Vols informació?
El Metacercador d´Informació Sanitària
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Radiologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Radiologia. Mostrar tots els missatges
dilluns, 28 d’agost del 2017
dimarts, 15 de novembre del 2016
dimarts, 17 de maig del 2016
divendres, 29 de gener del 2016
dijous, 28 de gener del 2016
dijous, 7 de gener del 2016
dimarts, 5 de gener del 2016
dimarts, 29 de setembre del 2015
Radiografia rutinària de tòrax en el diagnòstic de l'asma en població pediàtrica: NO
Essencial
és una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i
promou recomanacions per tal d'evitar-ne la realització.
Darrera recomanació:
Radiografia de tòrax en el diagnòstic de l'asma en població pediàtrica (25.09.2015)
En conclusió, el diagnòstic d'asma en nens ha de ser clínic, per la qual cosa no es recomana la realització rutinària de la radiografia de tòrax en el diagnòstic inicial.
dijous, 4 de juny del 2015
Radiografia de tòrax per al control i seguiment de la pneumònia adquirida en la comunitat
En pacients adults amb pneumònia adquirida en la comunitat
que responen favorablement al tractament antibiòtic, la radiografia de tòrax
per al control i seguiment no aporta valor al maneig clínic del pacients
Més informació
La pneumònia adquirida en la comunitat és una de les principals causes d’ingrés hospitalari i representa una important càrrega en el sistema sanitari. La incidència anual se situa entre el 5% i l’11% en la població adulta. Aquesta malaltia és més freqüent en homes i especialment en pacients majors de 65 anys.
La radiografia de tòrax és la prova d’elecció per realitzar el diagnòstic de pneumònia. Així mateix, s’ha plantejat la necessitat de realitzar una radiografia de tòrax de control per al seguiment de la malaltia en finalitzar el tractament antibiòtic. No obstant això, s'ha observat que la resolució posterior de les troballes radiològiques és més lenta que la millora clínica dels pacients. Aquesta resolució al mes d’inici és molt variable segons els estudis, amb un percentatge que varia entre el 53% i el 87% dels casos. La resolució és més ràpida en infeccions causades per Mycoplasma i Chlamydophila i més lenta en la causada per pneumococ. És també més ràpida en joves i quan només afecta un lòbul.
A més, s’ha observat que la correlació entre resolució clínica i radiològica és molt pobra. Algunes societats científiques ja advocaren al començament de segle per deixar de prescriure radiografia de control en pacients diagnosticats de pneumònia hospitalitzats abans de ser donats d’alta de l’hospital. L'evidència científica disponible i les guies de pràctica clínica recomanen no demanar radiografies de control en pacients diagnosticats de pneumònia que responen clínicament al tractament antibiòtic inicial.
Cal tenir en compte que la radiografia de tòrax no és una prova innòcua i, tot i que amb una dosi mínima, emet radiació ionitzant. Així doncs, caldrà valorar-ne els riscos i beneficis.
Per tant, en pacients adults diagnosticats de pneumònia adquirida en la comunitat que responen clínicament a la teràpia antibiòtica inicial, no es recomana la realització de radiografia de tòrax en finalitzar el tractament per al control i seguiment de la malaltia.
És més important el monitoratge clínic del pacient, que inclogui el control de la temperatura, els paràmetres respiratoris i els hemodinàmics.
Les excepcions a aquesta recomanació són els pacients en què fracassa el tractament antibiòtic, que han requerit hospitalització i són majors de 50 anys, que desenvolupen complicacions i els que presenten un deteriorament en la seva situació clínica.
Font: Essencial
Font: Essencial
divendres, 2 de gener del 2015
Exploracions radiològiques que no han de realitzar-se!
Document de recomanacions de SERAM d'exploracions radiològiques que no han de realitzar-se
La Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM) acaba de publicar un document que recull recomanacions sobre exploracions radiològiques que no han de realitzar-se. Aquest document està dirigit a pacients, mèdics prescriptors i mèdics radiòlegs.
El seu objectiu és disminuir l'ús de diverses tècniques que es consideren obsoletes i tenen una eficàcia o utilitat dubtoses. L'objectiu és millorar la qualitat i seguretat del pacient.
Document en pdf
Notícia publicada a la web de SERAM
Enllaç a altres guies relacionades
dimecres, 9 de febrer del 2011
L'exposició a radiació de baixa dosi d'imatges cardíaques i altres procediments després d'un infart s'associa amb un major risc de càncer?
L'exposició a radiació de baixa dosi d'imatges cardíaques i altres procediments després d'un atac cardíac s'associa amb un major risc de càncer, segons un estudi de la Universitat McGill i l'Hospital General Jueu a Mont-real (Canadà).
En el cas d'aquells amb malaltia arterial coronària, la tendència a un major ús d'aquests procediments és gran.
En molts centres, aquests mètodes estan reemplaçant a aquells que no utilitzen radiació, com les proves d'estrès sobre cintes i l'ecocardiografía. No obstant això, se sap poc sobre els efectes de l'exposició a la radiació i el risc de càncer.
L'estudi va examinar dades de 82.861 pacients que havien tingut un atac cardíac entre abril de 1996 i març de 2006 però no tenien antecedents de càncer. D'ells, un 77 % havien passat per almenys un procediment cardíac amb una radiació ionizant de baixa dosi en l'any següent a l'atac.
Segons explica Louise Piloti, responsable de l'estudi, "descobrim una relació entre l'exposició acumulativa a la radiació ionizante de dosi baixa de procediments d'imatges cardíaques i teràpies després d'un infart de miocardi i el risc de càncer". Encara que la majoria de pacients van ser exposats a nivells entre baixos i moderats de radiació, un grup important es va exposar a nivells elevats i en general tenen una tendència a ser pacients masculins més joves amb menors malalties".
L'edat mitjana dels pacients era de 63,2 anys i un 31,7 % eren dones.
Els pacients tractats per metges cardiòlegs mostraven majors nivells d'exposició a la radiació en comparació dels tractats per metges de capçalera.
Es van donar 12.020 casos de càncer durant el seguiment, dues terceres parts a les àrees d'abdomen/pelvis i tórax.
L'estudi va examinar dades de 82.861 pacients que havien tingut un atac cardíac entre abril de 1996 i març de 2006 però no tenien antecedents de càncer. D'ells, un 77 % havien passat per almenys un procediment cardíac amb una radiació ionizant de baixa dosi en l'any següent a l'atac.
Segons explica Louise Piloti, responsable de l'estudi, "descobrim una relació entre l'exposició acumulativa a la radiació ionizante de dosi baixa de procediments d'imatges cardíaques i teràpies després d'un infart de miocardi i el risc de càncer". Encara que la majoria de pacients van ser exposats a nivells entre baixos i moderats de radiació, un grup important es va exposar a nivells elevats i en general tenen una tendència a ser pacients masculins més joves amb menors malalties".
L'edat mitjana dels pacients era de 63,2 anys i un 31,7 % eren dones.
Els pacients tractats per metges cardiòlegs mostraven majors nivells d'exposició a la radiació en comparació dels tractats per metges de capçalera.
Es van donar 12.020 casos de càncer durant el seguiment, dues terceres parts a les àrees d'abdomen/pelvis i tórax.
"Aquests resultats presenten la qüestió de si el nostre entusiasme actual pels procediments d'imatges i terapèutics després de l'infart de miocardi agut haurien de temperar-se. "
"Hauríem d'almenys considerar engegar un sistema de documentació sobre les proves i procediments d'imatge per les quals passa cada pacient i estimar la seva exposició acumulativa a la radiació ionizant de dosi baixa", conclouen els autors del treball.
.
.
.
.
.
divendres, 4 de febrer del 2011
Què passa si ens arriba una radiografia d'escassa qualitat?
Idea Clau
Si tenim dubtes: repetim!
La Inspecció Mèdica del Servecio Aragones de Salud ha reconegut la negligència comesa en l'atenció a un pacient al que se li va fer una radiografia de mala qualitat que va impedir veure una lesió en la columna.
La lesió va ser identificada després d'acudir diverses vegades al metge de capçalera insistint en el seu dolor d'esquena. Finalment, el facultatiu li va realitzar una segona radiografia en la qual es va veure que tenia una vèrtebra aixafada.
El temps que havia transcorregut des que va ser a Urgències fins que es va identificar la lesió (més de dos mesos) va fer que no hi hagués solució al problema.
El traumatòleg li va dir que anava a tenir molèsties permanents, per la qual cosa l'home va decidir emprendre una reclamació a l'Administració.
El cas s'ha resolt sense necessitat d'apel·lar als tribunals.
L'informe de la Inspecció Mèdica del Servei Aragonés de Salut reconeix la negligència en assenyalar que la radiografia que se li va fer al demandant quan va arribar a Urgències era de mala qualitat encara que permetia sospitar del trencament.
Segons l'informe l'obligació facultativa era repetir la prova per veure amb claredat el problema del pacient.
El reconeixement de la inspecció mèdica de l'Administració d'Aragó de l'error comès en l'atenció sanitària ha resultat fonamental per poder solucionar el cas per via Administrativa.
dimarts, 31 de març del 2009
Radiografia de crani i traumatisme cranial: És necessària?
Radiografia de crani i traumatisme cranial: És necessària?
Font: "Pediatria Basada en Pruebas"
Article molt interessant a l´hora de l´Atenció Continuada i les Urgències de la Primària:.
"Les Agències d'Avaluació de Tecnologies són font fiable d'evidència científica de bona qualitat.
L'AATRM va publicar en 2008 la següent consulta tècnica que porta per títol: "Radiografia de crani en el traumatisme cranioencefàlic en edat pediàtrica".
Es pot accedir al resum de la mateixa en castellà (marcar la casella de verificació "castellà" i introduir la paraula "crani" a la finestra de cerca) i al text íntegre de la consulta en català.
Les conclusions de la mateixa són:
"Segons l'evidència científica disponible, no es recomana l'ús habitual de la Rx ni TC cranial en l'avaluació inicial d'un TCE lleu en nens.
La Rx de crani en nens està indicada en la sospita de TCE no accidental (grau D).
Mentre que la Rx de columna cervical està indicada davant la lesió de columna cervical associat a TCE, sempre que no sigui indicació de TC cervical. Per tant, en nens> 10 anys la Rx cervical es recomana en tres projeccions (grau D) i en nens <10 anys en dues projeccions (grau D).
Finalment, cal indicar la necessitat de validar i adaptar en el nostre medi les regles de decisió clínica en nens amb TCE i així disminuir el nombre de Rx i TC innecessàries i per tant l'exposició a radiació.
"Les Agències d'Avaluació de Tecnologia Sanitària són fonts fiables i veraços d'informació científica vàlida i clímcamente important.
Potser no són tan "populars" entre els clínics com altres recursos tipus Guies de Pràctica Clínica o altres fonts d'informació secundària, però el rigor metodològic dels documents que generen fan obligada la seva consulta.
divendres, 12 de desembre del 2008
La simptomatologia i no l'edat és el rellevant per fer una mamografia
L'Audiència de La Rioja ha absolt un metge que no va realitzar una mamografia a una pacient a qui poc després se li va detectar un càncer de mama. La malalta no complia l'edat requerida per a la prova, però es raona que el rellevant és la simptomatologia de la pacient.
Una sentència de l'Audiència Provincial de La Rioja ha argumentat que l'edat d'una pacient no és rellevant per descartar una mamografia, sinó que cal atendre al seu estat general i símptomes.
El tribunal ha absolt un metge que no va realitzar aquesta prova a una dona a la qual li faltava un any per fer-se la mamografia de control, d'acord amb les normes del programa de detecció precoç del càncer de mama de la Conselleria de Salut de La Rioja, i a la qual es va detectar un càncer de mama de grau IV un mes després d'acudir a la consulta del professional. La sentència té en compte que el facultatiu va fer les proves adequades a la seva simptomatologia.
L'afectada va acudir el desembre de 2003 a la consulta del demandat referint dolor als dos pits (mastalgia bilateral). Se li va realitzar una exploració física i ecográfica que no va apreciar gens anormal i posteriorment una citologia que va revelar resultats normals.
La demandant al·legava que una mamografia hauria detectat el tumor. Per la seva part, el professional mantenia que no era necessària aquesta prova diagnòstica, ja que la pacient no complia l'edat. A més, assenyalava que no existia cap dada clínica ni simptomatologia anormal que portés a determinar la necessitat de realitzar-la.
Aquesta tesi és corroborada pel pèrit judicial: "Certament, la pacient no tenia en aquells moments l'edat concreta a partir de la qual es recomana una mamografia de control, sense que, en qualsevol cas, el fet de tenir o no una determinada edat porti a exonerar de responsabilitat el metge que hagi desestimat la pràctica d'una prova mèdica quan fos necessària." És a dir, "l'edat no és rellevant a aquests efectes".
El pèrit concreta que en el cas estudiat pel tribunal no hi havia cap dada que determinés la necessitat de la prova. "Davant d'una exploració física mamària normal no resulta indicada. A més, no existien antecedents familiars de càncer clars i no constituïen el que es coneix com a factors de risc, que haguessin aconsellat fer una mamografia abans de l'edat necessària."
Càncer molt agressiu
La sentència, facilitada per Aranzadi, assenyala a més que, malgrat que quan la demandant va acudir a la consulta del metge el tumor ja existia, no tenia per què ser perceptible en aquell moment. Així, consta que es va realitzar una exploració manual i una ecográfica que van donar resultats normals.
Referent a això, el tribunal argumenta que el càncer que patia l'afectada era molt agressiu amb desenvolupament, disseminació i creixement ràpids, la qual cosa determina que pot ser que no fos perceptible ni diagnosticable l'agost, però tan sols un mes després sí ho fos." En aquest cas, la progressió del càncer va haver de veure l'anticonceptiu oral "Yasmin" que prenia la malalta, ja que se li havia detectat poc abans del tumor un quist d'ovari. Per tot això, l'Audiència de La Rioja confirma la sentència d'un jutjat que també va desestimar el recurs.
La mamografia, quan està justificada
La sentència raona que no hi va haver cap dada en l'historial de la pacient ni símptomes que determinessin la necessitat de fer una mamografia.
dimecres, 5 de novembre del 2008
Una radiografia pot determinar el risc d'osteoporosi greu de forma ràpida i econòmica
Una radiografia pot determinar el risc d'osteoporosi greu de forma ràpida i econòmicaLa fractura vertebral (FV) és una conseqüència rellevant de l'osteoporosi visible a través de raigs X
Font: AZprensa.com
En pacients amb osteopenia -disminució en la densitat mineral òssia- pot resultar cost-efectiu sol·licitar radiografies laterals de raquis dorsal i lumbar per descartar la presència de fractures vertebrals (FV) i, per tant, d'una possible osteoporosi.
Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi Osteoxpress prevalença de fractures vertebrals en dones amb osteopenia lumbar mitjançant MorphoXpress®, realitzat en una sèrie d'hospitals espanyols i coordinat pel doctor Luis Arboleya, de la Secció de Reumatologia de l'Hospital San Agustín (Avilès, Astúries), i que ha estat presentat en l'International Conference on Osteoporosis and Bone Research, celebrada recentment a Pequín.
Més informació:
"El estudio, que ha sido premiado por la organización del congreso, partía de la idea de que la presencia de una o varias fracturas vertebrales, un subgrupo de pacientes con el grado más severo de osteoporosis, es un hallazgo muy relevante que no se detecta en la densitometría ósea, siendo preciso realizar radiografías de columna lumbar y dorsal. “Si éstas no se realizan, muchas pacientes con un grado muy avanzado de osteoporosis quedarán sin diagnosticar y sin recibir tratamiento adecuado”, afirma el doctor Arboleya."
“La osteoporosis postmenopáusica ocasiona un elevado riesgo de fracturas. El objetivo del tratamiento es la reducción del riesgo de estas fracturas, que van a ocasionar una considerable repercusión en términos de morbilidad y mortalidad. Tratar a la población de mayor riesgo supondría una reducción del 50% en la incidencia de fracturas, lo que implicaría una notable reducción de las consecuencias de esta epidemia silenciosa”.
"En Estados Unidos –añade- se producen al año más de 50.000 ingresos por fractura vertebral, que suponen un coste médico total de 1.300 millones de dólares. En concreto, y según su presentación, estudios han demostrado en una muestra de 500 radiografías de tórax (mayores de 60 años) que el 16% tenía al menos una fractura vertebral moderada-severa, y de este 16%, menos de la mitad –sólo el 40%- había sido reconocido por el radiólogo, cuando el riesgo de nuevas fracturas, vertebrales o no vertebrales aumenta en presencia de fractura vertebral de forma independiente a la densidad mineral ósea y a la edad.
Un comportamiento clínico actualmente insuficiente
Para conocer si una paciente padece una osteoporosis, se realiza una densitometría ósea y cuando los valores de esta prueba muestran un masa ósea por debajo de -2.5 DS, se prescribe un tratamiento. Sin embargo, en pacientes con osteopenia (niveles de masa ósea que no alcanzan aún el grado de osteoporosis) no se prescribe habitualmente ningún tratamiento.
“En nuestro estudio hemos demostrado que este comportamiento clínico podría ser insuficiente, ya que muchas pacientes con osteopenia van a sufrir una o más fracturas vertebrales (sin diagnosticar previamente porque suelen provocar muy pocos síntomas al producirse) y que su presencia implica un riesgo muy elevado de nuevas fracturas”.
“Si queremos evitar que muchas pacientes con riesgo elevado de fractura osteoporótica queden sin diagnosticar, es preciso realizar radiografías de perfil de columna lumbar y dorsal para descartar la presencia de fracturas vertebrales”.
Por todo ello, el doctor Arboleya concluye en su estudio que los factores que se deben tener en cuenta en mujeres posmenopáusicas con osteopenia para decidir si es necesario prescribir un tratamiento, deben ser la edad; la densidad mineral ósea, ya que, afirma el experto, “no es lo mismo un valor de -1.2 DS que un valor de -2.4 DS”; los factores de riesgo independientes de MO; los antecedentes de fractura periférica; los antecedentes de fractura vertebral clínica, y, sobre todo, la presencia de fractura vertebral prevalente.
Y es que la mitad de las pacientes posmenopáusicas con osteopenia lumbar densitométrica -48,8%- presentan fracturas vertebrales, según ha determinado el estudio del doctor Arboleya, realizado en 289 pacientes posmenopáusicas con al menos un año de amenorrea, un diagnóstico de osteopenia lumbar menor a 6 meses de antigüedad, y de las que se disponía de una radiografía lateral de columna dorsal y lumbar de hacía menos de 6 meses.
Entre las implicaciones para la práctica clínica más llamativas del estudio, se puede destacar que la presencia de dolor dorsolumbar no se puede utilizar como factor de decisión para valorar la solicitud de radiografías en pacientes con ostopenia, ya que una gran parte de las fracturas vertebrales son asintomáticas, y que el examen morfométrico debe acompañarse de una valoración de las causas de deformidad vertebral ajenas a la osteoporosis. "
dilluns, 8 de setembre del 2008
Font: AZprensa.com
"Una nueva técnica mejorará el diagnóstico de las mamografías "
"Una nueva técnica mejorará el diagnóstico de las mamografías "
"La mamografía se utiliza en forma habitual para detectar el cáncer de mama, pero alrededor de la cuarta parte de las mujeres tiene un tejido mamario denso que puede impedir a los rayos-X detectar tumores pequeños"
Madrid (6-8/09/08).
Investigadores de la Clínica Mayo (EE.UU.) han desarrollado una nueva herramienta de diagnóstico que funciona mejor que la mamografía a la hora de buscar tumores en mujeres con un tejido mamario denso, que dificulta el diagnóstico con los métodos actuales
Esta nueva técnica se basa en un registro de imágenes moleculares de mama (MBI), y durante las pruebas que se realizaron se observó que la mamografía detectó menos de un tercio de los tumores hallados por esta técnica, según indicaron los científicos antes de un encuentro sobre cáncer de mama patrocinado por la Sociedad Estadounidense de Oncología Clínica y otras organizaciones.
En la MBI se inyecta a las mujeres un agente radioactivo que es absorbido por el tejido mamario antes de ser expulsado del cuerpo, habitualmente en un día. Las células cancerígenas tienden a absorber más agente radiactivo que las sanas, pudiendo ser detectadas posteriormente por la emisión de rayos gamma diferenciando así entre los tumores y el tejido sano.El estudio, en el que participaron 940 mujeres, es el más amplio hasta la fecha que ha comparado la MBI y la mamografía. Las mujeres que participaron del estudio, a las que se consideraba en alto riesgo de padecer cáncer de mama por antecedentes familiares de la enfermedad, susceptibilidad genética u otros factores, se sometieron a ambos métodos de diagnóstico.
Durante la investigación se encontraron 13 tumores en 12 de las 940 participantes. La MBI identificó 10 y la mamografía tres, según los autores."
Definitivamente no estamos defendiendo sustituir la mamografía de ningún modo. Pero pensamos que la MBI podría jugar un papel como prueba adicional para aquellas mujeres a las que la mamografía no les sirve tan bien como nos gustaría", explicó la investigadora de la Clínica Mayo en Rochester en Minnesota (EE.UU.), la doctora Carrie Hruska.
dimarts, 26 d’agost del 2008
Radiologia. Controvèrsies
Font: Atención Primaria
"En defensa de los radiólogos son algunos de los articulos aparecidos en Lancet en el año 2006. A partir de algunos otros articulos donde se resalta la diversidad de opiniones en relación a la utilidad de esta ya centenaria práctica en la medicina.
Ciertamente la discusión no se centra en la sensiblidad y la especificidad del método, sino en cuestiones un tanto más subjetivas. Aún hoy sigue siendo buen negocio que los medicos pidan Rx Tx cuya utilidad en varios cuadros clinicos y particularmente en la prevención está más que demostrada su bajo valor predictivo. Aún en pacientes internados se ha demostrado que el 99,3 de los mismos tienen Rx Tx normales, y que el 0,7 restante (en dónde se encontró algún hallazgo), no cambió la conducta terapéutica, aunque si dió lugar a un mayor pedido de otro tipos de estudios diagnósticos para evaluar ese hallazgo.
La visión economicista que muchos plantean es también cuestionable. La Rx de senos paranasales no confirma ni descarta la sinusitis, y el único método fiable en este caso parece ser la TAC. Pero ningún auditor autorizaria esto por el costo de la TAC (que parecen haber olvidado que el mismo ya es marginal ante la aparición de la Resonancia Magnética Nuclear y otros estudios). O las preferencias de solicitar RxTx en pacientes fumadores para descartar cáncer de pulmón, aún sabiendo que cuando este es visible la sobrevida es menor al año y que el frotis de esputo es una práctica mucho más eficiente, pero nadie la pide en un paciente fumador de larga data.
La inocuidad de la radiologia es cuestionable desde los tiempos de Marie Curie, quien murió de cáncer debido a la gran exposición a los rayos X. Pero pareciera que el tema quedo solucionado con un dosímetro para los radiólogos. Mientras tanto nadie lleva la cuenta de cual es la cantidad de radiaciones que cada uno de nuestros pacientes recibe anualmente. Una seriada gastroduodenal, un par de Radiografias y un colon por enema parecieran ser suficientes para agotar dicha cuota, pero no parece ser relevante este dato en nuestra práctica clínica. Se estima que entre cada 250-317 mil Rx Tx solicitadas da lugar a un cáncer. Lo que en términos masivos y teniendo en cuenta lo común de esta práctica podria calcularse que al menos 200 personas padecen de cáncer debido a la misma en nuestro país. No parece mucho, pero por la misma cantidad de muertos un Jefe de Gobierno fue recientemente destituido en nuestro país. Se lo acusó de negligencia, y la pregunta es…..si no estamos cometiendo el mismo delito. La única diferencia es que no parece ser noticia de primera plana."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)