Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dimecres, 3 de juny del 2015

El sobrediagnòstic vist des de la pràctica clínica de l´APS




Pel Dr. Xavier Bayona. Societat Catalana de Gestió Sanitària
Idees Clau


El sobrediagnòstic i els problemes de la medicina preventiva 

1) produeix danys innecessaris per etiquetament; 
2) condueix a tractaments innecessaris (sobretractament), 
3) destina recursos a situacions que no necessiten intervenció soscavant els sistemes de salut basats en la solidaritat. 


La Conferència de Prevenció de sobrediagnòstic 2013 (Darmouth, Estats Units) va identificar diverses prioritats estratègiques que es resumeixen a continuació: 

¨ Educar els professionals de la salut i als estudiants de Ciències de la Salut.

¨ Comunicar la problemàtica del sobrediagnòstic a la població general. 

¨ Descoratjar els incentius que sistemàticament transformen a les persones en pacients (Ex.  L'ampliació dels límits de la malaltia). 

¨ Rediscutir la forma en què les malalties són definides. 


Els avenços tècnics en proves diagnòstiques permeten detectar fins i tot petites anomalies, encara que no hagi símptomes. 

¨ Els interessos comercials també juguen el seu paper en aquest fenomen, aquesta clar que a la Indústria farmacèutica li interessa vendre els màxims tractaments, ja siguin preventius o curatius.

¨ Conflictes en guies i definicions de malalties cada vegada més àmplies cataloguen cada vegada a sans com malalts. 

¨ Els temes legals sempre penen l'infradiagnòstic i gairebé mai el sobrediagnòstic. 

¨ Els Sistemes de Salut incentiven i treballen cada vegada més iniciatives de screening i detecció precoç de malalties. 

¨ El lema cultural de més és millor ... No hem medicalitzar la nostra vida, hem de confiar la cura de la nostra salut als professionals i per descomptat també al nostre sentit comú, cada vegada mes oblidat.

Els metges i els pacients necessiten fer front a la seva por a la incertesa i la mort, per controlar els excessos de proves diagnòstiques i medicació; excessos que produeixen més danys que beneficis als pacients. 

La cultura neoliberal actual i la conversió de la salut en un bé de consum ha afavorit el traspàs de persones des del món dels sans al dels malalts. Aquesta invasió del món de la malaltia ve determinada per una combinació tòxica de bones intencions, com separar la noció de malaltia de l'experiència del sofriment, ampliar les definicions de les malalties, transformar els factors de risc en malalties i, sobretot, la por. 

D'un bon metge que tingui reputació professional i social s'espera: 

1. Capacitat per realitzar diagnòstics precisos i oporturnos; 

2. Ús prudent dels recursos preventius, diagnòstics, terapèutics i rehabilitadors per maximitzar beneficis i minimitzar danys, i 

3. Habilitat per respondre apropiadament a les necessitats de pacients complexos en situacions reals de limitacions múltiples 

En atenció primària s'aspira a un metge general / de família que sàpiga defensar els seus pacient de sobrediagnòstics i sobretractaments com a forma d'oferir una atenció clínica generalista, assertiva, reflexiva i transfiguradora de les assistència sanitària.




1 comentari:

Xavier Bayona ha dit...

Temos mucho trabajo que hacer.
Un abrazo