Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 7 de setembre de 2010

Revisió crítica del tractament farmacològic de les demències



Són d´utilitat els fàrmacs a la Malaltia de l´Alzheimer?


.
.
.






.

Excel·lent article de revisió realitzat pel Dr. Xavier Bayona, on explica les incerteses actuals en relació a aquests medicaments!
.
.
Antecedents
L'eficàcia de les 5 drogues aprovades per l'Administració de Drogues i Aliments (Food and Drug Administration) dels EUA per teràpies farmacològiques per a la demència en la consecució de millores clínicament rellevants no està clara
.
Objectiu
Revisar l'evidència de l'eficàcia dels inhibidors de la colinesterasa (donepezil, galantamina, rivastigmina i tacrina) i el neuropèptid modificat, memantina, en la consecució de millores clínicament rellevants, sobretot en la cognició, la funció global, el comportament i la qualitat de vida, per als pacients amb demència.
.
Fonts d'informació
Registre central d'estudis controlats de Cochrane, MEDLINE, PREMEDLINE, EMBASE, Allied and Complementary Medicine Database (AMED), CINAHL, AgeLine, i PsycINFO des de gener de 1986 a novembre de 2006.

Selecció dels estudis
En la revisió, s'hi van incloure assaigs controlats aleatoris en llengua anglesa que avaluaven agents farmacològics en adults amb diagnòstic de demència, que no van utilitzar un disseny creuat, i quan l'estudi va obtenir una puntuació de qualitat d'almenys 3 punts en l'escala de Jadad.

Recull de variables
Es van registrar les característiques de l'estudi, els resultats i els efectes adversos. Les mesures dels canvis es van calcular i es van combinar les dades quan va ser oportú.
.
Resultats principals
Es van seleccionar 96 publicacions que representen únicament 59 estudis.
Els inhibidors de la colinesterasa i la memantina van tenir efectes consistents en els àmbits de la cognició i l'avaluació global, però les conclusions estimades van demostrar petits canvis.
.
Els resultats en els àmbits de la conducta i la qualitat de vida van ser avaluats amb menor freqüència i van mostrar efectes menys consistents.
.
La majoria d'estudis va ser de curta durada (6 mesos), cosa que va limitar la seva capacitat per detectar retard en l'aparició o progressió de la demència.
Tres estudis van comparar directament diferents inhibidors de la colinesterasa i no van trobar diferències en la cognició ni en el comportament.

Limitacions
Les limitacions dels estudis disponibles inclouen la curta durada d'aquests, la inclusió de pacients només amb malaltia d'Alzheimer lleu a moderada, la pobra documentació de reaccions adverses, la manca de definicions clares per a la significació estadística, l'avaluació limitada dels resultats de la conducta i la qualitat de vida, i el fet de centrar-se en la comparació dels diferents tractaments.
..
Conclusions
El tractament de la demència amb inhibidors de la colinesterasa i memantina pot donar resultats positius estadísticament significatius però clínicament poc rellevants en les mesures de cognició i avaluació global de la demència.

Conflicte d'interessos
P. Santaguida rep honoraris de l'American College of Physicians.
..Comentari crític
En el món de la recerca sovint ens trobem amb el paradigma de la significació estadística i la rellevància clínica dels canvis detectats respecte a la població amb què es fan les comparacions.
És freqüent que diferències estadísticament significatives no siguin clínicament rellevants.
Tot això depèn fonamental de les variables analitzades, com s'estratifiquen i classifiquen, i també, amb un alt grau d'importància, la mida de la mostra, capaç de detectar petits canvis si aquesta és prou gran amb significació estadística.
La malaltia d'Alzheimer és la causa més comuna de demència.
Des de la introducció dels inhibidors de la colinesterasa, han estat múltiples els estudis publicats que han demostrat canvis estadísticament significatius però amb poca o nul·la rellevància clínica.
A mesura que la població segueixi envellint, la prevalença de la demència s'espera que augmenti.
El veritable problema resideix en què no hi ha teràpies veritablement eficaces per tractar la demència, i la rendibilitat dels inhibidors de la colinesterasa ha estat qüestionada.
S'especula que l'inici de les teràpies en les primeres etapes de la malaltia pot ser necessari perquè siguin efectius.
El problema del diagnòstic precoç resideix en què hi ha una mala definició dels estats previs a l'establiment d'una demència i se'n desconeix la incidència i prevalença.
Per tot el que s'ha comentat seria necessari realitzar estudis que facin un seguiment a llarg termini que abordin els estadis preclínics.
.
.

RevisorXavier Bayona
SAP l'Hospitalet de Llobregat
Font: 3clics

Raina P, Santaguida P, Ismaila A, Patterson C, Cowan D, Levine M, Booker L and Oremus M. Effectiveness of cholinesterase inhibitors and memantine for treating dementia: evidence review for a clinical practice guideline.
Annals of internal medicine. 2008 Mar 4; 148 (5) :379-97. link
.
.
.
.