Cas d´exemple sobre Infart de Miocardi i Accident de Treball
Un infart sofert per un treballador fos de l'horari i de les
instal·lacions laborals es considera malaltia comuna i no accident laboral,
encara que una vegada iniciat el treball es mantinguin les molèsties o seqüeles
arrossegades des del domicili, però sense que existeixi un episodi o crisi
posterior, segons estableix una sentència del Tribunal Suprem, de 3 de desembre
de 2014.
L'article 115.3 de la Llei General de la Seguretat Social
(LGSS), estableix com a presumpció de laboralidad en aquestes situacions, que
"es presumirà, excepte prova en contrari, que són constitutives d'accident
de treball les lesions que sofreixi el treballador durant el temps i en el lloc
del treball".
En el cas en litigi, el demandant presentava un episodi de
dolor hemitoràcic a casa, en el transcurs de la nit. Es va incorporar al
treball al matí i posteriorment va acudir al centre de salut, ingressant
"asintomàtic i hemodinámicament estable". Finalment, l'endemà se li
va hospitalitzar, en considerar els metges que el seu estat era d'alt risc per
explicar, a més, amb antecedents de risc cardiovascular, ser fumador i
presentar "símptomes de displemia -alteració del metabolisme dels lípids
en sang- i diabetis mellitus.
El magistrat assenyala en la sentència que aquesta situació
no procedeix d'un fet esdevingut en temps i lloc de treball. I conclou que
"no es tracta que el treballador tingués al moment de l'ingrés hospitalari
la mateixa patologia que abans d'iniciar el treball", sinó que les
dolències anteriors a l'inici de l'activitat laboral no s'han vist agreujades.
És a dir, que no ha existit una crisi o episodi manifestat durant la jornada
laboral i que permeti aplicar la presumpció de l'art. 115.3 de la LGSS.
Font original: el economista
Més informació en:
Cas d´exemple sobre Infart de Miocardi i Accident de Treball
Un infart sofert per un treballador fos de l'horari i de les
instal·lacions laborals es considera malaltia comuna i no accident laboral,
encara que una vegada iniciat el treball es mantinguin les molèsties o seqüeles
arrossegades des del domicili, però sense que existeixi un episodi o crisi
posterior, segons estableix una sentència del Tribunal Suprem, de 3 de desembre
de 2014.
L'article 115.3 de la Llei General de la Seguretat Social
(LGSS), estableix com a presumpció de laboralidad en aquestes situacions, que
"es presumirà, excepte prova en contrari, que són constitutives d'accident
de treball les lesions que sofreixi el treballador durant el temps i en el lloc
del treball".
En el cas en litigi, el demandant presentava un episodi de
dolor hemitoràcic a casa, en el transcurs de la nit. Es va incorporar al
treball al matí i posteriorment va acudir al centre de salut, ingressant
"asintomàtic i hemodinámicament estable". Finalment, l'endemà se li
va hospitalitzar, en considerar els metges que el seu estat era d'alt risc per
explicar, a més, amb antecedents de risc cardiovascular, ser fumador i
presentar "símptomes de displemia -alteració del metabolisme dels lípids
en sang- i diabetis mellitus.
El magistrat assenyala en la sentència que aquesta situació
no procedeix d'un fet esdevingut en temps i lloc de treball. I conclou que
"no es tracta que el treballador tingués al moment de l'ingrés hospitalari
la mateixa patologia que abans d'iniciar el treball", sinó que les
dolències anteriors a l'inici de l'activitat laboral no s'han vist agreujades.
És a dir, que no ha existit una crisi o episodi manifestat durant la jornada
laboral i que permeti aplicar la presumpció de l'art. 115.3 de la LGSS.
Font original: el economista
Més informació en:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada