NICE publica una guia de pràctica clínica sobre la prevenció i el tractament de la infecció de la ferida quirúrgica

La guia presenta recomanacions per prevenir i tractar la infecció de la ferida quirúrgica durant tot el procés perioperatorio

Aquesta guia de pràctica clínica presenta recomanacions per a un tema de gran rellevància ja que les infeccions de la ferida quirúrgica representen fins i tot un 20% de les infeccions nosocomiales hospitalàries i afecten el 5% de pacients que se sotmeten a cirurgia.

La majoria d'infeccions d'aquest tipus es produeixen per la contaminació de la incisió quirúrgica de microorganismes presents al cos del pacient en el moment de la cirurgia i la majoria són prevenibles.

Les principals recomanacions de la guia es refereixen a:

1.- la necessitat d'informar el pacient i els seus familiars sobre el risc d'infecció associat a qualsevol procés quirúrgic i sobre les mesures preses per evitar-les

2.- els diferents escenaris en els quals s'hauria d'aplicar profilaxi antibiòtica i aquells en els quals s'hauria d'evitar

3.-la preparació del teixit i la neteja de superfícies en el preoperatori

4.- cures específiques immediates després de la intervenció quirúrgica

5.- quins professionals han d'implicar-se en les cures postoperatòries i quins consells han d'oferir-se per a la higiene de la ferida quirúrgica en aquesta etapa.

Per a més detalls consultar:www.nice.org.uk/Guidance/CG74

Relació entre la plantilla de personal sanitari disponible i la infecció nosocomial

Els autors destaquen aquest treball per ser la primera revisió de la literatura que de la relació entre la plantilla de personal sanitari disponible i la infecció nosocomial, en contrast amb altres treballs que mesuren el possible impacte d'aquesta mesura organitzacional sobre altres variables d'interès.

Malgrat la diversitat d'enfocaments, àmbits d'estudi, tipus de disseny i mesures de la plantilla en els estudis inclosos en la revisió, els autors destaquen que una major dotació d'infermeres contribueix a reduir el risc d'infecció nosocomial.

Dins d'aquestes professionals, el personal eventual va estar relacionat amb un major risc d'infecció que el personal fix en quatre estudis.

Només 7 dels estudis inclosos no van mostrar resultats significatius.

Els resultats dels estudis en un altre tipus de personal sanitari són contradictoris.

Més informació:

http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/boletinAgencia/suplementoSeguridadPaciente/4/otras2.html

La profilaxi antibiòtica redueix la mortalitat en pacients ingressats en l'UCI

EVITAR LES INFECCIONS HOSPITALÀRIES

La profilaxi antibiòtica redueix la mortalitat en pacients ingressats en l'UCI

- Fins ara no hi havia dades sobre si aquesta estratègia millorava la mortalitat

- L'estudi mostra que la descontaminació orofaríngea és el règim ideal

Afegir antibiòtics a les cures habituals millora la supervivència dels pacients ingressats en la unitat de cures intensives (UCI), segons un estudi publicat a la revista 'The New England Journal of Medicine'. A més, aquesta mesura preventiva no va estimular l'aparició de resistències, almenys a curt termini, principal obstacle per al seu ús rutinari.

Més informació en Castellà:
"Creo que la política del empleo de antibióticos en la UCI debería revisarse", señala Anne Maria de Smet, intensivista del Centro Médico Universitario de Utrecht (Holanda), autora principal de este trabajo. Sus resultados avalan la administración de estos fármacos de forma preventiva en pacientes de cuidados intensivos, en los que las infecciones nosocomiales (contraídas en el hospital) son una frecuente e importante complicación. "
"Cerca de 6.000 pacientes que fueron ingresados en la UCI de 13 hospitales holandeses tomaron parte en el ensayo. El único requisito era que estuvieran intubados al menos 48 horas o con una estancia esperada en esta unidad de un mínimo de tres días. "
Fueron divididos en tres grupos. El primero de ellos recibió los cuidados normales, otro se sometió además a una descontaminación orofaríngea (administración de antibacterianos tópicos en la zona oral y el último a una descontaminación digestiva selectiva (que suma a los anteriores el tratamiento gástrico e intravenoso con antibióticos). "
"Ambas estrategias han demostrado su utilidad a la hora de evitar infecciones, especialmente aquellas asociadas a la ventilación mecánica. Sin embargo, hasta ahora no había datos sobre si mejoran la supervivencia y se teme que aumenten el número de resistencias, por eso "su uso es controvertido y no se ha recomendado en las guías clínicas internacionales", explican los autores.

Menos muertes, mismas resistencias
Cuando se habían cumplido cuatro semanas de tratamiento, los investigadores calcularon la mortalidad de cada grupo. Los pacientes que recibieron los cuidados habituales tenían una tasa del 27,5%. Al comparar esta cifra con la de los otros grupos, y ajustar los resultados a los posibles factores de confusión (edad, enfermedades, etc.) los investigadores determinaron que el uso de la profilaxis orofaríngea redujo en un 2,9% la mortalidad mientras que la digestiva lo hizo en un 3,5%.
De Smet y su equipo detectaron además una tendencia a la baja en la duración de la ventilación mecánica, la estancia en la UCI y en el hospital entre los pacientes que recibieron antibióticos, aunque la diferencia no era significativa. El número de infecciones adquiridas también era inferior en estos participantes y no se detectó repunte alguno de las bacterias resistentes, aunque no se puede descartar la posibilidad de que éstas aparezcan a largo plazo.
Precisamente el miedo ante la aparición de microorganismos resistentes a estos fármacos es el principal límite para su uso profiláctico. A tenor de estos resultados, los investigadores holandeses se inclinan por la descontaminación orofaríngea como régimen preventivo ideal, ya que utiliza menos antibióticos "minimizando el riesgo de desarrollo de resistencia a largo plazo".

Estudi del Departament de Salut per analitzar les característiques de l’activitat assistencial dels serveis d’urgències hospitalaris

CONCLUSIONS:

1. La proporció d’homes i dones i l’edat mitjana en els hospitals mostra variacions importants derivades de la cartera de serveis específica dels SUH (alta dependència de les especialitats de Pediatria i de Ginecologia - Obstetrícia).

2. La comparació entre la distribució d’edat i sexe dels episodis i la piràmide
poblacional de Catalunya mostra un índex d’utilització d’urgències superior en els
grups d’edat de 0 a 4 anys i de la població més gran de 75 anys. Per sexes,
destaquen les dones del grup d’edat de 20 a 34 anys.

3. La mitjana d’episodis per pacient és de 1,6 i és únicament superada pel grup
d’edat de 0 a 4 anys (2,2 episodis per pacient) i les dones de 20 a 34 anys (1,7
episodis per pacient).

4. El pic d’entrada es situa entre les 9:00 i les 12:00 hores i després hi ha un pic a
la tarda entre les 15:00 i les 20:00. Les edats pediàtriques arriben principalment a
la tarda; a partir de les 16:00 s’observa una davallada de l’edat mitjana dels
pacients atesos

5. El pic de sortida es produeix entre les 16:00 a les 20:00 hores. En les franges
horàries nocturnes les diferències entre els hospitals s’incrementen.

6. El dia de la setmana amb més urgències va ser el dilluns i el de menys, el dijous,
tot i que les diferències entre ambdós, no excedeixen del 13%. La mitjana d’edat
dels episodis atesos disminueix el cap de setmana.

7. La mitjana de temps entre arribada i alta se situa lleugerament per sota de les 4
hores. La distribució dels intervals de temps entre arribada i triatge, arribada i
visita, visita i alta i entre arribada i alta mostra un alt grau de dispersió.

8. Els grups d’edat més avançada tendeixen a mostrar intervals de temps
assistencial més llargs.

9. Al voltant del 80% de pacients arriben al SUH per iniciativa pròpia,
circumstància més habitual en la franja d’edat dels 0-4 anys (més del 90%).
Gairebé el 80% dels pacients arriben a urgències en vehicle propi i el 10% en
ambulància de suport vital avançat.

10. S’observa una gran variabilitat en la distribució del lloc d’atenció inicial amb
independència de la cartera de serveis i del perfil de la població atesa. Tot i això, la
distribució per al conjunt d’episodis dels hospitals amb informació és 60% Nivell 1
i 40% Nivell 2.

11. Hi ha una gran variabilitat en la distribució d’especialitats degut a que
l’organització assistencial i la distribució o adscripció d’espais és diferent per a
cadascun dels centres. Les especialitats que presenten un temps entre arribada i
alta superior són medicina Interna i salut mental. El temps és menor en pediatria,
traumatologia i ginecologia/obstetrícia

12. Les Categories Diagnòstiques Majors que més episodis d’urgències han
generat son la musculoesquelètica i pell/teixit subcutani/mama. En l’estructura
d’edat destaquen les malalties infeccioses i parasitaries i ORL amb un 50% dels
episodis del grup d’edat de 0 a 4 anys.

13. El 75% d’episodis tenen una destinació directa al domicili. Les derivacions a
Urgències i a l’APS representen el 8%. S’ingressen un 9,48% i la mortalitat és del
0,15%. La destinació a domicili disminueix en funció de l’augment de l’edat. Així,
en el grup d’edat dels 0 als 4 anys, són alta al domicili més del 90% dels episodis, i
en el grup dels majors de 74 anys poc més del 60%.

14. Els grups d’edat més alts tenen una proporció més elevada de casos
classificats com d’alta complexitat. Els casos amb complexitat alta tenen un temps
entre arribada i alta 3 vegades superior a la resta.

15. La taxa de retorns a Urgències abans de les 72h és del 6,32%, més freqüent en
la franja d’edat dels 0-4 anys i dels 15 a 34 anys, especialment en les dones.

Limitacions de l’estudi
• La mostra no s’ha escollit amb criteris de representativitat estadística. Tot i
així, la mostra resultant no difereix significativament de la distribució
poblacional estimada a través d’altres fonts d’informació.
• La manca d’un sistema de registre i codificació homogeni ha dificultat el
tractament de les dades i introdueix en alguns casos variabilitat en les
observacions probablement atribuïble a la qualitat de les dades.
• Per a algunes variables, la proporció d’episodis amb informació és baixa i
centrada només en alguns hospitals.

Més informació:

Estudi sobre l'activitat i l'organització dels serveis d'urgències hospitalàris