El càncer de pròstata és el tipus de càncer amb una major prevalença i
incidència a Catalunya (17.212 casos totals al 2007 i 4.258 nous casos cada any
segons dades del període 2003-2007), per sobre de la mitjana europea.
Actualment, la majoria dels casos es diagnostiquen en estadis localitzats i la
supervivència relativa esperada en aquests pacients és alta, sigui quin sigui el
tractament aplicat.
La variabilitat de la pràctica clínica és notable en el tractament del càncer
de pròstata, on s’observa que el grau de seguiment d’algunes de les
recomanacions de l'Associació Europea d'Urologia és inferior al 40%. Un dels
tractaments que recomanen les guies en estadis avançats de la malaltia és la
teràpia hormonal (o supressió androgènica) que té l'objectiu de baixar els
nivells d’andrògens per tal de reduir la grandària dels tumors o fer que creixin
més lentament per un temps. Per aquesta funció es fan servir principalment els
anàlegs de l’hormona alliberadora de l’hormona luteïnitzant (LHRH) en teràpia
hormonal contínua. No obstant això, la teràpia hormonal sola no elimina els
tumors i amb el temps les cèl·lules tumorals es fan resistents al
tractament.
Tot i que l’eficàcia dels anàlegs de l’LHRH està ben demostrada, els efectes
adversos de la teràpia hormonal contínua són ben coneguts: osteoporosi, fatiga,
depressió, ginecomàstia, disfunció erèctil, impotència, fogots, debilitat en
general, fractura de maluc o diabetis. L’evidència científica que relaciona la
teràpia hormonal contínua amb complicacions cardiovasculars és encara poc clara
però la U.S. Food and Drug Administration demana que s’alerti d’aquest risc.
Aquests efectes adversos limiten la qualitat de vida dels pacients i la seva
adherència al tractament.
Una alternativa a la teràpia hormonal contínua és la teràpia hormonal
intermitent vigilada (revisions de PSA cada tres o sis mesos) amb l’objectiu de
reduir els efectes adversos i augmentar la qualitat de vida.
Els pacients
candidats a la teràpia hormonal intermitent són pacients que estan rebent
teràpia hormonal contínua i que compleixen el criteris següents:
1) pacient ben
informat i complidor de la pauta terapèutica;
2) resposta bioquímica completa
(PSA menor a 4 ng/ml en estadi avançat i PSA menor a 0,5 ng/ml en casos de recidiva)
després d’un període mínim d’inducció de sis mesos de teràpia hormonal contínua;
3) no hi ha cap indicador de progressió clínica de la malaltia;
4) baixa càrrega
tumoral; i
5) revisions estrictes cada tres o sis mesos (com més avançada la
malaltia més curt ha de ser el seguiment).
Hi ha evidència en estudis, revisions sistemàtiques recents i guies de
pràctica clínica, que la teràpia hormonal intermitent pot ser una alternativa
tan eficaç com la teràpia hormonal contínua pel que fa a la supervivència global
en pacients amb càncer localment avançat, recurrent o metastàtic, tot i que en
un estudi de no inferioritat de la teràpia hormonal intermitent respecte a la
teràpia contínua, s’observa que els resultats no van ser concloents. No obstant
això, aquest tractament es tolera millor que la teràpia hormonal contínua i
millora la qualitat de vida en el càncer de pròstata avançat a tres mesos.
D’altra banda, l’aplicació de la teràpia hormonal intermitent en aquest subgrup
de pacients suposaria una reducció del 47 % del període de medicació.
Per tant, en pacients ben informats amb càncer de pròstata amb previsions
d’un tractament llarg amb teràpia hormonal (PSA menor a 4 ng/ml en estadi avançat i
PSA major a 0,5 ng/ml en casos de recidiva) sense cap indicador de progressió
clínica de la malaltia després d’haver rebut tractament hormonal per sis mesos,
s’hauria de plantejar substituir la teràpia hormonal contínua per la teràpia
hormonal intermitent vigilada (revisions del PSA cada tres o sis mesos) per tal
de millorar la qualitat de vida del pacient i reduir els efectes adversos de la
medicació.
Quan hi hagi nivells de PSA major a 10 ng/ml o signes de progressió clínica, es reiniciaria la teràpia hormonal continuada. Si la resposta bioquímica torna a ser completa es podria tornar a repetir un altre cicle d’intermitència.
Quan hi hagi nivells de PSA major a 10 ng/ml o signes de progressió clínica, es reiniciaria la teràpia hormonal continuada. Si la resposta bioquímica torna a ser completa es podria tornar a repetir un altre cicle d’intermitència.
Fonts
- Prapotnich D,
Sánchez-Salas R, Cathelineau X, Stakhovskyi O, Rocha JEA, Vallancien G.
Intermittent androgen deprivation (IAD) for advanced prostate cancer. Why not
the standard of therapy? [PDF, --]
Arch Esp Urol. 2009;62(9):689–94.
- Hussain M, Tangen CM, Berry DL, Higano CS, Crawford ED, Liu G, et
al. Intermittent versus continuous androgen deprivation in prostate cancer.
N Engl J Med. 2013;368(14):1314–25.
- Crook JM, O’Callaghan CJ, Duncan G, Dearnaley DP, Higano CS,
Horwitz EM, et al. Intermittent androgen suppression for rising PSA level after
radiotherapy.
N Engl J Med. 2012;367(10):895–903.
- Botrel TEA, Clark O, Dos Reis RB, Pompeo ACL, Ferreira U, Sadi MV,
et al. Intermittent versus continuous androgen deprivation for locally advanced,
recurrent or metastatic prostate cancer: a systematic review and meta-analysis.
BMC Urol. 2014;14(1):9.
- Seruga B,
Tannock IF. Intermittent androgen blockade should be regarded as standard
therapy in prostate cancer.
Nat Clin Pract Oncol. 2008;5(10):574–6.
- Kumar RJ, Barqawi A, Crawford ED. Adverse events associated with
hormonal therapy for prostate cancer.
Rev Urol. 2005;7 Suppl 5:S37–43.
- Shaw GL, Wilson
P, Cuzick J, Prowse DM, Goldenberg SL, Spry N a, et al. International study into
the use of intermittent hormone therapy in the treatment of carcinoma of the
prostate: a meta-analysis of 1446 patients.
BJU Int. 2007;99(5):1056–65.
- Abrahamsson PA.
Potential benefits of intermittent androgen suppression therapy in the treatment
of prostate cancer: a systematic review of the literature.
Eur Urol. 2010;57(1):49–59.
- Salonen AJ,
Taari K, Ala-Opas M, Viitanen J, Lundstedt S, Tammela TLJ. Advanced prostate
cancer treated with intermittent or continuous androgen deprivation in the
randomised FinnProstate Study VII: quality of life and adverse effects.
Eur Urol. 2013;63(1):111–20.
Material
addicional
- Heidenreich
A, Bastian PJ, Bellmunt J, Bolla M, Joniau S, Mason MD, et al. Guidelines on
Prostate Cancer.
EAU Guide. 2012.
- Prostate cancer:
diagnosis and treatment
NICE Guidelines, 2014.
- Guía de
Práctica Clínica sobre Tratamiento de Cáncer de Próstata. [PDF, 1,46 MB ]
Guías de Práctica clínica en el SNS (Ministerio de Sanidad y Consumo). Madrid: Guías de Practica Clínica en el SNS: I+CS No 2006/02; 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada