Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dijous, 21 d’octubre de 2010

Lumbàlgia crònica: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge







Objectius
L’objectiu d’aquest document és consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en algunes situacions clíniques comunes en la lumbàlgia crònica, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar i els riscos per a la salut.

Metodologia
Utilitzant una tècnica RAND modificada, s’ha consultat dos col·lectius de professionals (especialistes en diagnòstic per la imatge i clínics) sobre l’ús apropiat de 7 tecnologies en sis condicions clíniques diferenciades. Les puntuacions mitjanes dels grups han estat presentades en dues ocasions al grup per valorar si hi havia convergència cap a un punt.

S’han valorat els resultats, si hi havia diferències significatives entre puntuacions i s’ha consensuat entre un grup d’experts el resultat de l’exercici de priorització.

Resultats
- En lumbàlgia no complicada i sense signes d’alerta no cal fer cap prova d’imatge.

- En la resta de situacions, la radiografia simple o, alternativament, la ressonància magnètica són les proves d’elecció; es deixa al judici clínic del radiòleg la necessitat de realitzar la prova amb un contrast.

-La radiculomielografia, la tomografia computada, i la gammagrafia tenen un paper molt més residual en la lumbàlgia.

Conclusions
1.- Davant un pacient amb lumbàlgia, malgrat tenir a l’abast multitud de proves, són suficients la radiografia simple i la ressonància magnètica.

2.- L’abordatge del diagnòstic de la lumbàlgia és un problema freqüent i alhora generador de molta variabilitat.

3.- Quan s’analitzen els resultats sota un prisma clínic (no només numèricament), es tendeix cap a la priorització de l’Rx Simple i l’ RM, deixant al judici clínic del radiòleg l’ús del contrast per millorar el rendiment de la prova.

4.- En la lumbàlgia no complicada i sense signes d’alerta, els experts aconsellen no fer cap prova.

5.- La gammagrafia, la radiculomielografia i la TC tenen un paper més limitat, i caldria reservar-ne l’ús a circumstàncies excepcionals.

6.- Dos col·lectius valoren de manera diferent el valor de diferents proves de diagnòstic per la imatge en el diagnòstic de la lumbàlgia.

7.- En algunes situacions aquestes diferències poden ser relativament importants.

8.- No sembla que hi hagi relació entre coneixement de la literatura (evidència científica) i reducció de variabilitat.