La imaginació saludable: fem exerxici físic!

Document de consens per a l'abordatge de la malaltia de l'Ebola en nens

Els pediatres espanyols de totes les Societats pediàtriques, han elaborat un document de consens amb la finalitat d'informar sobre la malaltia per virus ebola en la població pediàtrica i sobre les mesures de protecció que els pediatres deuen dur a terme durant el maneig de nens malalts, infectats o amb el risc d'infecció en període de recerca. Es parteix que en els nens els símptomes inicials són més inespecífics i poden diferir dels adults.

Procediment d´actuació davant casos sospitosos de febre hemorràgica pel virus d´ebola (FHVE)

Data actualització: 22.08.2014

L'Ebola és un virus del gènere Ebolavirus membre de la família Filoviridae (filovirus). El gènere Ebolavirus es compon de cinc espècies diferents identificades en brots en primats humans i no humans: Bundibugyo (BDBV), Zaire (EBOV), Sudan (SUDV), Reston (RESTV) i Tai Forest (TAFV).

La Febre Hemorràgica per Virus Ebola (FHVE) és una malaltia hemorràgica febril que comença de forma brusca amb febre, dolor muscular, debilitat, maldecap i odinofàgia. Posteriorment es presenten vòmits, diarrea, fallada renal i hepàtic, exantema maculo papular al 4t o 5è dia i símptomes hemorràgics que poden ser en forma d'hemorràgies massives internes i externes. En la fase final, a partir de la segona setmana d'evolució, els pacients poden evolucionar cap a la curació o desenvolupar una fallida multi orgànica que produeix la mort.

El període d'incubació són de 2 a 21 dies i la taxa de letalitat és del 50-90%. No existeix cap mesura profilàctica (vacuna) o terapèutica disponible.

La transmissió pot produir-se a través del contacte directe amb sang, secrecions, teixits, òrgans o altres fluids corporals de persones vives o mortes infectades. La transmissió per contacte sexual pot donar-se fins a 7 setmanes després de la recuperació clínica, com ha estat documentat amb el filovirus Marburg i se suposa per al virus Ebola. A més, la transmissió als humans també pot produir-se pel contacte amb animals vius o morts infectats (mones, ximpanzés, antílops i ratpenats). La transmissió de persona a persona es considera el principal mode de transmissió sent el risc major en la fase final de la malaltia.

El 22.03.2014 el Ministeri de Sanitat de Guinea Conakry va notificar a la Organització Mundial de la Salut (OMS) un brot de febre hemorràgica pel virus d’Ebola (FHVE). Fins el 18 d’agost de 2014, el recompte global de casos des del inici d’aquest brot als 4 països afectats (Guinea Conakry, Libèria, Sierra Leone i Nigèria) és de 2.473 casos amb 1.350 defuncions.

La informació actualitzada setmanalment per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) està disponible a: Agència de Salut Pública de Catalunya

També es pot trobar informació epidemiològica actualitzada a les pàgines webs: Organització Mundial de la Salut i del Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad. Centre de Coordinació d’Alertes o Emergències Sanitaries.

L’OMS no recomana cap restricció de viatge ni de comerç amb Guinea Conakry, Libèria, Nigèria o Sierra Leone. No obstant, el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació d’Espanya desaconsella viatjar a aquests països i recomana als espanyols que es trobin en aquests països que evitin desplaçaments a zones especialment afectades.

Els dies 6 i 7 d’agost van tenir lloc les reunions del Comitè d’Emergència convocat per la Directora General de l’OMS, sota el Reglament Sanitari Internacional. La Directora General de l’OMS va declarar que el brot d’Ebola a l’Àfrica Occidental constituïa una Emergència de Salut Pública d’Importància Internacional, després de les recomanacions emeses pel Comitè. Aquest Comitè considera que la situació del brot a l’Àfrica Occidental constitueix un “esdeveniment extraordinari” perquè hi ha un risc de propagació a altres països donada la virulència del virus, el patró de transmissió i la fragilitat del sistema sanitari als països afectats, per tant, en aquests moments és essencial una resposta internacional coordinada per controlar el brot i aturar la disseminació internacional de l’Ebola.

Existeixen diverses situacions en les quals hi ha la possibilitat que un cas de FHVE arribi a Espanya. A partir de turistes o viatgers que visitin a amics o familiars als països afectats (hi ha vols directes des de Guinea Conakry a París i Brussel·les, i també hi ha una companyia aèria marroquina que té vols des de Guinea Conakry amb destinació Barcelona i Madrid i parada intermèdia al Marroc); a partir de treballadors sanitaris i voluntaris que s'encarreguen d'atendre a pacients amb FHVE i que tornin Espanya durant el període d'incubació en un vol comercial; a partir d'un pacient que iniciï símptomes durant un vol comercial o els seus contactes estrets durant el vol. Es podria donar també la situació d'una persona amb malaltia per virus d’Ebola que arribi al nostre país en un trasllat medicalitzat per rebre atenció mèdica.

            

INFORMACIÓ ANNEXA

• Consells per als viatgers que arriben a Guinea, Libèria, Nigèria i Sierra Leone o que tornen d’aquests països 

• Nota informativa sobre el brot de febre hemorràgica pel virus d'Ebola 

Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya

El Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) es va posar en funcionament l’any 2001 per donar resposta a les notificacions de malalties de declaració urgent i de brots epidèmics de qualsevol etiologia realitzades pels metges de la xarxa assistencial de Catalunya durant les tardes, les nits, els caps de setmana i festius de tots els dies de l’any.

El SUVEC té com a objectiu detectar precoçment i donar resposta de forma immediata i oportuna a les malalties de declaració urgent, els brots epidèmics de qualsevol etiologia i altres alertes epidemiològiques que es produeixin a Catalunya fora de l’horari laboral  així com les que es produeixin en altres comunitats de l’Estat espanyol i a Europa quan afecten el territori de Catalunya, per adoptar al més ràpidament possible mesures de control adequades per protegir la salut dels ciutadans i evitar que les alertes sobre problemes de salut esdevinguin problemes d’alarma social.

Qualsevol professional sanitari que hagi de notificar una malaltia de declaració urgent o un brot de qualsevol etiologia durant les tardes, nits, caps de setmana o festius ha de contactar amb aquest Servei trucant al 627480828.

Horari del SUVEC
De dilluns a divendres, de 15.00 a 8.00 hores.

Dissabtes, diumenges i festius,  les 24 hores del dia.

Unitats de vigilància epidemiològica al territori

Horari dels dies laborables: de 8.00 a 15 hores

Lleida (tel. 973701600)

Camp de Tarragona (tel. 977249613)

Terres de l’Ebre (tel. 977448170)

Girona (tel. 872975666)

Catalunya Central (tel. 938753381)

Barcelonès Nord i Maresme (tel. 935513772)

Barcelona – Zona Sud (tel. 932607907)

Vallès Occidental i Vallès Oriental (tel. 935618096)

Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (tel. 93238454)

ACTUALITZACIO DE LA INFORMACIO

Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad

• Información actualizada de procedimiento de vigilancia y control del virus del Ébola
• 
  
• Recomendaciones para viajes al extranjero. Sanidad exterior del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad
• 
  
• Recomendaciones de Viaje por países, así como a las últimas actualizaciones de las mismas. Información del Ministerio de Asuntos Exteriores

Actuació davant de casos sospitosos de febre hemorràgica per virus Ébola

Document adjunt de la SDG Vigilància i Resposta a Emergències en Salut Pública sobre l’actuació davant de casos sospitosos de febre hemorràgica per virus Ébola.

DOCUMENT

Noves recomanacions sobre el Xarampió

Noves actualitzacions respecte a l’alerta de brot de xarampió.







 


.
.
.

Preguntes freqüents sobre el xarampió

Nota informativa

INFORMACIÓ ANNEXA

Recull d´entrades sobre el Xarampió
Què és el xarampió

Manual de vacunacions

 

IMATGES

 

.
.
.

3º dia pre-eruptiu amb "taques de Koplik" indicatiu de l'aparició de xarampió.




 

Cara del nen amb xarampió, (tercera erupció dia).

 

Després de 3 dies d'infecció per xarampió.

 

 

 

Actualització d´un tema oblidat: la ràbia. A propòsit d´un cas!

Actuacions a Catalunya sobre el cas de ràbia canina notificat per Espanya

.

Les autoritats sanitàries de la Junta de Castella-La Manxa van informar el dia 5 de juny d’un cas confirmat de ràbia en un gos que havia estat abatut a trets després d’agredir 4 nens i un adult a la ciutat de Toledo


.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), ha iniciat accions preventives davant la notícia, ja que el propietari de l’animal es troba domiciliat a Catalunya.

.

El gos positiu pertanyia a una parella que havia visitat recentment el Marroc. Les investigacions apunten al fet que el gos hauria estat infectat al país nord-africà, des d’on va retornar a la península el passat 12 d’abril, després d’una estança de 4 mesos. Es tractaria d’un cas de ràbia important.
.

Des del moment de conèixer-se la procedència de l’animal, la Generalitat de Catalunya es troba investigant l’epidemiologia del cas, des del punt de vista tant de sanitat animal com de prevenció per a les persones.
.

Com a conseqüència de les investigacions, el DAAM ha procedit al decomís de dos gossos que convivien amb l’afectat i els ha confinat en observació, prèvia recollida de mostres, per a determinar si podrien estar afectats per la malaltia. Així mateix, s’està investigant ampliar la intervenció a altres animals que hagin pogut tenir contacte amb l’animal positiu.
.

Per part seva, l’ASPCAT ha activat el protocol de vigilància en aquests casos per revisar totes les incidències que puguin estar relacionades amb el cas en els darrers dies. Alhora, s’està realitzant la investigació epidemiològica pertinent de totes les persones que podrien haver estat en contacte amb el gos afectat, per a proporcionar el tractament profilàctic preceptiu en aquests casos.
.

Com que el gos afectat havia transitat per diverses comunitats autònomes des de la seva tornada procedent del Marroc, les actuacions es fan seguint el protocol Plan de contingencia para el control de la rabia en animales domésticos en España, elaborat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i el Ministeri d’Economia i Competitivitat, de novembre de 2012.

Font del diari

DOCUMENTACIÓ ANNEXA

DOCUMENT 1

DOCUMENT 2

i una lectura molt recomanada: La rabia en España

 

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA MALALTIA DE LA RÀBIA

Memòria de l’Institut Català de la Salut de l’any 2011 i 4t. informe

En aquesta memòria es troba informació sobre l’activitat assistencial duta a terme als centres de l’organització de l´ICS, la morbiditat de la població atesa a l’atenció primària, la prevalença de les malalties cròniques més importants per edat i sexe, els resultats qualitatius derivats de l’activitat d’atenció primària, les patologies més freqüents ateses als hospitals i les dades de processos terciaris, entre d’altres.

A més de conèixer els resultats de les enquestes de satisfacció de les persones usuàries de l’ICS, també es pot llegir les notícies més rellevants sobre innovació i millores assistencials, salut 2.0, qualitat, recerca, docència, professionals, responsabilitat social corporativa, inversions i equipaments, i les dades de gestió econòmica.

Document

A més tenim les dades del 4t. informe. Malgrat ser el quart informe de la Central de Resultats, és el primer que identifica els resultats dels indicadors amb el nom del centre assistencial.

Document

Document complert

 

També et pot interessar:

Pla de Salut de Catalunya 2011-2015

Document de Treball   

Document

També et pot interessar:

Ley de Salud Pública

 BOE la Ley de Salud Publica 2011.

Aquesta llei té per objecte establir les bases perquè la població aconsegueixi i mantingui el major nivell de salut possible a través de les polítiques, programes, serveis, i en general actuacions de tota índole desenvolupades pels poders públics, empreses i organitzacions ciutadanes amb la finalitat d'actuar sobre els processos i factors que més influeixen en la salut, i així prevenir la malaltia i protegir i promoure la salut de les persones, tant en l'esfera individual com en la col·lectiva.

La salut pública és el conjunt d'activitats organitzades per les Administracions Públiques, amb la participació de la societat, per prevenir la malaltia així com per protegir, promoure i recuperar la salut de les persones, tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu i mitjançant accions sanitàries, sectorials i transversals.

Document

També et pot interessar:

Que hem de saber de la parotiditis?

       Parotiditis Aguda

Idees Clau

1.- Aquesta malaltia és de declaració individualitzada i urgent.

2.- L’estratègia a seguir davant la sospita d’un cas de parotiditis ha de ser: 

3.- Notificació urgent a la Unitat de Vigilància 

- Coordinació amb aquesta Unitat de les proves de laboratori per a la confirmació del cas. Aquesta confirmació es farà per detecció de virus en una mostra de saliva (recollida preferentment en els 3 primers dies i abans que n’hagin transcorregut set).

En el cas que la detecció de virus en saliva fos negativa o que hagin passat més de 7 dies de l’inici de la clínica quan es visiti el cas, s’ha d’intentar recollir sèrum per a la detecció d’IgM antiparotiditis.

- A l’àmbit familiar cal recomanar la vacunació amb triple vírica de les persones susceptibles.

- Les persones amb parotiditis (confirmat o per sospita) han de restar a casa, se les ha d’excloure de l’escola i d’altres activitats col·lectives fins passats 9 dies de l’inici de la tumefacció parotídia o de la tumefacció d’altres glàndules salivals.

- A excepció que hi hagi alguna complicació, no s’ha de derivar el pacient a un centre hospitalari, especialment durant el període de transmissibilitat de la malaltia. En el cas que fos necessari, caldria informar de la sospita de parotiditis al centre hospitalari receptor perquè pugui prendre les mesures d’aïllament per gotes necessàries per evitar la transmissió de la malaltia, si la malaltia en la persona afectada està en període de transmissió.

NORMES PER A LA RECOLLIDA DE MOSTRES
 

Normes per a la recollida de mostres de saliva o sang al laboratori, prèvia notificació URGENT a la Unitat de Vigilància Epidemiològica Regió Sanitària Barcelona – Zona Sud (UVE-RSBS).

1. Recollir una mostra de saliva (1ml), preferentment dins dels 3 primers dies dels símptomes i abans que n’hagin transcorregut 7, en tubs tipus Falcon o pots de plàstic estèril per a recollida d’orina de 50 ml.

En cas de nadons o persones amb dificultat per expulsar saliva, es pot recollir-la amb hisops de raió, cotó o dacró estèrils sense medi de transport (escovillons tipus BD Culture Swab - sterile ref 220115 o Eurotubo Deltalab 300263)

En cap cas es poden emprar hisops amb alginat càlcic.

2. Extreure 2-5 ml. de sang venosa (representaran 0,5 ml de sèrum), a partir del 7è dia després de l'aparició dels símptomes, preferentment amb tubs estèrils de Vacutainer® amb separador. Cas que no es disposi d'aquest tipus de tubs, els tubs emprats sempre hauran d'ésser estèrils i no contenir cap substància.

Guardar en nevera fins al seu transport. No congelar.

Els altres objectius i les activitats a realitzar estan descrites a la Guia per a l’eliminació de la parotiditis a Catalunya . 

Document : http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1947/doc11293.html

També et pot interessar:

Informació i actualització sobre el brot de xarampió a Catalunya

Informe d´actuació enfront al brot de xarampió amb una modificació clarificant les actuacions que només es fan des de les UVE i actualitzant la informació epidemiològica.

 

 

Informació sobre el brot de xarampió a Catalunya

Actualització a 16 de maig 2011

Situació epidemiològica actual

1.- Des d’octubre 2010 fins a l’actualitat s’han confirmat 137 casos de xarampió. 127 d’ells en no vacunats (92,7%). 7 en vacunats amb una dosi (1 d’ells per intervenció preventiva) , i 3 en vacunats amb 2 dosi.

2.- Els casos estan afectant principalment a persones majors de 25 anys no vacunades, encara que també han emmalaltit alguns infants petits que encara no estan en edat de rebre la vacunació.

3.- Pendent de determinacions de genotip dels nous casos . Fins ara els genotips del virus circulant correspon a B3 i D4 .

4.- Continuen les importacions de França, Regne Unit , Itàlia, Suïssa

5.- S’han donat 8 casos en sanitaris

6.- Un 33% dels ingressats presenten alguna complicació:

– 11 % pneumònia , símptomes de distress respiratori

– 12% diarrees i /o vòmits

– 3% otitis

– 5% altres

7.- Els municipis més afectats són els de la Regió sanitària de Barcelona ( BCN ciutat amb 40 casos, Baix Llobregat 25 casos, BCN Nord i Maresme 18 casos, Vallesos 21 casos)

– A la resta de províncies

• Girona ( 7 casos)

• Tarragona (2 casos)

• Lleida (1 cas)

Actuacions en curs a nivell d’unitats de Vigilància Epidemiològica

1.- Llars d’Infants:

Davant la sospita de xarampió en un infant que assisteix a una guarderia, s’administra vacuna triple vírica a tots els infants no vacunats que tinguin entre 6 i 12 mesos, així com als adults nascuts després de l’any 1966 que no acreditin estar vacunats o haver patit la malaltia (en condicions normals, a Catalunya s’actua davant els casos confirmats).

A les persones en les quals estigui contraindicada la vacuna (persones immunocompromeses, embarassades) se’ls pot administrar gammaglobulina inespecífica.

És important que els infants vacunats entre els 6 i els 12 mesos tornin a rebre una dosi de vacuna als 12 mesos d’edat, que serà considerada com la primera dosi d’XRP, ja que l’administrada abans dels 12 mesos no es considerarà vàlida a efectes de compliment del calendari a causa de la baixa efectivitat.

2.- Escoles, Universitats i centres de treball:

Davant la sospita de xarampió, es vacunen tots els contactes que hagin nascut després del 1966 i que no hagin rebut prèviament dues dosis de la vacuna, o tinguin documentada immunitat enfront el xarampió.

Els contactes en llars d’infants i escolars que s’han de vacunar i que no volen o no poden rebre la vacuna per motius religiosos, mèdics o d’altres, son exclosos de l’escola fins que han transcorregut 21 dies des de l’aparició de l’exantema de l’últim cas.

3.- Contactes familiars:

Als contactes familiars no vacunats, dins de les primeres 72 hores de la possible exposició, se’ls haurà d’administrar la vacuna. En el cas que hagin transcorregut més de 72 hores i menys de 6 dies, se’ls administrarà gammaglobulina inespecífica. 

Actuacions en Centres sanitaris:

1.- Cal detectar precoçment les persones que consulten per simptomatologia compatible amb un quadre de xarampió tant en l’àmbit de l’atenció primària com d’urgències hospitalàries, per evitar la transmissió a d’altres infants o persones que es trobin a les sales d’espera, atendre’ls al més aviat possible i posar-los separadament dels altres durant el temps que estiguin al centre esperant ser atesos.

2.- Donada la situació epidemiològica actual, cal augmentar la sospita diagnòstica enfront un quadre compatible amb la malaltia, que és una malaltia de notificació individualitzada i urgent.

Davant la sospita d’un cas cal seguir l’estratègia següent:

Notificació urgent a la Unitat de Vigilància Epidemiològica per a la confirmació del cas i per les actuacions de control. Fer una trucada telefònica el més ràpidament possible.

1.- Les persones amb xarampió (confirmat o per sospita) han de restar a casa, se les ha d’excloure de l’escola i d’altres activitats col·lectives fins passats 4 o 5 dies de l’inici de l’exantema. En tractar-se d’una malaltia molt contagiosa cal que quan siguin citades per l’ EAP es faci tenint en compte el període de transmissibilitat de la malaltia per evitar la seva extensió. Habitualment, el període de transmissibilitat es considera des de 4 dies abans de l’inici de l’exantema fins 4 dies després. També cal tenir present aquesta recomanació amb els seus contactes, en especial si són persones que no han estat vacunades.

2.- A excepció que hi hagi alguna complicació, No s’ha de derivar al pacient a un centre hospitalari, especialment durant el període de transmissibilitat de la malaltia. En el cas que fos necessari, caldria informar de la sospita de xarampió al centre hospitalari receptor perquè pugui prendre les mesures d’aïllament per aire necessàries per evitar la transmissió, si la malaltia en la persona afectada esta en període de transmissió.

3.- Cal col·laborar amb els serveis de vigilància epidemiològica en les actuacions en contactes.

4.- Tots els professionals dels centres en contacte amb pacients han de conèixer les mesures a prendre.

Més informació complementària:

PROTOCOL D´ACTUACIÓ

Xarampio 160511

View more documents from miguelmolina

Més articles relacionats amb el Xarampió









També et poden interessar:

Nou Decret de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics

El Departamento de Salut de Catalunya ha publicat el Decret pel qual es regula el sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics.

.

.

.

..

El Decret 391/2006, de 17 d'octubre, pel qual es modifica el circuit de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut, s'inclogueren la sífilis, la infecció gonocòccica i el limfogranuloma veneri en la relació de malalties de declaració individualitzada, i la infecció genital per papil·lomavirus humà, l'herpes genital i la infecció per tricomones en la relació de malalties de declaració obligatòria numèrica.

També, coherentment amb els programes d'actuació davant de la rubèola i la parotiditis elaborats pel Departament de Salut amb l'objectiu d'eliminació d'aquestes malalties a Catalunya, i que preveuen la confirmació immediata dels casos sospitosos i l'actuació immediata davant d'un cas confirmat, s'inclogueren aquestes dues malalties en la relació de malalties de declaració urgent.

En aquests moments, la disponibilitat de tècniques d'anàlisi serològic sensibles i específiques per detectar el virus de l'hepatitis C aconsellen revisar el llistat de malalties de declaració obligatòria individualitzada i incloure com a entitat específica l'hepatitis C.

Així mateix, per tal de poder descriure l'epidemiologia de la infecció pel virus d'immunodeficiència humana (VIH), i donar resposta als problemes de salut pública, es considera oportú incorporar la infecció pel VIH com a malaltia de declaració obligatòria individualitzada, amb subjecció a les mateixes especificitats en el circuit de notificació establertes per a declaració de la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida).

D'altra banda, s'aconsella introduir com a entitat específica de declaració el condiloma acuminat com a mesura de vigilància epidemiològica de la infecció genital pel papil·lomavirus humà, i revisar a aquest efecte el llistat de malalties de declaració obligatòria numèrica.

Més informació: Document

.

.

.

Informe 2009. Síndic de Greuges de Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat al Parlament el seu informe corresponent a l'any 2009, on es recull un apartat específic sobre salut, on les queixes se centren, sobretot, en quatre temes.


.
.

.
.
.
.

Informe de salut. Pàg. 219

1.- Les Llistes d'espera

2.- La Història Clínica Compartida

3.- La Salut Reproductiva i

4.- La Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple.

Document
.
.

Nou diccionari de gestió per a metges!

S'ha publicat recentment un diccionari per a metges amb els 100 termes més utilitzats en gestió sanitària.


El "Diccionari de Gestió Sanitària per a Metges. Els 100 termes més utilitzats" presenta una recopilació dels termes més utilitzats en gestió sanitària tals com: Anàlisi DAFO, Benchmarking, Cartera de Serveis o Processos Assistencials Integrats.

La intenció de l'obra és proporcionar al metge una eina que li permeti apropar-se al món de la gestió, millorar així l'enteniment entre ambdues parts i afavorir la col·laboració i la progressiva incorporació dels clínics en les decisions de gestió que els afecten.


Document

.
.

Guia genètica per la prevenció del Càncer. Consell genètic

El Centro de Investigación del Cáncer, centre mixt de la Universitat de Salamanca i del CSIC, acaba de presentar, una guia per prevenir el càncer, on explica la naturalesa de les Unitats de consell genètic i hereditari de càncer.







Document
.
.
.

La població immigrant fa un menor ús dels Serveis Sanitaris que la població autòctona!

Les desigualtats en la salut i en l'ús dels Serveis Sanitaris entre la població immigrant i autònoma es deuen a un accés diferent al sistema sanitari i a un ús menor de les activitats preventives per part dels immigrants.

Principals conclusions a partir dels resultats:

Destaca la menor utilització de les activitats de prevenció per part de la població immigrant, especialment pel que fa referència a la salut de la dona. Així, s'han comprovat desigualtats en la salut reproductiva al detectar una major proporció d'embarassos en adolescents, més d'una major freqüència de sol • licituds d'interrupció voluntària de l'embaràs, amb un menor percentatge de dones amb un adequat control durant la gestació.

.
També s'ha observat una disminució en la proporció de dones en edat fèrtil que es realitzen citologies vaginals.
En la línia d'un menor ús d'activitats preventives s'inclou la disminució en l'administració de vacunes. Així mateix, es manifesta un percentatge més baix de fills d'immigrants amb un correcte calendari de vacunació administrat, i, d'altra banda, que els anticossos antirrubeola de les dones procedents de fora de les nostres fronteres tenen nivells inferiors respecte a les nacionals.
.
Pel que fa als nens i adolescents, a més de la inferior proporció d'correctes vacunacions, s'ha detectat un menor consum de iode en la dieta i un major nombre de peces dentals afectades en l'adolescència.
.
S'aprecia una pitjor salut percebuda en general i, en particular, major afectació de la salut mental, en algun cas a causa del rebuig social que perceben.

En l'estudi dels nounats s'ha observat major proporció d'hemoglobinopaties en nadons de pares de l'Àfrica Subsahariana. A Pel que fa al pes en néixer, no s'han apreciat grans diferències entre ambdues poblacions.
.
Pel que fa a VIH-SIDA, l'aspecte diferencial entre ambdues poblacions es centra en el diferent patró de transmissió, més associat a la via parenteral per part de la població autòctona, i no es troben diferències en altres aspectes relacionats amb el diagnòstic, tractament o supervivència.
.
La incidència de tuberculosi ha estat estimada entre dos i quatre vegades superior a la població immigrant que a l'autòctona. No obstant això, a part de la possible vinculació amb el fenomen migratori, s'ha de tenir en compte que, amb seguretat, hi ha factors socioeconòmics, com les condicions d'habitatge, que estan tan o més relacionats amb la malaltia.
.
Així, com resum dels resultats obtinguts en la revisió, s'aprecia que les temàtiques fonamentals de la investigació en les diferències entre ambdues poblacions es concentren en tres aspectes: salut infantil, salut reproductiva i malalties infeccioses. Els dos primers estarien relacionats amb el tipus de població, és a dir, amb una població més jove i, com s'ha descrit prèviament, segons col.lectius, amb una major taxa de fertilitat.
.
Pel que fa al tercer aspecte, el relacionat amb les malalties infeccioses, el motiu pel qual té tant de pes estaria tan relacionat amb la demanda de la població immigrant, com per la necessitat de l'autòctona de vigilar i controlar malalties que es creien en incidències decreixents al nostre país i que semblen haver augmentat amb l'onada migratòria.
.
En contra d'una opinió generalitzada, l'ús dels serveis sanitaris per part de la població nouvinguda sembla ser inferior que en l'autòctona.
.
A més, si observem els motius d'ingrés en un hospital d'aguts, s'aprecia un diferent patró d'utilització d'acord amb el tipus de població. En l'estudi de Cots sobre els Grups Relacionats de Diagnòstic del conjunt mínim de dades a l'alta, el principal motiu d'ingrés de la població immigrant són les causes obstètriques i neonatals, mentre que en població autòctona la principal causa és respiratòria, més d'acord amb un origen crònic de la patologia.

Document
.
.