Idees Clau
1.- La major part dels pacients amb paralisi de Bell es recupera de forma espontània, però fins a un 30% presenta algun tipus de seqüela sense tractament.
2.- S'ha demostrat que el tractament amb glucocorticoides iniciat en les primeres 72 h de l'inici dels símptomes redueix el risc de presentar seqüeles, i que per cada 11 pacients tractats amb glucocorticoids s'aconsegueix que un més es recuperi.
3.- En els assajos clínics no s'han documentat efectes beneficiosos amb el tractament antiviral, sols o afegit a glucocorticoides.
4.- Encara que hi ha autors que no descarten que els antivirals tinguin un paper en les paràlisi facials més greus o en els quals pugui haver-hi indicis d'etiologia vírica, la veritat és que no hi ha assajos clínics metodològicament bé disenyats que puguin afirmar que siguin eficaços en algun subgrup. És possible que, si el virus de l'herpes té un paper etiológic, ja no estigui en plena replicació quan es manifesta clínicament la lesió.
5.- Per tant, amb les dades actualment disponibles, el tractament s'hauria de basar en mesures de protecció física ocular i glucocorticoides.
6.- La pauta d'aquests ha variat en els diferents assajos clínics, però és de destacar que la seva eficàcia es recolza sobretot en els dos assajos publicats més recentment, en què es ha utilitzat prednisolona per via oral durant 10 dies, ja sigui 25 mg cada 12 h o bé 60 mg al dıía els primers 5 dies, amb un descens progressiu en els dies següents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada