Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dilluns, 10 d’octubre del 2016

L’associació entre l’ús dels betabloquejants i la mortalitat

Resultat d'imatges de anciano
Centrant-nos en l’ús de tractament beta-bloquejant, que és del que tractarà aquesta nova entrada al bloc, l’evidència existent és clara: reducció de mortalitat tant en fase aguda com a llarg termini.
De fet aquesta ha estat la base pel seu alt nivell de recomanació, tant en les Guies Clíniques Europees com en les Americanes. No obstant això, segons aquest article publicat al British Medical Journal, recentment les directrius europees tenint en compte el fet que falten més estudis per mantenir l’evidència actual sobre la utilitat dels bloquejadors beta des que es va implantar la teràpia de reperfusió, ha rebaixat el nivell de recomanació de classe I a II, mentre que les guies Americanes continuen donant el màxim nivell de recomanació per β bloquejadors, tant en l’infart de miocardi amb elevació del ST com en altres sd. coronaris aguts sense elevació del ST en fase aguda.
El propòsit d’aquest estudi ha estat avaluar l’associació entre l’ús dels betabloquejants i la mortalitat (en pacients amb infart agut de miocardi sense disfunció sistólica o insuficiencia cardiaca amb i sense elevació del -ST) en 3 moments diferents: el primer, al qual ells denominen d´us precoç, inclou les primeres 48 hores post-infart i el relaciona amb la mortalitat als 30 dies. El segon que associa la prescripció a l’alta i la mortalitat a l’any. I l’últim valora l’ús continuat dels bloquejadors beta durant un any amb la mortalitat en 5anys.
Els principals resultats d’aquest estudi de 2679 pacients afectes d’infart agut de miocardi dels quals aproximadament el 25% eren majors de 75 anys i aproximadament el 80% del total prenien beta bloquejants , mostren que l’ús precoç del tractament bloquejador beta està relacionat amb una reducció substancial en el risc de mortalitat als 30 dies en pacients amb infart agut de miocardi sense insuficiència cardíaca, mentre que el seu ús al moment de l’alta s’associa amb una reducció no significativa la mortalitat en un any. Suspendre el tractament bloquejador β en l’any després de l’esdeveniment coronari no es relaciona amb un major risc de mortalitat durant els 5 anys post-infart, en contrast amb l’augment de la mortalitat trobat a aquells pacients que van suspendre el tractament amb estatines.
Tot i que aquestes observacions suggereixen una disminució progressiva del benefici del tractament amb β bloquejants en el temps … el tractament amb estatines, antiagregants i beta-bloquejants avui en dia estan més que recomanats i es solen mantenir de manera indefinida si el pacient ho tolera …; punt important quan a població anciana i polimedicada es refereix …
Aquest article genera un tema controvertit; que ¿qui sap?, igual inicia una onada d’estudis que acaben generant un nou punt d’inflexió en el tractament post infart agut de miocardi sense insuficiencia cardíaca ni disfunció sistòlica a llarg termini; sent els ancians els més beneficiats d’aquesta situació donades les altes taxes d’abandonaments d’aquesta medicació per mala tolerància en forma d’hipotensió, bradicàrdia, síncopes, cansament …

Referència:
β blockers and mortality a er myocardial infarction in patients without heart failure: multicentre prospective cohort study
Etienne Puymirat,1,2,3 Elisabeth Riant,1,2,3 Nadia Aissoui,2,3,4 Angèle Soria,2,5,6,7 Gregory Ducrocq,2,8,9,10 Pierre Coste,11,12 Yves Cottin,13,14 Jean François Aupetit,15 Eric Bonnefoy,16,17 Didier Blanchard,18 Simon Cattan,19 Gabriel Steg,2,8,9,10 François Schiele,20,21 Jean Ferrières,22,23 Yves Juillière,24,25 Tabassome Simon,2,26 Nicolas Danchin1,2,3