Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dilluns, 31 de gener de 2011

Actualitzacions de la Pneumònia Adquirida a la Comunitat


 Actualitzacions de la PAC!







Idees Clau

1.- La NAC a l'adult inmunocompetent és causada per un gran nombre de patògens, sent el més freqüent Streptococcus pneumoniae o pneumococ; li segueixen els gèrmens atípics, Mycoplasma pneumoniae i Chlamydophila pneumoniae, els virus respiratoris i Haemophilus influenzae.

2.- El tractament de la NAC sol ser empíric, ha de cobrir al pneumococ posat que és el patogen més prevalente i el que causa les formes més greus de pneumònia.

3.- No està recomanat iniciar el tractament de la NAC amb antibiòtics enfront de gèrmens atípics, tret que es tingui clara sospita que la pneumònia ha estat causada per algun d'aquests patògens (espècies de Legionel·la, micoplasma, etc.). Tenir en compte que el diagnòstic de pneumònia causada per gèrmens atípics basat en les manifestacions clíniques no cal. L'excessiva utilització de macrólids o fluoroquinolones ha contribuït a l'aparició de pneumococs resistents a aquests antibiòtics.

4.- La política d'antibiòtics duta a terme a Espanya en els últims anys ha aconseguit frenar i fins i tot reduir els pneumococs resistents a penicil·lines i macrólids. En l'actualitat, l'ordre de prevalença de les resistències del pneumococ a antibiòtics és: macrólids > penicil·lines > fluoroquinolones.

Les resistències a penicil·lines poden resoldre's amb altes dosis, no ocorre el mateix amb les resistències a macrólids.

5.- Els antibiòtics betalactámicos són efectius enfront de S. pneumoniae, fins i tot enfront de tipos amb sensibilitat reduïda a la penicil·lina quan l'antibiòtic és administrat a dosis altes. Per tant, com a tractament empíric es recomana amoxicilina 1 g/8 h. En pacients amb comorbilidad associada i pacients institucionalitzats afegir ác. clavulánic.

6.- Els macrólids han de restringir-se per a les sospites de pneumònies causades per gèrmens atípics. L'azitromicina és l'alternativa més adequada per la seva posología i tolerància.

7.- Les fluoroquinolones (levofloxaci i moxifloxaci) han de reservar-se per als fracassos terapèutics i les formes més greus de pneumònia.

8.- L'evolució de la NAC ha de ser vigilada en 48 o 72 hores. Si no hi ha millorança clínica i és necessari modificar el tractament, les fluoroquinolones són la millor opció.

9.- Les recomanacions internacionals sobre el tractament de la NAC són orientatives; la selecció de l'antibiòtic ha d'adaptar-se al perfil de resistències de cada àrea i a la política d'antibiòtics implantada.

10.- El diagnòstic etiológico de la pneumònia basat en les manifestacions clíniques és imprecís. Un diagnòstic erroni de pneumònia causada per patògens atípics, pot conduir a un tractament inadequat, a fracàs terapèutic i promoure l'aparició de resistències.

11.- Les escales pronósticas són una eina molt útil per al maneig de la pneumònia, però el judici clínic és essencial per decidir l'abordatge de cada cas. La derivació del pacient a l'hospital es valorarà en les següents situacions:

   — Puntuació en escala de FIN > 70 punts o en l'escala CURB 65 > 1.

   — Descompensació de comorbilidad greu.

   — Gravetat clínica, analítica o radiològica (taquipnea > 30 rpm; taquicàrdia 120 lpm; hipotensió < 100/60; singlot o hipertèrmia < 36º o > 40º); alteració del nivell de consciència; insuficiència renal aguda; anèmia (hematocrito < 30%); leucocitosis o leucopènia; coagulació intravascular disseminada; infiltrats multilobulars, vessi pleural o cavitació.

   — Dificultat per al tractament oral o ambulatori.

   — Falta de resposta al tractament antibiòtic.
View more documents from miguelmolina.