Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prevenció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prevenció. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de febrer del 2016

Nova guia de bioseguretat per a professionals sanitaris

guiabioseg




La Guía de bioseguretat per als professionals sanitaris, editada pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.


Una interessant i útil guia aprovada per la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el 31 d'agost de 2015.

Per als professionals sanitaris dedicats a les labors assistencials el risc d'exposició a sang i altres fluids corporals humans potencialment contaminats per gèrmens patògens segueix sent el més freqüent i el major dels riscos laborals evitables. 


L'objectiu d'aquesta Guia és el d'establir unes directrius de bones pràctiques amb la finalitat de facilitar a treballadors i empresaris el ple compliment de l'objecte de l'Ordre ESS/1451/2013 i protegir als treballadors enfront dels riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics derivats de l'ús de material curt punxant durant el treball.

L'àmbit d'aplicació de la guia afecta, amb independència de la titularitat pública o privada a:

- Tots els treballadors del sector sanitari i hospitalari: Ha d'entendre's inclosos tots els treballadors que realitzin activitats sanitàries o a l'entorn de les mateixes (per exemple, personal de neteja) que puguin implicar la utilització de material curt punxant o amb el risc de ferides, amb independència del lloc de prestació de l'atenció sanitària.

- Tots els centres, establiments i serveis, de l'àmbit sanitari i hospitalari: Ha d'entendre's com a centre, establiment o servei sanitari, qualsevol dependència en la qual es realitzi una activitat sanitària amb el risc de ferides, incloses les activitats sanitàries al domicili del pacient, instal·lacions móvils, vehicles sanitaris, serveis de prevenció propis o aliens amb activitat sanitària, dependències sanitàries en instal·lacions esportives, educatives o culturals, instal·lacions sanitàries d'institucions penitenciàries, militars, ports o aeroports, serveis soci- sanitaris, etc.



dimarts, 19 de gener del 2016

dilluns, 9 de novembre del 2015

AIP PREVELSAL: eina d'identificació de riscos durant l'embaràs i la lactància a l'àmbit sanitari


PREVELSAL és un instrument per orientar l'activitat preventiva durant l'embaràs i la lactància natural en el Sector Salut.

Està basat en els models de matriu ocupació, exposició i prevenció que tenen l'objectiu d'oferir, de forma ordenada, informació que ajudi a orientar l'activitat preventiva.

PREVELSAL és un instrument que permet, a partir d'una eina de cerca, obtenir informació dels riscos durant l'embaràs i la lactància associats a diferents tasques, tant sanitàries com parasanitaries. A més d'informar sobre els riscos ofereix informació sobre la valoració del risc i les mesures preventives que es poden implementar. Ha de tenir-se en compte que, com qualsevol matriu, ofereix orientacions pel que, en cap cas, substitueix la necessària avaluació de riscos específica que s'ha de realitzar davant la comunicació d'una treballadora de la seva situació d'embaràs o lactància natural (article 26 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals)

La informació de PREVELSAL està basada en l'evidència científica en els criteris de valoració del risc de les Directrius per a l'avaluació de riscos i protecció de la maternitat en el treball elaborades per l'INSHT, i en el coneixement i experiència d'un ampli grup de persones expertes en les activitats de prevenció en el sector sanitari i sociosanitari.

En la pestanya d'ajuda es descriuen les característiques tècniques de la cerca i la interpretació dels resultats.

© INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) 




RESUM

1.- Aquesta aplicació informàtica, de consulta directa on line no requereix instal·lació. 
2.- Permet, a partir d'una eina de cerca, obtenir informació dels riscos durant l'embaràs i la lactància associats a diferents tasques, tant sanitàries com parasanitàries. 

divendres, 10 de juliol del 2015

Nou protocol d'actuació enfront de casos sospitosos de malaltia per Virus Ebola (EVE)

El Protocol d'actuació enfront de casos sospitosos de malaltia per virus ébola (EVE) correspon a la versió del 22 de maig de 2015, aprovat en Comissió de Salut Pública del 16 de Juny de 2015 i està en revisió permanent en funció de l'evolució i nova informació que es disposi de l'actual epidèmia.

banner_ministerio_sanidad_consejo_interterritorial
Informació del Ministeri:

"...Este protocolo, nace del protocolo de vigilancia de fiebres hemorrágicas víricas de la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica de 2013. El objetivo es garantizar la detección y el diagnóstico precoz de un posible caso de Enfermedad por Virus Ébola (a partir de ahora EVE) con el fin de adoptar las medidas de prevención y control adecuadas para proteger la salud de la población, así como la de los trabajadores expuestos.

El protocolo está adaptado a las recomendaciones de los Organismos Internacionales y de la Unión Europea y tiene en cuenta la legislación sanitaria y laboral española. En la redacción de las diferentes versiones han participado la Ponencia de Alertas de Salud Pública y Respuesta Rápida y la Ponencia de Salud Laboral, así como diferentes Sociedades Científicas. Este protocolo ha sido analizado y aprobado por la Comisión de Salud Pública y ratificado por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud.
Al igual que todas las acciones de salud pública y protocolos nacionales de vigilancia, control y respuesta, este documento está dirigido a todos los servicios sanitarios independientemente del tipo de actividad o de la titularidad de los mismos; pública o privada.
En España el riesgo de aparición de EVE, está fundamentalmente asociado a la importación de la enfermedad por viajeros internacionales. Por ello, los Servicios de Sanidad Exterior cuya tarea consiste en la vigilancia y control de puntos de entrada, tienen una gran relación con la aplicación del protocolo.
Este protocolo recoge una información básica sobre la EVE y su agente causal, definiciones de caso en investigación de aplicación en el territorio nacional, procedimientos de notificación a nivel nacional, método de diagnóstico de infección por virus Ébola, medidas de prevención y control de la infección en los centros sanitarios donde se reciban pacientes en investigación o confirmados de EVE, estudio y manejo de contactos de riesgo, recomendaciones al alta de los pacientes y manejo post-mortem de los casos.
Dadas las características y la gravedad de la EVE, son de especial importancia las medidas de protección de los trabajadores, en especial de aquellos que manejen casos confirmados. La aplicación correcta de estas medidas y el uso de los Equipos de Protección Individual propuestos en este protocolo requieren un proceso previo de entrenamiento y el establecimiento de los procedimientos de supervisión permanente de todas las actividades que se realicen en torno a los casos con el fin de minimizar los riesgos para el personal.
A su vez, el hecho de identificar los equipos de protección individual como una de las medidas preventivas, no debe entenderse que es en detrimento de las medidas de organización de la actividad y de adopción de medidas de protección colectivas y restantes obligaciones que, de la aplicación de la normativa se desprendan y a las que se deben conceder la importancia y prioridad que les corresponde y que se debe abordar tanto desde la perspectiva de la protección de la salud de los trabajadores como de la dimensión de la protección de la salud de la colectividad, fundamento este de la salud pública.
Por otro lado, ya desde la planificación de la actividad de un centro sanitario se hace necesaria una cooperación y coordinación efectiva entre todos los actores con el fin de garantizar que todos los trabajadores, con independencia de su vínculo laboral, reciban la información y las instrucciones adecuadas, en relación con los riesgos existentes en el centro de trabajo y con las medidas de protección y prevención correspondientes, así como sobre las medidas de emergencia a aplicar...."

dilluns, 20 d’abril del 2015

Guía jurídico-pràctica sobre la prevenció de riscos laborals des de la perspectiva de les persones treballadores amb discapacitat

Resultat d'imatges de discapacitat
El present estudi té per objecte principal la realització d'una guia jurídic-pràctica sobre prevenció de riscos laborals des de la perspectiva del treballador amb discapacitat, que ajudi a les organitzacions a assegurar un adequat acompliment en les seves pràctiques preventives respecte d'aquest grup de treballadors.

En el context actual, tant nacional com a comunitari, una de les controvèrsies més rellevants en l'actualitat en matèria preventiva és la pròpia conceptuación de la figura del treballador amb discapacitat respecte de la figura del treballador especialment sensible recollida en l'article 25 de la LPRL. És per això que bona part del present estudi es dedica a aquesta qüestió tan essencial i sobre la qual considerem existeix una important confusió en la pràctica de la gestió preventiva. Al costat d'això es considera que la resposta normativa no és del tot satisfactòria, la qual cosa porta a proposar, fins i tot, la pròpia modificació de la regulació normativa sobre aquesta qüestió per aconseguir una veritable i completa protecció del treballador amb discapacitat i no només del treballador amb una discapacitat reconeguda.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la taxa d'ocupació de treballadors amb discapacitat intel·lectual se situa en el 14,7% (Font: L´ocupació de les persones amb discapacitat 2012. http://www.ine.es/metodologia/t22/informe_2012.pdf).

Al costat d'aquest important apartat de delimitació conceptual de l'objecte d'anàlisi, l'estudi incorpora una sèrie de capítols que aborden de manera completa tots els aspectes que, des de la perspectiva preventiva, són rellevants en relació amb les persones treballadores amb discapacitat: contractació, aspectes generals de la gestió preventiva, vigilància de la salut, adaptació del lloc de treball, suspensió/extinció de la relació laboral i, finalment, responsabilitats derivades de l'incompliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals en relació amb dita col·lectiva de persones treballadora.





dimecres, 21 d’agost del 2013

Noves recomanacions sobre el Xarampió



Noves actualitzacions respecte a l’alerta de brot de xarampió.







 


.
.
.














INFORMACIÓ ANNEXA

Manual de vacunacions


 



IMATGES

 















.
.
.

3º dia pre-eruptiu amb "taques de Koplik" indicatiu de l'aparició de xarampió.




 


Cara del nen amb xarampió, (tercera erupció dia).

 


Esta es la piel de un paciente después de 3 días de infección por sarampión.

Després de 3 dies d'infecció per xarampió.













 


 
 

dimecres, 15 de maig del 2013

Càncer de mama. Screening i diagnòstic. En relació al cas d´ Angelina Jolie


En relació a la noticia d´ Angelina Jolie

La prevenció del Càncer de Mama és un tema que en ocasions provoca controvèrsies i discussions.

Per això és d'agrair informació i consells basats en criteris científics.




Font:  Viletanos

La Dra Claudina Revol (R2 MFyC)  fa una revisió del protocol del Càncer de Mama. Descriu  la situació actual del càncer de mama com a problema de salut, i aborda posteriorment quan i com realitzar el  cribatge i quins són els mètodes diagnòstics. 

És vital la col·laboració des d'Atenció Primària en la captació de la població.



Punts Clau:


1.- Als països de la UE la probabilitat de desenvolupar càncer de mama abans dels 75 anys és del 8%.

2.- Els programes de detecció precoç i els avanços terapèitics han aconseguit augmentar la supervivència en més d'un 75% als 5 anys del diagnòstic.

3.- La mamografia és l'únic mètode reconegut com a tècnica de screening i l'única que ha demostrat reducció de les taxes de mortalitat



PRESENTACIO



 

També el  Dr. Julio Bonis ha realitzat unes revisions i resums sobre el cribatget de diferents càncers per l´AMF:







INFORMACIÓ ANNEXA



Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama.
Govern de les Illes Balears. Consellería de Salut, Família i Benestar Social.
 [consultat el 15-4-2013].

Disponible en internet: http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M1104080925234148371&lang=CA&cont=33708
 



OncoGuía de mama Actualització 2008.
Guies de Pràctica Clínica de Càncer a Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Departament de Salut. [consultat el 15-4-2013].

Disponible en internet:   http://www.msps.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/oncoguia_mama.pdf

 


Canadà. Recomanacions sobre el cribatge del càncer de mama

Més proves en contra de l´escreening mamogràfic poblacional en el càncer de mama


Preguntes cliniques sobre el Càncer de Mama


 


Diari informatiu i reflexions sobre el gen BRCA1 i BRCA2

El caso Angelina Jolie. Extirpar el pecho para prevenir el cáncer.
Per Ignacio Blanco, responsable del Consell Genètic de l ´Institut Català d´Oncología (ICO)






dijous, 28 de març del 2013

Revisió 2013 de la pauta de vacunació enfront la Malaltia Meningocòccica pel serogrup C





Aquest document presenta la revisió del programa de vacunació amb vacunes conjugades i el seu impacte en l'epidemiologia de la malaltia per Neisseria meningitidis de serogrup C a Espanya, així com de l'evidència disponible sobre la protecció conferida per les vacunes i la seva persistència.

L'evidència disponible mostra que la persistència d'anticossos i la immunitat comunitària són la clau per al control de la malaltia meningocòccica a llarg termini. A Espanya, la introducció de les vacunes conjugades enfront de meningococ C ha tingut un impacte gradual en el descens de la incidència de malaltia invasora per aquest microorganisme, però la instauració d'una immunitat comunitària és difícil de constatar amb la informació disponible.

Amb la finalitat de mantenir la immunitat comunitària per interrupció de la transmissió es recomana la introducció d'una dosi de vacuna en l'adolescència alhora que es retira una dosi en els lactants.


El calendari de vacunació final és:

1.- una dosi als 2 mesos,

2.- una dosi als 12 mesos i

3.- una dosi als 11-12 anys d'edat.






Aquest esquema de vacunació s'incorporarà a partir de l'1 de gener de 2014 com s'estableix en les recomanacions d'aquest document.


Informe facilitat per la Dra. Lluísa Morató del Grup de Vacunes i profilaxi en malalties infeccioses de la CAMFIC.



Més informació en Castellà:


Ideas Claves

1. La evidencia disponible muestra que la persistencia de anticuerpos y la inmunidad comunitaria son la clave para el control de la enfermedad meningocócica a largo plazo. La primovacunación en la infancia proporciona protección frente a la enfermedad, pero de corta duración. La vacunación de refuerzo durante el segundo año de vida confiere una respuesta secundaria más duradera. Sin embargo, la duración de la inmunidad es menor cuanto más temprana es la edad de administración, de manera que la vacunación en personas por encima de los 10 años de edad proporciona una respuesta inmunológica mayor y mucho más persistente, contribuyendo a mantener una inmunidad comunitaria por interrupción de la transmisión.

2. En el Reino Unido y en Holanda, los niveles bajos de enfermedad meningocócica por serogrupo C son reflejo del impacto de las altas coberturas de vacunación en niños, pero la inmunidad comunitaria establecida como consecuencia de las campañas de captación (catch-up) realizadas en niños más mayores y adolescentes han contribuido de manera muy importante al control de la enfermedad. Con la intención de asegurar el mantenimiento de la inmunidad comunitaria conseguida, el Comité Asesor de Vacunaciones del Reino Unido (JCVI) ha recomendado el cambio de pauta de vacunación, retirando una dosis de la infancia y añadiendo esa dosis para vacunar a adolescentes a la edad de 13-14 años. Sugieren que la estrategia más adecuada es la vacunación en la escuela.

3. En España, la introducción de MenCC ha tenido un impacto paulatino en el descenso de enfermedad invasora por meningococo C. Mientras que las coberturas de vacunación sistemática son altas en niños, las campañas de captación (catch-up) realizadas en niños más mayores, adolescentes y adultos jóvenes se han implementado de manera irregular. Esta falta de homogeneidad junto con la falta de información sobre la protección serológica en diferentes edades (estudios de seroprevalencia de anticuerpos bactericidas) dificulta conocer si la inmunidad comunitaria es suficiente para impedir la circulación de meningococo C en todo el Estado.

4. La evidencia disponible indica que el desarrollo de inmunidad comunitaria impide la colonización nasofaríngea de individuos y la transmisión del microorganismo, protegiendo así a las personas susceptibles, incluidos los niños que han perdido la inmunidad generada por la vacunación. La interrupción de la tendencia descendente en el número de casos declarados en la última temporada (2010-2011) y los fallos vacunales podrían indicar una inmunidad comunitaria insuficiente para impedir la colonización nasofaríngea de personas sin inmunidad, permitiendo la aparición de casos a partir de portadores susceptibles.

5. En este momento, las vacunas MenCC presentan una posología en su ficha técnica que no sería compatible con la utilización de una sola dosis como primovacunación. La literatura científica disponible muestra evidencias de una buena respuesta inmune protectora tras primovacunación con una sola dosis seguida de una dosis de refuerzo a los 12 meses, observándose diferencias en la respuesta inmune alcanzada según la vacuna utilizada. En este sentido, se observan mayores títulos de anticuerpos protectores con vacuna conjugada con toxoide tetánico, sobre todo cuando la primovacunación se ha producido con la misma vacuna.

6. La proporción de población infantil sin protección individual (por pérdida de inmunidad con el tiempo) crecerá cada año, por lo que se considera necesario introducir una dosis de recuerdo en niños mayores/adolescentes con el fin de que la población infantil mantenga niveles séricos de anticuerpos bactericidas protectores hasta la edad adulta. La vacunación en adolescentes permitirá asegurar una inmunidad comunitaria a largo plazo frente a la enfermedad por meningococo C.

7. Si la administración de una dosis en adolescentes se realiza en el mismo momento que la retirada de una dosis en menores de 12 meses, la implementación no supondrá un coste adicional en el programa de vacunación.







DOCUMENTS D´INTERÈS






dijous, 3 de gener del 2013

Cas clínic: Prevenció qüaternària








Excel·lents articles que ens donen pistes per evitar la iatrogènia de les nostres actuacions!














També et pot interessar:

dimarts, 19 de juny del 2012

Guia d'Actuació davant Exposició Ocupacional a Agents Biològics de Transmissió Sanguínia
















Guía, redactada per un grup d'experts de l'Associació Nacional de Medicina del Treball d'Ambit Sanitari (ANMTAS), ha estat editada dins del programa editorial de Guies de bones pràctiques de l'Escola Nacional de Medicina del Treball.

L’exposició accidental a material biològic és un dels accidents més freqüents en els casos de punxades accidentals amb material contaminat, de forma molt especial als hospitals, centres sanitaris i d’altres amb activitats superposables. Encara que no produeixen baixes laborals, comporten força angoixa en la persona exposada.

L’objectiu principal d’aquest document és minimitzar el risc de transmissió parenteral dels virus de la immunodeficiència humana (HIV), de l’hepatitis C (HCV) i B (HBV), per als treballadors exposats.





També et pot interessar:

divendres, 24 de febrer del 2012

Nou Pla de Salut de Catalunya 2011-2015

El Govern ha aprovat el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, un document estratègic que articula la reforma del sistema sanitari català sobre 3 eixos d’acció per tal de donar resposta a les noves necessitats socials: l’abordatge de les malalties més comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa.

El Pla de Salut és d’aplicació immediata i està orientat a l’acció, ja que no només defineix què cal fer, sinó també com fer-ho tenint present la realitat de les diferents àrees de Catalunya.


Resum 

1.- El CatSalut executarà el Pla a través de la xarxa sanitària pública.

 

2.- Les malalties cròniques i la promoció d’hàbits de vida saludables, principals àrees d’actuació.


3.- L’atenció primària i l’especialitzada es coordinaran més per reduir els temps d’espera per a proves i visites a l’especialista.

 

4.- L’objectiu del pla és transformar el sistema sanitari públic per millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans i fer-lo més sostenible.

 

El Govern ha aprovat el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, un document estratègic que articula la reforma del sistema sanitari català sobre 3 eixos d’acció per tal de donar resposta a les noves necessitats socials: l’abordatge de les malalties més comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa. El Pla de Salut és d’aplicació immediata i està orientat a l’acció, ja que no només defineix què cal fer, sinó també com fer-ho tenint present la realitat de les diferents àrees de Catalunya.

Noves necessitats socials.
L’envelliment de la població i els hàbits de vida poc saludables estan en l’origen de les malalties més comunes i que tenen més impacte en la vida de les persones, com per exemple la diabetis, el càncer, la insuficiència cardíaca i respiratòria, i la resta de malalties cròniques. Amb l’objectiu que els ciutadans “puguin viure més i amb millor qualitat de vida”, tal com recull el Pla de Salut 2011-2015, el document s’orienta a millorar l’abordatge d’aquestes patologies, tant des del punt de vista de la prevenció com de l’atenció, un cop el malalt ja està diagnosticat.

Per fer-ho, cal canviar la manera com s’organitzen aquests serveis. És per això que, a diferència dels anteriors, el Pla de Salut 2011-2015 incorpora un seguit de projectes orientats a millorar la coordinació entre els diferents centres i serveis sanitaris a fi de resoldre els problemes dels pacients de forma més ràpida i eficaç, i reduir els desplaçaments entre especialistes i entre centres d’assistència primària i hospitals. Tot plegat reforçant la capacitat de decidir dels professionals, mèdics i d’infermeria.

Obert a la participació. 
El document marc del Pla de Salut es va presentar públicament el mes de novembre passat. Des de llavors, s’han definit els plans territorials, que fixen actuacions concretes per a cadascuna de les set regions sanitàries catalanes d’acord amb les seves necessitats específiques i, també, incorpora les esmenes i aportacions realitzades per diferents professionals del sector sanitari català.

Malalties cròniques: atenció més pròxima, més individualitzada i amb millors resultats. 
El pla defineix deu malalties prioritàries que cal tractar de forma integrada. L’objectiu és millorar la qualitat de vida d’aquests malalts i la seva autonomia, per tal que el seu seguiment sigui més efectiu i, per tant, es redueixin els episodis de crisi que comporten l’empitjorament del seu estat general de salut.

La diabetis, la insuficiència cardíaca i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es tractaran de forma integrada en el 80% del territori el 2012.

Des dels centres d’atenció primària es començarà a prescriure activitat física, com a tractament específic, en el cas de persones sedentàries d’alt risc (100.000 pacients en la fase pilot).

Serveis sanitaris: menys esperes i més a prop. 
L’objectiu és reduir els temps d’espera, ja sigui per visitar l’especialista, per fer-se proves diagnòstiques o per operar-se, sempre reforçant el criteri clínic. Es prioritzen, especialment, els diagnòstics ràpids de càncer i els terminis per a l’inici del tractament en aquesta patologia.

Al llarg del 2012 la plataforma Sanitat Respon-061 reforça i amplia els seus serveis per poder resoldre un major tipus de demandes d’atenció, sobretot pel que fa a les urgències menys greus i als malalts crònics.

Apoderament del pacient: més informació, més capacitat de decidir, més col·laboració i més satisfacció. 
 Les actuacions en aquest àmbit són de dos tipus. D’una banda, potenciar la capacitat dels malalts –i dels seus familiars– per conviure amb la seva malaltia, tot preservant la qualitat de vida i l’autonomia fins on sigui possible. De l’altra, aprofundir en els sistemes d’avaluació de què ja disposa el CatSalut per adaptar al màxim possible els serveis sanitaris a les demandes dels usuaris.

Es promou la participació dels malalts en les polítiques del Departament de Salut a través de la creació del Consell de Pacients el primer trimestre del 2012 i s’implanten targetes sanitàries adaptades a necessitats de col·lectius específics (Braille, Cuida’m).

S’amplia el programa “pacient expert”, de formació i autocapacitació de malalts, sobretot en l’àmbit de les malalties cròniques.
També et pot interessar:

dimecres, 22 de febrer del 2012

L'AAS redueix el risc de càncer en els portadors de càncer colorrectal hereditari


Estudis observacionals informen de la reducció del càncer colorrectal en els consumidors regulars d'AAS.

Assajos controlats i aleatoritzats que han demostrat un menor risc d'adenomes, però no l'han utilitzat en la prevenció del càncer colorrectal com a objectiu primari.

L'estudi CAPP2 realitzat pels investigadors internacionals per investigar els efectes antineoplàsics de l'AAS i el midó resistent en els portadors de la síndrome de Lynch, la principal forma de càncer colorrectal hereditari.

En l'assaig aleatoritzat CAPP2, els portadors de síndrome de Lynch van ser assignats a l'atzar en un dos per dos, de disseny factorial a l'AAS de 600 mg o placebo, l'AAS o 30 g de midó resistent o placebo de midó, per a un màxim de 4 anys.

Vuit-cents seixanta-un (861) participants van ser assignats aleatòriament a l'AAS o placebo amb AAS.

En un seguiment mitjà de 55,7 mesos, 48 participants havien desenvolupat 53 tipus de càncer colorrectal primari (18 de 427 assignats a l'atzar a l'AAS, a 30 de 434 a placebo amb AAS).

Per intenció de tractar l'anàlisi de temps per al càncer colorrectal va mostrar per primera vegada una ràtio hazard  (HR) de 0,63. La Regressió de Poisson tenint en compte els múltiples esdeveniments primaris en una proporció de la taxa d'incidència (TIR) de 0,56. Per als participants de completar dos anys d'intervenció (258 AAS, 250 amb placebo amb AAS), per protocol d'anàlisi va llançar un RR de 0,41 i una TIR de 0,37.

No hi ha dades d'esdeveniments adversos després de la intervenció disponible, durant la intervenció, els esdeveniments adversos no va ser diferent entre l'AAS i el grup placebo.


Conclusions

1.- Els investigadors van concloure: "600 mg d'AAS al dia durant una mitjana de 25 mesos aporta una substancial reducció en la incidència del càncer després de 55,7 mesos en els portadors del càncer colorrectal hereditari.

2.- Es necessiten més estudis per establir la dosi òptima i la durada del tractament amb AAS".

3.- Això no es pot generalitzar per al públic en general.











També et pot interessar:

dilluns, 23 de maig del 2011

La creativitat com a eina de presa de decisions per a l'equip i docents

Curs impartit sobre la Creativitat com a eina de presa de decisions per a l'equip i els docents.  Per José Antonio PradosNieves Barragán.

XXII Congreso Nacional de Entrevista Clínica y Comunicación Asistencial que es va celebrar a Burgos


Tots podem ser creatius! 


La creativitat s'aprèn i es desenvolupa. No hi ha persones sense creativitat sinó persones més o menys bloquejades o frenades.

Si volem que el nostre missatge arribi millor als nostres pacients, necessitem ser creatius i innovadors en Educació per a la Salut.


La CREATIVITAT precedeix a la INNOVACIÓ

Les tècniques i eines per augmentar la creativitat principals són:


1.- La tempesta d'idees o brainstorming

2.- La tècnica de les relacions forçades

3.- La tècnica dels 6 barrets

4.- La tècnica del 4x4x4




 
Per als interessats en temes de creativitat us aconsello la pàgina web de Fran Potty i el periòdic Creadictivo de peperaton en Twitter.







També et poden interessar:

dimecres, 18 de maig del 2011

Fem salut: com aconseguir que les persones pugin les escales i no utilitzin les mecàniques?








  
Quan volem aconseguir qualsevol cosa en la vida hi ha diverses estratègies!

Copiat del Bloc Humana 

Es recomana com a mínim 30 minuts diaris d'activitat física moderada 5 dies per setmana per tal de mantenir la salut. 

Amb accions tant simples com substituir els ascensors o escales mecàniques per les escales normals sumem minuts cada dia i per tant també sumem salut.









També et pot interessar:

dimarts, 19 de gener del 2010

Programa Salut als barris





Salut als barris El programa Salut als Barris materialitza la prioritat del Departament de Salut d’actuar en els territoris beneficiats per la Llei de barris (Llei 2/2004).
.
L’objectiu és introduir la salut com a un dels principals elements per a la millora de les condicions de vida i benestar de les persones del barri i reduir les desigualtats socials en salut de la població d’aquests barris respecte a la salut de la població catalana.