El clopidogrel és un profàrmac que s’activa al fetge pel citocrom CYP2C19. La disminució de la conversió hepàtica del clopidogrel al seu metabòlit actiu s'ha relacionat amb la utilització conjunta d’omeprazol ja que és un inhibidor d’aquest enzim, tot i que la resta d’inhibidors de la bomba de protons també ho són en major o menor mesura. No obstant això, els resultats sobre la rellevància clínica de la interacció clopidogrel-omeprazol són contradictoris.
Aquest estudi de casos i controls es va realitzar a partir d'una població de pacients hospitalitzats per una síndrome coronària aguda (SCA o amb història d’SCA prèvia) a Medellín (Colòmbia) durant el període 2009-2010. Aquests pacients foren tractats amb clopidogrel de forma ambulatòria.
Un pacient-cas es va definir com aquell que va presentar una recidiva d’SCA i un pacient-control es va definir com aquell sense recidiva.
Entre els 1.680 pacients hospitalitzats, es van identificar 50 casos readmesos amb SCA i 76 controls. No es va trobar una associació estadísticament significativa entre el reingrés hospitalari a causa d’SCA i la utilització conjunta de clopidogrel i omeprazol (OR 1,05; IC 95 % 0,52-2,15; p = 0,885).
Tampoc no es van trobar diferències significatives en realitzar les anàlisis estratificades amb les variables edat menor de 65 anys, infart agut de miocardi (IAM), antecedents d'IAM, insuficiència cardíaca, malaltia arterial coronària amb stent i malaltia arterial oclusiva crònica. L'anàlisi de supervivència realitzada en els dos grups tampoc no va mostrar diferències estadísticament significatives entre els temps mitjans dels reingressos hospitalaris.
Repercussions a la pràctica clínica
Els resultats d'aquest estudi se sumen a l’evidència creixent que la utilització simultània de clopidogrel amb omeprazol és una interacció clínicament irrellevant i que, per tant, a l’hora de decidir l’adequació del tractament antiagregant i antiulcerós s’hauria de fer sense tenir en compte aquesta interacció.
