Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dilluns, 10 de gener de 2011

Hipoglicemia vs AVC: cal un estudi més acurat!



La patologia més greu s'ha de descartar realitzant proves!
.
.
.
.
...
.
.
.

El Suprem ha condemnat a un metge, un hospital i les companyies asseguradores per un error en el diagnòstic d'una isquèmia cerebral.
.
La sentència diu que com que es presentava símptomes que emmascaraven la patologia, haurien d´haver-se fet proves per descartar la malaltia més greu.

El Tribunal Suprem ha revocat l'absolució acordada per l'Audiencia Provincial de La Coruña en una sentència en la qual analitza l'obligació de mitjans que competeix als professionals sanitaris i la necessitat d'esgotar les proves quan existeixen diverses opcions diagnòstiques, inclosa l'aconsellable que pot ser la consulta amb especialistes quan pot ajudar a determinar la patologia.

La Sala Civil ha analitzat el cas d'una pacient que va acudir al servei d'Urgències d'un hospital per pèrdua del parla, parestèsies i pèrdua de força en el braç dret. El metge, després de diagnosticar-li una hipoglicèmia, li va donar l'alta. Als tres dies va tornar al centre amb els mateixos símptomes, sent ingressada i remesa a un altre centre per a realització d'una TC, que va revelar l'existència d'un infart isquèmic cerebral del que li han quedat diverses seqüeles.

L'Audiencia Provincial de La Coruña havia acordat l'absolució del primer metge que va atendre a la pacient i del centre hospitalari basant-se en un dels informes pericials que afirmava que "el diagnòstic dels atacs isquémicos transitoris en els serveis d'urgències és incorrecte en una quarta part dels casos". A més, segons el dictamen, no cal oblidar que cap dels metges que atenien el servei eren especialistes en Neurologia.

El magistrat ponent de la sentència del Suprem, no comparteix aquests arguments i declara la responsabilitat del metge, de la seva companyia asseguradora i del centre hospitalari.

La resolució judicial aclareix que els fets provats "evidencien l'existència d'un error de diagnòstic inicial que no queda encubert per l'absència de símptomes clars de la malaltia".
En aquest punt, el magistrat afirma que el facultatiu "va treballar sobre una de les dues hipòtesis que podien resultar de la simptomatologia que la pacient presentava".

Es va descartar el patiment més greu "abans d'esgotat els mitjans que la ciència mèdica posa a l'abast per determinar la patologia correcta quan era possible fer-ho". Per a això, afegeix la sentència, era suficient amb "realitzar les proves pertinents" o també "consultar a l´especialista en neurologia si, per raó de l'especialitat de qui en aquests moments li atenia, no estava en condicions de detectar i prevenir un ictus en evolució".

Prevenció a temps
En conseqüència, "van faltar en aquest cas els coneixements mèdics necessaris per fer possible el diagnòstic que hagués previngut o evitat l'obstrucció completa de l'artèria carótida a partir d'una prèvia simptomatologia neurològica que no va ser detectada pel metge de guàrdia".

El fet que aquest diagnòstic s'hagués pogut determinar amb les pertinents proves, segons l'informe pericial, indica que "qualsevol altre metge amb una base mínima de coneixements per a aquests supòsits o suplint les seves manques mitjançant un consell mèdic complementari hauria detectat immediatament la raó de l'ingrés i li hauria proporcionat amb la urgència i diligència necessària tots els mitjans curativos que disposava".
Consecuència
Actuació culposa del metge per "un error de diagnòstic que va desembocar en un resultat danyós".

Fins i tot la derivació, si és necessari
1.- La sospita d'un possible infart cerebral detectat en un servei d'Urgències pot fins i tot exigir que el pacient sigui traslladat a un centre amb els mitjans diagnòstics adequats.
.
2.- La no derivació va ser la causa que va portar al Tribunal Superior de Justícia de Galícia a condemnar a l'Administració gallega en un cas en el qual a més es retreia als facultatius la falta de dedicació atorgada al malalt.
.
.
.
.