Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dijous, 14 d’octubre del 2010

Giesecke: document de consens per al tractament de la fibromiàlgia


Objectiu del Consens
Elecció d'una classificació de fibromiàlgia que permeti assignar als pacients en diferents subgrups segons una sèrie de característiques distintives.






Idees Clau
1.- La classificació de Giesecke es la que millor s'adapta a la pràctica clínica, i que a més ha estat elaborada de forma més rigorosa.

2.- Aquesta classificació agrupa els pacients en tres grups diferents, en funció de la seva valoració i segons tres aspectes clau: la hiperalgèsia, la depressió/ansietat i el catastrofisme.
. .
3.- La base de tractament comú consisteix en l´educació i informació als pacients, (entenent com educació la corresponsabilització del pacient en el compliment de les diverses estratègies) i l'exercici físic (de tipus aeròbic, d'enfortiment muscular i de flexibilidat/estirament, encara que els pacients amb fibromiàlgia els tolerin malament i el compliment sigui pobre
..
4.- Pel que fa al tractament farmacològic també existeix un consens clar en no recomanar l'ús d'analgèsics. Els AINE i el paracetamol no són eficaços.
...

5.- Els opiacis majors tampoc han demostrat ser eficaços.
.
6.- El tramadol, en assaigs clínics amb baix nivell d'evidència, i l'amitriptilina en dosis baixes, sembla que presenten un petit efecte analgèsic, encara que aquesta última es fa servir habitualment per millorar la qualitat del son i la fatiga.
.
.
7.- Independentment d'aquestes recomanacions generals en el maneig del subgrup 1 que és el que amb major freqüència es presenta en la pràctica clínica, hauria atendre especialment l'ansietat i depressió, mentre que en el subgrup 2, on el catastrofisme és un factor de cronicitat, la psicoteràpia és imprescindible a més del tractament de l'ansietat i la depressió.
..
8.- Finalment, en el subgrup 3, on la depressió/ansietat és baixa i l'afrontamentalt, és on trobem millors respostes a les pautes indicades, i no és tan necessari l'ús d'antidepressius ni de psicoteràpia, sinó insistir més en l'exercic físic individualitzat.