Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 21 de febrer de 2017

Hem d'aconsellar prendre el pols?

Resultado de imagen de tomar el pulso en la muñeca

Font original: 3 Clics
La cerca activa de fibril·lació auricular (FA) mitjançat la palpació del pols en pacients  ≥ 65 anys amb signes o símptomes indicatius de FA, realitzat a l’atenció primària, és una estratègia més efectiva que el cribratge sistemàtic en pacients que consultin per qualsevol motiu. El cribratge en els pacients simptomàtics també augmenta la detecció d’altres tipus d’arítmies. De moment no hi ha prou evidències per recomanar el cribratge poblacional de la FA en persones grans.
La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia sostinguda més freqüent i comporta un elevat risc de morbi-mortalitat. De vegades la FA es diagnostica de forma casual o per presència de símptomes inespecífics. Tot i que existeixen diverses estratègies que possibilitarien el diagnòstic d’aquests casos  (cribratge poblacional, oportunista a la consulta, en pacients seleccionats, etc.) no existeixen evidències suficients que avalin el cribratge de la FA mitjançant la palpació del pols en tota la població o de forma oportunista, tampoc en les persones grans (majors de 65 ó 75 anys).  
Aquest assaig clínic aleatoritzat va avaluar l’efectivitat del cribratge oportunista a través de la palpació del pols en pacients amb símptomes i/o complicacions i seqüeles associades a la FA. Van participar un total de 368 professionals sanitaris d’atenció primària (218 metges/ses i 101 infermers/es) procedents de 48 centres d’atenció primària, localitzats en 20 províncies espanyoles. Els professionals es van aleatoritzar en dos grups. En el grup experimental (GE) es va realitzar cribratge mitjançant la palpació del pols radial en tots els pacients que consultaven, independentment del motiu de consulta. En el grup control (GC) aquest cribratge es va efectuar únicament als pacients amb símptomes indicatius de FA (malestar general, fatiga, dispnea, dolor toràcic, palpitacions, mareig, disminució de la resistència a l’activitat física) o amb complicacions o seqüeles potencialment atribuïbles a la FA (ictus, incloent accidents isquèmics transitoris).  Es va mesurar el pols radial i, en cas que fos irregular, es va realitzar un ECG. També es va fer ECG als pacients amb un pols dubtós o no concloent.
Es van reclutar 6.990 pacients. Els criteris d’inclusió van ser tenir una edat ≥65 anys,  l’assistència al centre de salut per altres problemes sanitaris i l’acceptació d’entrar a l’estudi. Es van excloure els pacients ja diagnosticats de FA. En el GC la proporció de pacients amb edat a partir 80 anys va ser superior al GE (9.3% vs 5.6%). En el GC també es va observar un major nombre de factors de risc cardiovascular i morbilitats associades.
Es va detectar un pols irregular en el 4.3% dels pacients del GE i el 15% del GC. Els pols va ser incert o no concloent en el 2% del GE i en el 7.6% del GC. El 87.6% dels pacients del GE no presentaven símptomes de FA. Aquest percentatge va ser mínim (3%) en els pacients del GC, ja que la majoria va ser seleccionat per l’existència de símptomes i no tant per la presència de seqüeles. Els símptomes més freqüents van ser dispnea, mareig, palpitacions, dolor toràcic i disminució de la resistència a l’activitat física. Es van detectar un total de 2.3% casos nous de FA, un 1.1% dels pacients en el GE i un 6.8% dels del GC. El risc relatiu (RR) va ser de 0.16 (IC 95% 0.11-0.21) i la reducció absoluta del risc (RAR) va ser del 5.7% (4.77-6.49) a favor del GC. El NNC va ser de 17.7. Es van detectar altres alteracions de l’ECG en el 4.4% (2.8% en el GE i 10% en el GC).
Per tant, la cerca activa a través de la palpació del pols en persones ≥ 65 anys amb símptomes i/o seqüeles atribuïbles a FA, realitzat a l’atenció primària, és més efectiu que el cribratge oportunista a totes les persones d’aquesta edat que consultin per qualsevol altre motiu.
Davant la manca d’evidències sòlides a favor d’un cribratge poblacional o oportunista de la FA i tenint en compte els resultats d’aquest estudi, sembla més raonable i útil realitzar una cerca activa de persones grans amb símptomes o signes que ens facin sospitar l’existència d’una arítmia i realitzar l’exploració física pertinent, que ha d’incloure la palpació del pols. 
* NNC: nombre necessari de cribratges (nombre de persones a qui cal realitzar el cribratge per detectar un cas).     
Referències
  1. González-Blanco V, Pérula-De Torres JA, Martín-Rioboó E et al. Cribado oportunista de fibrilación auricular frente a detección de pacientes sintomáticos de 65 años o más: ensayo clínico controlado por clúster. Med Clin. 2017; 148 (1) :8-15link