Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

divendres, 21 de març de 2014

Utilitat del PET en el diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer


En aquesta revisió es va analitzar l'evidència disponible en l'actualitat sobre la utilitat de la tomografia per emissió de positrons (TEP) en el diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer.

Fins al moment, els únics mètodes definitius per al diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer (EA) són l'avaluació clínica i la demostració de plaques de beta amiloide (BA) i cabdells neurofibrilars en l'autòpsia de cervell.

La tomografia per emissió de positrons (PET) amb florbetapir F-18 (F-18) permetria identificar àrees on s'acumula BA. Un PET amb F-18 negatiu indicaria que la deterioració cognitiva no es deu a EA, però la detecció de BA amb aquest mètode no seria indicador d'EA o d'una altra malaltia neurodegenerativa perquè s'ha demostrat que persones ancianes sense deterioració cognitiva poden presentar dipòsits de BA en el cervell. Per a aquesta revisió es van considerar 15 articles en què es va avaluar el F-18: en 14 es va analitzar la precisió diagnòstica, i en el restant, l'impacte de l'estudi sobre la impressió diagnòstica. En cap estudi es va avaluar l'impacte del PET sobre l'inici o la suspensió de tractament per a l'EA o sobre la realització d'altres estudis per al diagnòstic.

En 13 estudis es va comparar el resultat del PET amb biòpsies de cervell. En l'estudi principal sobre el qual va fonamentar la Food and Drug Administration l'aprovació del PET amb F-18 per identificar l'acumulació de BA es van incloure persones majors de 51 anys de la comunitat i d'institucions de tercer nivell, dels quals el 66% tenia diagnòstic d'EA per biòpsia de cervell. La sensibilitat del PET en aquest estudi va ser del 92%, i l'especificitat del 95%. No obstant això, els rangs van ser del 69 al 95% i del 90 al 100% respectivament.

En un altre estudi es va observar que el 29% dels pacients amb deterioració cognitiva lleu i PET positiu van progressar a demència en els 18 mesos següents, mentre que només el 10% dels quals van tenir un estudi negatiu van mostrar aquesta progressió. No obstant, el PET no va permetre determinar el temps de la progressió de la deterioració cognitiva.

En l'estudi en què es va analitzar l'impacte sobre la conducta mèdica es van incloure 229 amb sospita d'EA. El resultat d'aquest estudi es va associar amb un canvi en el diagnòstic en el 54,6% dels casos i en la modificació d'almenys un aspecte del tractament en més del 85%.

Els autors de la revisió remarquen que l'evidència sobre el PET F-18 té importants limitacions, com el nombre escàs d'estudis; l'avaluació insuficient dels beneficis i danys potencials de la prova, del seu impacte en pacients amb demències que no són EA i sobre l'ansietat dels pacients i els familiars davant un resultat positiu. Així mateix, destaquen que la població estudiada no és representativa de tots els pacients als quals es consideraria per a l'estudi.

Conclusion

1.- Actualment, l'evidència és insuficient per determinar la utilitat del PET en la pràctica clínica.

2.- Un resultat positiu no implica presència de malaltia, ni tampoc permet predir el temps de progressió de la deterioració cognitiva lleu a demència.

3.- D'altra banda, un PET negatiu permetria descartar a l'EA com a causa de deterioració cognitiva.

4.- Es necessiten més dades per demostrar que el PET és útil per millorar l'evolució i el maneig dels pacients amb deterioració cognitiva.


Font: Amyloid-B positron emission tomography in the diagnostic evaluation of Alzheimer disease Pearson S, Ollendorf DA, Colby JA. JAMA Intern Med 2014;174(1):133-34