Comprimits de placebo, útils en la lumbàlgia crònica

 

Comprimits de placebo, útils en la lumbàlgia crònica.  Reducció del dolor i millora la incapacitat.

L'objectiu d'aquest assaig clínic era investigar si es poden emprar de manera ètica els efectes del placebo a pacients amb lumbàlgia crònica, mitjançant l'addició de placebo al tractament habitual (TH) durant 3 setmanes.
.

La intensitat del dolor va ser avaluada amb tres escales numèriques de 0 a 10 punts sobre el dolor més intens, el dolor menys intens i el dolor habitual, i amb una variable composta de les tres, la puntuació total de dolor, que va ser la variable principal. Una altra variable principal va ser la disfunció relacionada amb la lumbàlgia, amb el Qüestionari d'Incapacitat de Roland-Morris.

En un seguiment exploratori, els participants de grup de tractament habitual (TH) van rebre comprimits de placebo per a tres setmanes més.

Es va aleatoritzar a 97 pacients adults amb lumbàlgia persistent de més de 3 mesos de durada, diagnosticada per un especialista certificat. Van completar l'assaig 83 pacients.

En comparació del TH, el PA va donar lloc a una major reducció del dolor en cadascuna de les tres escales, i en la puntuació total (p menor 0,001), amb una magnitud de l'efecte de moderada a gran. La reducció del dolor en les escales va ser d'1,5 punts (IC 95 %, 1,0 - 2,0) amb PA, i de 0,2 (IC 95 %, de -20,3 a 0,8) en el grup TH.

El tractament amb PA també va reduir la puntuació en l'escala d'incapacitat (p menor a 0,001), amb una important magnitud de l'efecte.

La millorança de la puntuació d'incapacitat va ser de 2,9 (IC 95 %, 1,7 - 4,0) en el grup PA, comparat amb 0,0 (IC 95 %, de -21,1 a 1,2) en el grup TH. Després de passar a PA, el grup de TH va mostrar reduccions significatives tant del dolor [1,5 ( IC 95 %, 0,8 - 2,3)] com de la incapacitat [3,4 (IC 95 %, 2,2 - 4,5)].
.

Segons els autors, aquests resultats indiquen que els comprimits de placebo i en un context positiu poden ser útils per a la lumbàlgia crònica.

 ARTICLE ORIGINAL

L´efecte nocebo i més efectes dels medicaments. Cal tenir els conceptes clars!

En l'anterior capítol de Xarxes, Irving Kirsch, director associat del Programa d'Estudis del Placebo de la Universitat d'Harvard, xerrava amb Punset sobre el poder de l'efecte placebo i li explicava com les expectatives positives solen generar un efecte positiu.

L´efecte placebo

En aquest capítol, Kirsch ens parlarà sobre el «efecte nocebo», també conegut com el bessó malvat del placebo, i sobre els efectes nocius que produeix.

 

Recordeu que el terme placebo, es defineix com el "Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts, emprat en la investigació farmacològica". Un dels contextos més habituals d'ús d'aquest terme és l'expressió efecte placebo, que serveix per designar l'efecte que pot haver produït un placebo. Com és prou sabut, sovint aquest efecte és positiu per a la persona que ha pres la substància, i aquest caràcter positiu és el que reflecteix precisament l'etimologia de l'expressió llatina placebo, que és una forma culta creada a partir del futur del verb placere "plaure", i que literalment caldria traduir per "et provaré bé, et plauré".

Tanmateix, el fet que de vegades l’administració d’un placebo comporti efectes negatius o contraproduents, ha fet necessari determinar la forma que cal emprar per referir-se a aquest concepte oposat a l’efecte placebo.

 

El terme efecte nocebo es defineix com  "Conjunt de canvis negatius o contraproduents que experimenta una persona en el seu estat de salut i que es relacionen amb la presa d’un placebo". És una forma creada paral·lelament al sintagma efecte placebo, però amb l’expressió nocebo, que parteix de la forma del futur del verb llatí nocere "noure, fer mal".

 

Encara que estan relacionats amb aquests conceptes, caldria distingir els efectes placebo i nocebo de les reaccions adverses i dels esdeveniments adversos.

 

La reacció adversa és definida com l’"Efecte no desitjat atribuïble a l’administració d’un medicament en les dosis establertes", i tindria com a forma equivalent castellana reacción adversa, en francès réaction défavorable i en anglès adverse drug reaction.

 

L’esdeveniment advers, per altra banda, és l’"Experiència clínica no desitjada que pateix una persona que participa en un assaig clínic". Aquest últim terme s’utilitza durant la fase d’investigació d'un fàrmac i quan encara no s’ha establert la relació d’imputabilitat entre el principi actiu i l’esdeveniment advers. Si després d'aplicar els algoritmes habituals es comprova que el fàrmac ha estat la causa de l’esdeveniment advers es pot parlar ja de reacció adversa. En castellà la forma equivalent seria acontecimiento adverso, en francès événement adverse o événement indésirable, i en anglès, adverse event.

Per últim, també caldria considerar relacionat el concepte d’efecte secundari, tot i que en aquest cas és important tenir en compte que només s’aplica aquesta forma quan l’efecte no desitjat l’ha produït la presa d’un medicament, no pas d’un placebo o d’una substància experimental.

VIDEO

 

 

 

 

També et pot interessar:

 

L´efecte placebo

Pot un simple comprimit de sucre tenir el mateix resultat terapèutic que un fàrmac que ha costat anys i milions de dòlars a fabricar-se? 

 

 

 ..

 .
.

.

  ..

.
.

L'efecte d'un medicament pot ser positiu fins i tot quan és inert –com un comprimit de sucre– si el pacient creu que està prenent un medicament terapèutic. És el que es coneix com el «efecte placebo».

 

Eduard Punset xerra en aquest capítol de Redes amb Irving Kirsch, director associat del Programa d'Estudis del Placebo de la Universitat d'Harvard. A més, en la seva secció, Elsa Punset ens donarà en aquest programa alguns consells per generar pensaments positius i per poder aconseguir els objectius que ens proposem.

.

.

VIDEO

Redes - El poder del efecto placebo - avance



Més informació sobre el placebo

També et pot interessar:

L´efecte placebo: prendre un placebo pot ser efectiu fins i tot si el pacient sap que ho és?

Prendre un placebo pot ser efectiu fins i tot si el pacient sap que ho és? Un nou informe suggereix que la resposta és sí.

En un estudi publicat a la revista on-line PLoS One, els investigadors van explicar a 80 voluntaris amb síndrome de colon irritable que la meitat d’ells rebria un tractament rutinari i l’altra meitat rebria un placebo.

Van explicar-los a tots que el placebo era una substància inerta, com una pastilla de sucre, que s’havia descobert que “produïa millores substancials en símptomes del síndrome de colon irritable a través de processos d’auto-curació de cos-ment”. Als pacients, tots tractats amb la mateixa atenció, calidesa i empatia pels investigadors, se’ls va administrar o no la pastilla aleatòriament.

Al cap de tres setmanes, van fer proves als pacients amb qüestionaris que mesuraven el nivell de dolor que patien i altres símptomes. Els pacients que havien rebut la pastilla de sucre –dins d’una ampolla clarament marcada com a “placebo”– van notar molt més alleujament del dolor i una reducció més gran en la severitat l’altres símptomes que els que no l’havien rebuda.

Els autors especulen que la comunicació per part dels doctors d’un resultat positiu va ser un factor en l’efectivitat aparent del placebo.

“La magnitud de l’efecte és molt gran, aquí”, diu l’autor principal, el Doctor Ted J. Kaptchuk, investigador al Centre Mèdic Beth Israel Deaconess de Boston. L’objectiu, afegeix, seria desenvolupar una estratègia clínica per utilitzar l’efecte placebo èticament, sense mentir a un pacient.

De Nicholas Bakalar

i ara un excelent video de "El Supositorio" del Dr. Vicente Baos on ens explica l´efecte "placebo":

.

.

.

.