La revista Osteoporosis International acaba de publicar un article d´un equip espanyol titulat:
Font original: Gestión Clinica y Sanitaria
El treball mostra que només el 0,7% de les dones entre 50 i 65 anys té un risc de fractura de maluc superior al 3% en 10 anys. Aquest punt de tall és el que s'utilitza en les guies clíniques d'alguns països per indicar el tractament. No obstant, el 22% de les dones d'aquest tram d'edat rebien tractament antirresortiu i un 27,4% havien rebut una densitometría en els últims 24 mesos. La densitometría en dones de menys de 65 anys és una de les proves identificades com d'escàs valor clínic ( Treball publicat recentment en Annals of Internal Medicine )
Espanya és medalla d´argent en el Mundial de consum de fàrmacs, però va obtenir l'or en antiosteoporòtics (Vegeu l'informe “Extent and causis of international variations in drugusage: a report for the Secretary of State for Health by ProfessorSir Mike Richards”). Fins i tot per davant d'Estats Units.
És difícil saber quant gastem en densitometríes innecessàries que porten a tractaments innecessaris. La despesa en antirresortius aproximada és de 500 milions d'euros anuals. Probablement, una mica més del 50% es destina a persones sense risc. Cap benefici i alguns efectes adversos (necrosi mandibular, fractures d'ossos llargs …). És un bon exemple de malbaratament, però no és l'únic exemple.
L'extensió de les indicacions preventives a grups poblacionals de baix risc és una de les formes de malbaratament més comuns en el Sistema Nacional de Salut. Inclouen els hipolipemiants (gairebé 1000 milions en 2010) en prevenció primària en persones de baix risc, les proves preoperatòries rutinàries, l'ús generalitzat d'inhibidors de la bomba de protons, ecografies cardíaques en persones asintomàtiques amb bufs innocents, …
El malbaratament està de moda en la literatura mèdica. Berwick, en un recient artícle en JAMA xifrava en un 20% de la despesa sanitària els costos del malbaratament per al sistema sanitari nord-americà.
Resum Clau
1.- Toca començar a fer comptes dels malbarataments en el SNS.
2.- Toca començar a deixar de fer el que mai vam haver de fer.
3.- D'alguna manera, per sortir del forat el primer és deixar de cavar!.
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada