Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

divendres, 13 de setembre de 2013

Cas Clínic: Mieloma múltiple



 


 

 

Cas clínic facilitat pel Servicio de Medicina Interna del Hospital de Leon.


 
Es tracta d'un pacient que consult per un quadre general, associant una anèmia normocítica i una insuficiència renal moderada de començament incert. El diagnòstic diferencial va ser realitzat per la Dra. Ruíz Bayón, R4 i la Dra. Vicente, adjunta del servei va aportar la solució i va repassar breument les possibles causes d'insuficiència renal que es donen en aquesta entitat.
 
El mieloma múltiple (o MM) és un càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques, un tipus de glòbul blanc que es localitza preferentment a la medul·la òssia.
 
En condicions normals les cèl·lules plasmàtiques produeixen unes proteïnes denominades immunoglobulines (o anticossos) que circulen per la sang i l'objectiu de les quals és la defensa de l'individu, reconeixent i atacant tota matèria estranya que entra a l'organisme. En el MM aquestes cèl·lules es produeixen en excés, desplaçant les cèl·lules normals de la medul·la òssia (fet que dificulta la producció normal de glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) i lesionant els ossos que contenen la medul·la òssia (fet que comporta dolors ossis i possibles fractures). A més, aquestes cèl·lules plasmàtiques produeixen immunoglobulines anòmales i en quantitats excessives que poden detectar-se a la sang i/o a l'orina. Aquestes immunoglobulines en excés interfereixen en diverses propietats de la sang, en el funcionament normal dels ronyons, i afavoreixen el desenvolupament d'infeccions.
 
L'edat mitjana dels pacients amb MM és de 65 anys, i és molt infreqüent abans dels 50. La seva incidència és elevada amb 30-50 nous casos per milió d'habitants i any, xifra que representa l'1% de tots els càncers i el 10% dels càncers de la sang.
Les formes més lleus i incipients poden no requerir tractament; és suficient valorar periòdicament la seva evolució per constatar si el MM es manté estable o progressa. En cas de requerir tractament, aquest s'ha de basar en la quimioteràpia intravenosa en els pacients menors de 70 anys o per via oral en els de més edat. La finalitat del tractament és sempre frenar l'evolució de la malaltia i millorar els símptomes ja que, lamentablement, cap d'ells no pot curar-la.
 
L'únic tractament del MM amb possibilitats curatives és el trasplantament de medul·la òssia a partir d'un donant compatible. Lamentablement, l'avançada edat de la majoria dels pacients i l'elevada toxicitat del procediment, fan que pugui emprar-se en ocasions comptades.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
INFORMACIÓ ANNEXA