Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dilluns, 23 d’abril de 2018

Preguntes més freqüents sobre el tractament farmacològic de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)




La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), procés proliferatiu benigne de la glàndula prostàtica, és una de les causes més freqüents de símptomes del tracte urinari inferior en homes majors de 40 anys. L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar-la.
Les opcions terapèutiques actuals en funció de la gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles, l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa.

Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid, milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària.

Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció en pacients amb pròstates grans (Major a 30 g). En aquests pacients han mostrat disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia després d’un ús perllongat.

La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.

Punts Claus
. La hiperplasia benigna de prostata es un trastorn benigne i frequent en els pacients d’edat avancada que s’acompanya de simptomes obstructius i irritatius de la bufeta.

  En els pacients simptomes lleus (IPSS menor a 8) l’estrategia terapeutica es la modificacio de l’estil de vida i la conducta expectant.

. El tractament farmacologic esta indicat en pacients amb simptomes moderats-greus (IPSS  = 8 - 20).

• Els alfa-blocadors selectius es consideren els medicaments  de primera linia en els pacients amb simptomes moderats- greus i prostates petites, ja que son mes efectius en la millora dels simptomes que els inhibidors de l’alfa-reductasa.

•Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa estan indicats en pacients amb simptomes greus i prostates grans (major a 30 g).

• La terapia combinada amb un alfa-blocador i un inhibidor de l’alfa-5-reductasa esta indicada en aquells pacients que presenten simptomes moderats o greus i una grandaria prostatica major a 30 g, o un PSA ≥ d’1,5 ng/mL i amb alt risc de progressio. En els pacients sense recurrencia dels simptomes, es pot valorar retirar l’alfa-blocador als 6-12 mesos de tractament.

 No es disposa de dades que permetin establir la superioritat d’una combinacio sobre una altra, les mes estudiades han estat: doxazosina/finasterida, terazosina/finasterida i tamsulosina/ dutasterida.

• Els agents anticolinergics es podrien valorar en pacients amb un volum residual postmiccional baix i amb simptomes irritatius moderats-greus (frequencia i urgencia), que persisteixen tot i un tractament amb un alfa-blocador. Cal tenir en compte que aquests medicaments presenten una alta carga colinergica i, per tant, s’hauria de valorar el benefici-risc del seu us individualment.

• El benefici de les terapies complementaries actualment disponibles no es clar i, per tant, no es recomana el seu us.