Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Síndrome d'atrapament subacromial, corticoides o teràpia física?












.
.
.
.. ..

.
.
.
Idees Clau

1.- El dolor d'espatlla és un motiu de consulta freqüent en atenció ambulatoria. Implica aproximadament 12 per mil de les consultes d'Atenció Primària.
.
2.- El diagnòstic més freqüent és la síndrome d'atrapament subacromial.
.
3.- El tractament no quirúrgic d'aquesta síndrome consisteix en exercici, teràpia manual i infiltració amb corticoides.
.
4.- Aquests tractaments han provat la seva eficàcia separadament però no existeixen assaigs clínics que avaluïn l'eficàcia de la seva aplicació en forma conjunta.

Segons els autors, la infiltració amb corticoides disminueix el dolor, i per tant la teràpia manual i exercici serien més eficaços en els pacients amb atrapamiento subacromial.

Per avaluar aquesta hipòtesi, es va realitzar un assaig clínic aleatorizat que va incloure pacients majors de 40 anys amb síndrome d'atrapament subacromial, amb una intensitat del dolor de moderat a greu.

L'objectiu primari va ser demostrar una disminució de la intensitat del dolor d'espatlla i la millora de l'índex de discapacitat a les 12 setmanes.

Es van incloure 232 pacients amb una edat mitjana de 56 anys. Es va observar que en la setmana 12 de l'estudi no hi va haver diferències significatives en la intensitat del dolor ni a l'índex de discapacitat entre ambdós grups, encara que es va observar millora del dolor en la setmana 1 i 6 en el grup tractat amb corticoides més exercici.

No hi va haver diferències entre ambdós tractaments al cap de 24 setmanes.

Segons aquest estudi, la infiltració amb corticoides associada a exercici i el tractament amb exercici només per al tractament del dolor en els pacients amb síndrome d'atrapament subacromial, tenen la mateixa eficacia.

Font:
Exercise therapy after corticosteroid injection for moderate to severe shoulder pain: large pragmatic randomised trial

Crawshaw DP, Helliwell PS, Conaghan PG y cols.

BMJ 2010;340:c3037.