Prendre un placebo pot ser efectiu fins i tot si el pacient sap que ho és? Un nou informe suggereix que la resposta és sí.
En un estudi publicat a la revista on-line PLoS One, els investigadors van explicar a 80 voluntaris amb síndrome de colon irritable que la meitat d’ells rebria un tractament rutinari i l’altra meitat rebria un placebo.
Van explicar-los a tots que el placebo era una substància inerta, com una pastilla de sucre, que s’havia descobert que “produïa millores substancials en símptomes del síndrome de colon irritable a través de processos d’auto-curació de cos-ment”. Als pacients, tots tractats amb la mateixa atenció, calidesa i empatia pels investigadors, se’ls va administrar o no la pastilla aleatòriament.
Al cap de tres setmanes, van fer proves als pacients amb qüestionaris que mesuraven el nivell de dolor que patien i altres símptomes. Els pacients que havien rebut la pastilla de sucre –dins d’una ampolla clarament marcada com a “placebo”– van notar molt més alleujament del dolor i una reducció més gran en la severitat l’altres símptomes que els que no l’havien rebuda.
Els autors especulen que la comunicació per part dels doctors d’un resultat positiu va ser un factor en l’efectivitat aparent del placebo.
“La magnitud de l’efecte és molt gran, aquí”, diu l’autor principal, el Doctor Ted J. Kaptchuk, investigador al Centre Mèdic Beth Israel Deaconess de Boston. L’objectiu, afegeix, seria desenvolupar una estratègia clínica per utilitzar l’efecte placebo èticament, sense mentir a un pacient.
De Nicholas Bakalar
i ara un excelent video de "El Supositorio" del Dr. Vicente Baos on ens explica l´efecte "placebo":
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada