Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimecres, 2 de desembre de 2015

Per a prevenir la diabetis, dóna un anti-hipertensiu a la nit!


Aquests dos articles espanyols suggereixen que una pressió arterial més alta a la nit podria augmentar el risc de diabetis de nova aparició i prendre part de la medicació anti-hipertensiva (ARA II, IECA o beta-blocadors) a la nit podria reduir aquest risc.

En espera de la confirmació d’aquests resultats amb nous estudis, l’absència d’efectes secundaris, convida a tenir presents els beneficis potencials de la prescripció d’aquests fàrmacs en el moment d’anar a dormir.

La hipertensió es presenta sovint juntament amb resistència a la insulina. L’activació del sistema renina-angiotensina-aldosterona (SRAA) amb la consegüent elevació d’angiotensina II i aldosterona contribueix a elevar l’alliberament de glucosa hepàtica i a disminuir la sensibilitat a la insulina. A més la hiperglucèmia també augmenta els nivells sèrics d’aldosterona. Com que el SRAA té un ritme circadià i s’activa durant la son nocturna, la presa de medicació anti-hipertensiva nocturna podria també tenir un efecte sobre l’aparició de diabetis, com semblen indicar aquests articles.

En el primer estudi es van seguir de manera prospectiva 2.656 individus sense diabetis, 1.292 homes i 1.364 dones d’una mitjana de 50,6 anys, amb una pressió arterial (PA) basal que anava des de normotensió fins a hipertensió, d'acord amb criteris de monitoratge ambulatori de la pressió arterial (MAPA). Durant els 5,9 anys de seguiment es va monitorar la seva PA a l’inici i anualment amb MAPA de 48 hores. Si hi havia canvis en el tractament anti-hipertensiu es feien controls més sovint.

Van desenvolupar diabetis 190 pacients. Va aparèixer en major proporció en homes, en la gent més gran (hazard ratio [HR] 1,02, interval de confiança [1,01-1,03]), en els que presentaven glucèmia basal alterada (HR 3,44, IC 2,71-4,36), síndrome metabòlica, síndrome apnea-hipopnea del son (SAHS), augment del perímetre abdominal (HR 1,03, IC 1,02-1,04) o malaltia renal crònica (HR 1,53, IC 1,13-2,08). Les persones que prenien almenys un fàrmac anti-hipertensiu a la nit tenien menys incidència de diabetis que els que prenien tots els fàrmacs en despertar-se (HR 0,43, IC 0,31-0,61).

La mitjana nocturna de la PA sistòlica (PAS) per MAPA va ser el predictor de diabetis més important, ajustat per edat, circumferència abdominal, glucèmia, malaltia renal crònica i tractament anti-hipertensiu. Per cada disminució d’1-desviació estàndard de la mitjana nocturna de PAS per MAPA es va reduir un 30 % l’aparició de diabetis. La PA clínica durant el dia, la PA per MAPA en despertar o la PA mitjana per MAPA de 48 hores no van tenir valor predictiu.

En el segon estudi, es van aleatoritzar 2012 pacients hipertensos sense diabetis (48 % homes, edat mitjana 53) a prendre tot el tractament anti-hipertensiu en despertar-se o a prendre almenys un fàrmac a la nit. Es va fer un seguiment de 5,9 anys de mitjana.

Van desenvolupar diabetis 171 persones. Entre els que prenien algun medicament a la nit, es va trobar un risc menor (HR 0,43, IC 0,31-0,61) de presentar diabetis després d’ajustar per glucèmia basal, circumferència abdominal, mitjana de PAS durant el son, classificació dipper/non-dipper i malaltia renal crònica. La taxa de presentació de diabetis va ser del 4,8 % versus 12,1 % per la presa de fàrmacs anti-hipertensius a la nit o al matí, respectivament. El benefici més gran va ser per a la presa de tractament a la nit amb ARA II (HR 0,39, IC 0,22-0,69), beta-blocadors (HR 0,35, IC 0,14-0,85) i IECA (HR 0,31, IC 0,12-0,79). No es va trobar aquest efecte protector amb altres fàrmacs anti-hipertensius ni tampoc es van detectar efectes adversos de prendre tots els fàrmacs al matí, o algun a la nit.


Tot i que calen més estudis per a confirmar aquests resultats, sembla fàcil tenir en compte els potencials beneficis de prescriure algun dels fàrmacs anti-hipertensius a la nit, especialment en els pacients que tenen millor adherència als tractaments.


Referències
  1. Hermida RC, Ayala DE, Mojón A, Fernández JR. Sleep-time BP: prognostic marker of type 2 diabetes and therapeutic target for prevention. Diabetologia. 2015 Sep 23; link
  2. Hermida RC, Ayala DE, Mojón A, Fernández JR. Bedtime ingestion of hypertension medications reduces the risk of new-onset type 2 diabetes: a randomised controlled trial. Diabetologia. 2015 Sep 23; link