Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dimecres, 17 de juny del 2015

Conceptes farmacològics: 4 idees clau




Butlletí  de l’àrea de Barcelona Ciutat

En aquesta edició  trobareu els articles següents:

•             Quin és l'antidiabètic de segona fila?
•             Quina és la millor gliptina?
•             Benzodiazepines i risc de malaltia d'Alzheimer
•             L'ús d'ansiolítics i hipnòtics augmenta la mortalitat?



Repercussions a la pràctica clínica 

1.- L'ús d’una sulfonilurea com a tractament de segona línia de la diabetis tipus 2 s’associa a un control glucèmic, supervivència i AVAQ comparables al d’altres tractaments, però a un menor cost i un major temps fins a la dependència de la insulina.

2.- Les gliptines, tot i no haver estat comparades entre elles, mostren força semblances quant a eficàcia i algunes diferències quant a seguretat. La seva eficàcia és molt modesta en variables intermèdies com la reducció de l’HbA1c i no han demostrat beneficis quant a les complicacions micro o macrovasculars de la diabetis. S’han associat a efectes adversos com processos infecciosos, trastorns articulars, cutanis i digestius, alguns dels quals greus. Potser per tots aquests motius, el seu ús és pràcticament nul en alguns països europeus (Holanda, per exemple). L’ús en terapèutica de les gliptines hauria de ser residual, reservat als pacients que necessiten triple teràpia oral, recordant que quan cal afegir un tercer fàrmac la primera opció a valorar hauria de ser la insulina. Sitagliptina és la que s’ha associat a menys problemes de seguretat, disposa d’una major experiència d’ús i fins i tot es pot usar –ajustant les dosis- en pacients amb insuficiència renal. 

3.- L'ús de BZD s’ha associat amb un major risc de desenvolupar MA, especialment quan la utilització és a llarg termini. Caldrà valorar molt curosament la necessitat de tractament amb BZD i evitar la seva cronificació. 

4.- L’ús d’ansiolítics i hipnòtics s’ha associat amb un augment significatiu del risc de mortalitat durant un període d’estudi de set anys, risc que augmenta amb la dosi d’ansiolític o hipnòtic. Cal valorar molt curosament la necessitat de tractament amb ansiolítics i/o hipnòtics, i, en cas que estiguin indicats, utilitzar la mínima dosi possible i el mínim de temps necessari.










1 comentari:

Satelit ha dit...

Primer que res felicitats pel blog...
Respecte a les recomanacions que es fan... són útils i cal tenir-les en compte, no hi ha dubte, però resulta que quan mires les noves guies de la GEDAPS i de l'ADA com a segona opció, després de la metformina apareix qualsevol dels possibles tractaments existents i el criteri per escollir-lo depèn de les característiques del pacient... la qual cosa clínicament és força més engrescadora.
Una idea, que me'n faig creus que a ningú se li hagi ocorregut a hores d'ara: en lloc d'avaluar-nos segons els fàrmacs que pautem (eqA i eqF)... perquè no avaluen els resultats que obtenim amb els nostres pacients diabètics? Control metabòlic i ingressos o assistències a urgències relacionats amb la DM