Recomanacions pràctiques de maneig
clínic
1.- El tractament amb anticoagulants orals requereix d’un
ensinistrament del pacient en el maneig de l’anticoagulació
tant a curt com a llarg termini. D’aquesta manera,
cal un ensinistrament sobre el motiu de l’anticoagulació,
durada, signes d’alarma d’hemorràgia o
isquèmia i la necessitat de control clínic periòdic.
2.- El
seguiment a llarg termini implica una formació del pacient
de forma continuada, una valoració de les possibles
interaccions medicamentoses, la funció renal
o hepàtica i una vigilància de l’adherència
3.- En
determinades situacions haurem de realitzar el pas
d’un fàrmac a un altre o la seva interrupció per cirurgia.
4.- Per regla general, si hem de prescriure un ACOD
a un pacient anticoagulat amb AVK, començarem el
tractament quan tinguem un INR inferior o igual a 2.
5.- Al contrari, si hem de suspendre l’ACOD, començarem
amb acenocumarol o warfarina i heparina de baix
pes molecular fins a arribar a un INR en marge terapèutic.
6.- Les interrupcions del tractament per realitzar
procediments quirúrgics són freqüents en aquests
pacients.
7.- Caldrà valorar la funció renal del pacient i,
per tant, la semivida del fàrmac, i el risc de sagnat del
procediment. Hhaurem
de suspendre el tractament diversos dies per un procediment
de baix risc de sagnat, que corresponen a
2 o 3 semivides del fàrmac, mentre que per un alt risc
en seran necessàries 4 o 5 semivides
8.- En principi
no cal sobreposar l’heparina de baix pes molecular
durant aquests procediments.
9.- El maneig postoperatori
depèn del tipus de procediment o cirurgia, complicacions,
funció renal i risc trombòtic.
Conclusions
1.- La FANV és un greu problema de salut pública a causa
de la seva freqüència, alt risc cardioembòlic i la
seva elevada associació amb morbiditat i mortalitat.
2.- El pilar fonamental del tractament resideix en una
eficaç profilaxi antitrombòtica de l’ictus i del tromboembolisme
perifèric.
3.- Les escales clíniques ens ajuden
a valorar el risc trombòtic i hemorràgic.
4.- Malgrat les
seves inherents limitacions, durant més de 50 anys,
els AVK han estat els únics anticoagulants orals eficaços
en la pràctica clínica diària.
5.- Els ACOD tenen
una diana terapèutica definida, un efecte predictible
i no necessiten control de laboratori per ajustar la
dosi. No obstant això, atesa la seva semivida curta,
la manca d’adherència podria causar una disminució
en l’eficàcia del fàrmac.
6.- En el nostre entorn i en determinades
guies internacionals s’han d’utilitzar després
de valorar una resposta inadequada a AVK (temps
en marge terapèutic < 65%) durant almenys 6 mesos.
7.- Certes particularitats clíniques (risc trombòtic o
hemorràgic relatiu, l’edat, pes, antecedents clínics o
presa de determinats fàrmacs) i de funció renal o hepàtica
ens orientaran a la dosi i l’ACOD més adequat
quan aquest estigui indicat.
8.- Es recomana un seguiment
clínic periòdic per valorar l’adherència, funció
renal o hepàtica, efectes adversos i possibles interaccions
medicamentoses per a aquests anticoagulants.
9.- Futurs resultats d’eficàcia i seguretat dels ACOD en
la pràctica clínica ens aportaran dades interessants
sobre el posicionament d’aquests fàrmacs en el tractament
anticoagulant de la FANV al segle XXI.
DOCUMENT COMPLERT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada