Absolucío de l´Administració en un cas de Luxació de Maluc
El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha declarat que el fet que una exploració no consti en la història clínica no és dada suficient per deduir que aquella es va ometre.
La decisió aclareix que no té per què registrar-se si els resultats han estat normals.
El contingut d'una història clínica pot ser transcendental en la resolució d'un judici per responsabilitat sanitària, però no deixa de ser un mitjà d'assistència clínica.
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha declarat que en aquest document han de registrar les anomalies en les exploracions que es facin a un pacient i no han de incloure una exploració si el seu resultat ha estat normal. El tribunal autonòmic ha utilitzat aquest argument per exonerar de responsabilitat a la Diputació General d'Aragó i Zurich Espanya, la seva companyia asseguradora, de la demanda presentada pels pares d'un menor que alegaven un retard en el diagnòstic d'una luxació de maluc.
Fet no deduïble
Segons explica la resolució judicial, en la demanda es deia que va existir una mala praxi mèdica, ja que "el diagnòstic tardà de la luxació congènita de maluc i el del seu tractament es va deure al fet que no es va realitzar durant les primeres visites programades la revisió de malucs ".
Aquest fet es dedueix per la "no constància de cap anotació" en la història clínica.
La resolució judicial afirma que "no hi ha base suficient en les actuacions per considerar que hi va haver una deficient actuació mèdica i sí, en canvi, que l'assistència prestada va ser en tot moment correcta".
En efecte, els magistrats, aclareixen que la revisió dels malucs que es va realitzar a la nena només néixer amb la maniobra d'Ortolani-Barlow, va resultar negativa. Si bé és cert que en les consultes programades amb el pediatre durant el primer any de vida no consta res en la història sobre la revisió dels malucs, també ho és que "aquest fet no permet deduir que no es va efectuar la revisió".
La sentència afirma que en els fulls de consulta "es reflecteixen les troballes patològics, tractaments de malalties i pautes de puericultura i no hi ha cap anotació en l'exploració de maluc perquè va ser en totes les exploracions rigorosament normal".
Factors de risc
Encara que en la demanda es deia també que la tècnica més fiable per detectar la luxació és l'ecografia, els magistrats del tribunal aragonès no accepten aquesta argumentació.
Tant l'informe de la inspecció mèdica com l'elaborat pel perit judicial afirmen que aquesta prova diagnòstica està indicada "davant la presència de factors de risc encara que l'exploració física sigui normal, i la seva major utilitat diagnòstica es presenta al final del primer mes i per això s'indica entre la 40 i la 60 setmana en els pacients amb factors de risc i exploració clínica dubtosa
En el cas analitzat, el tribunal autonòmic sosté que "no estava indicada aquesta prova diagnòstica des del moment en que l'exploració clínica no era anormal ni concorrien suficients factors de risc o almenys dos d´aquests: sexe femení, part de nalgues i antecedent familiar de displàsia de maluc ".
La sentència avala les conclusions de la inspecció mèdica, que declara que la nena "se li van proporcionar tots els mitjans assistencials precisos i es van contemplar i van seguir els protocols i recomanacions de l'Associació Espanyola de Pediatria".
Per tant, l'actuació dels metges del servei aragonès "es va ajustar en tot moment a la lex artis exigible".
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada