Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 12 de gener de 2016

Podem desprescriure estatines independentment del risc cardiovascular?













Per Noemí Guillen 3 clics

En els pacients tractats amb estatines, periòdicament cal replantejar l'objectiu terapèutic en el problema de salut i la relació benefici/risc que s’espera obtenir. Hi ha situacions en què els riscos poden superar els beneficis i es fa necessari valorar la desprescripció del tractament. Les estatines, especialment en prevenció primària, són un clar exemple en pacients d'edat avançada o amb certes comorbiditats. Però fins i tot en pacients en prevenció secundària amb una curta expectativa de vida, els riscos poden superar als beneficis.

Un assaig clínic multicèntric, no cec, de grups paral·lels, va avaluar la seguretat, el benefici i l’impacte econòmic de desprescriure les estatines en pacients amb una esperança de vida curta (entre 1 mes i 1 any) i deteriorament funcional recent, que estaven en tractament amb estatines (durant 3 o més mesos) per a la prevenció cardiovascular (CV) primària o secundària, sense haver patit un esdeveniment CV recent.

Es van incloure 381 pacients amb una edat mitjana de 74 anys que van ser aleatoritzats a continuar (n=192) o a desprescriure (n=189) el tractament amb estatines i es va fer seguiment mensual fins a un any. Les característiques basals dels pacients eren similars en els dos grups, a excepció del deteriorament cognitiu que era superior en el grup de desprescripció (27,0 % vs 17,2 %; p=0,02).

No es van observar diferències en la mortalitat als 60 dies entre els pacients que van discontinuar el tractament respecte als que el van mantenir (23,8 % vs 20,3 %; IC90 % -3,5% a 10,5 %; p= 0,36). Tam-poc es van observar diferències en el temps fins al primer esdeveniment CV (p= 0,64), tot i que el nú-mero va ser baix en els dos grups.

La qualitat de vida (qüestionari de McGill) va ser millor en el grup en què es va desprescriure l’estatina (7,11 vs 6,85; p= 0,04), especialment en les subescales de dominis de suport i de benestar. No es varen observar diferències en les subescales de dominis psicològics i físics).

Repercussions a la pràctica clínica
Com sembla indicar aquest estudi, la desprescripció d’estatines en pacients amb una esperança de vida curta, fins i tot en prevenció secundaria CV, té el mateix impacte en la morbimortalitat que mantenir el tractament, és segura i s’associa a beneficis en la qualitat de vida.