La importància de les infeccions de transmissió sexual (ITS) rau en la seva elevada incidència i en les conseqüències sanitàries i socioeconòmiques que comporten. Les formes asimptomàtiques o poc aparents d'aquestes malalties són força freqüents, especialment en les dones. Quan no es tracten poden ocasionar complicacions i seqüeles. Aquestes solen ser més importants en les dones, com és la malaltia inflamatòria pelviana que, a més de la gravetat clínica amb què pot cursar, és causa possible d'embarassos ectòpics, infertilitat i esterilitat.
La sífilis congènita, l'oftàlmia i la pneumònia per clamídies i l'herpes són exponents clars de la transcendència que poden assolir aquestes malalties, sobretot tenint en compte que les dones joves en edat fèrtil constitueixen un col·lectiu especialment afectat. Així mateix, actualment està ben establerta l'existència d'una ferma relació causal entre la infecció pel papil·lomavirus humà i el càncer de coll d'úter o la seva lesió precursora.
També cal considerar l'associació entre la presència d'infeccions genitals i la probabilitat d'infecció pel VIH.
La presència de determinades ITS (ulceratives com la sífilis, l'herpes o el xancre tou, i supuratives com la gonocòccia, la infecció genital per clamídia o la tricomonosi) incrementa substancialment el risc de transmissió del VIH. Així, la prevenció i el control d'altres ITS tenen un paper important en l'estratègia de prevenció de la infecció pel VIH.
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada