referents del seu grup, ja que són els que disposen de més experiència d'ús)
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada