La disfunció tiroïdal és un terme que engloba un conjunt de patologies amb una alta prevalença, principalment l’hipotiroïdisme, i per tant freqüent motiu de consulta en Atenció Primària.
En l'última dècada l'estratègia diagnòstica ha canviat com a resultat, entre d’altres, dels avenços en la sensibilitat dels mètodes. En l'actualitat totes les societats científiques reconeixen que la determinació de tirotropina (TSH) és més sensible que la de tiroxina lliure (T4L) per a la detecció tant d’hipotiroïdisme com d’hipertiroïdisme.
Tot això ens ha portat a revisar els protocols actuals des d'un enfocament clínic en termes de diagnòstic i seguiment, i a contemplar cinc situacions clíniques diferents.
1. Diagnòstic de laboratori de la disfunció tiroïdal.
2. Hipotiroïdisme (subclínic o no) no tractat.
Els anticossos antiperoxidasa (ATPO) s’han de sol—licitar apart.
3. Hipotiroïdisme tractat: control inici tractament
4. Hipotiroïdisme tractat: seguiment
5. Hipertiroïdisme: seguiment
Bibliografia
UK Guidelines for the use of Thyroid Test. British thyroid association. 2006 www.british-thyroid-association.org/
AACE Medical guidelines for clinical practice for the evaluation and treatment of hyperthyroidism and hypothyroidism. Endocr Pract 2002; 8:457-469
Management guidelines for patients with thyroid nodules and differentiated thyroid cancer. The American thyroid association guidelines taskforce. Thyroid 2006, 2:1-33
U.S. Preventive Services Task Force. Screening for thyroid disease: recommendation statement. Ann Intern Med 2004 Jan 20; 140(2):125-7
Ladenson PW, Singer PA, Ain KB, Bagchi N, Bigos ST, Levy EG, Smith SA, Daniels GH, Cohen HD. American Thyroid Association guidelines for detection of thyroid dysfunction. Arch Intern Med 2000 Jun 12; 160 (11):1573-5
Guia 3Clics: Hipotiroidismo (www.ics.gencat/3clics/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada