Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Accidents de Trànsit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Accidents de Trànsit. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 d’abril del 2018

Apnea del son i conducció de vehicles. Recomanacions per a la interpretació del nou Reglament General de Conductors en Espanya





Idees Clau


- Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mortalitat a tot el món, i la somnolència està clarament relacionada amb aquestes morts. 
- Entre la població amb alt risc de patir somnolència al volant, i consegüentment accidents de trànsit, es troben les persones que tenen síndrome d' apnea del son (SAHS) sense diagnosticar. 
- El tractament amb CPAP ha demostrat una disminució en el risc d'accidentalitat de conductors amb SAHS. És per això que la Unió Europea ha inclòs aquesta malaltia entre els requisits psicofísics per obtenir o mantenir el permís de conducció. 
- Per a complir amb aquesta Directiva Europea, Espanya ha actualitzat el Reglament de Conductors. 
- Amb l'objectiu d'facilitar la implementació de la nova norma, un grup d'experts de diferents societats mèdiques i institucions han elaborat la present guia, que conté qüestionaris de cribatge de SAHS, criteris de diagnòstic i tractament i models estandarditzats d'informes a completar per els metges.
Actualització del Reglament General de Conductors considera no aptes els conductors amb índex d'apnea del son superior a 15 i somnolència.
- El qüestionari STOP-Bang és un excel·lent mètode de cribatge per la seva elevada sensibilitat i facilitat d'aplicació.

                                         DOCUMENT

http://media.wix.com/ugd/34dabf_3fbeb396761347bbb654fa36d123ce59.pdf?dn=sindrome%20apnea%20sue%C3%83%C2%B1o.pdf






dimarts, 12 de gener del 2016

Saps que ja no cal tramitar els comunicats judicials en cas d'accident de trànsit?




Amb l'entrada en vigor de la nova reforma del Codi penal ja no has de tramitar els comunicats judicials en cas d'accident de trànsit, atès que s’han despenalitzat les faltes i ha variat el sistema de reclamacions derivades dels accidents de trànsit.

La nova reforma del Codi penal implica que ja no és la via penal l'adequada per establir quina és la responsabilitat civil derivada de les lesions patides per accidentats de trànsit. Així doncs, des de la reforma, la via adequada és la civil (responsabilitat civil extracontractual), si la responsabilitat no deriva de cap delicte.

Per aquest motiu, ja no has de tramitar els comunicats judicials en cas d'accident de trànsit atès que no són pertinents per tramitar aquestes reclamacions, que s'hauran de fer a instància de part i en la jurisdicció civil.

divendres, 20 de maig del 2011

Guia de Consells Sanitari en Seguretat Vial




Doctor, estic de baixa laboral per vertigen...

Puc conduir?




Guia elaborada per: Observatorio Nacional de Seguridad Vial de la Dirección General de Tránsito
 
La guia està dirigida als professionals sanitaris i té com a objectiu facilitar l'administració de consells sanitaris vial personalitzat, promovent intervencions que garanteixin una adequada protecció de la salut i la seguretat vial.
 
 
 







També et poden interessar:

dimecres, 23 de setembre del 2009

L'alcohol en sang redueix el risc de mortalitat en pacients que han sofert una lesió cerebral?


Curiós estudi!
Com sempre caldrà esperar a obtenir més evidència...


Estudi que es va realitzar en pacients ingressats per accident de trànsit.

Sabem que l'alcohol contribueix a prop del 40 per cent d'aquest tipus de morts, sent major quan es condueix sota la influència de l'alcohol


Els individus amb alcohol en sang semblen menys propensos a morir després de sofrir una lesió cerebral entre moderada i greu, segons un estudi del Centre Mèdic Cedars-Sinai a "Los Angeles" (Estats Units) que es publica a la revista Archives of Surgery.


Els investigadors, dirigits per Ali Salim, van analitzar dades de 38.019 pacients amb lesions cerebrals traumàtiques entre moderades i greus els nivells d'etanol del qual es van registrar quan van ingressar en l'hospital entre els anys 2000 i 2005.


Al voltant del 9 per cent dels pacients van morir en l'hospital, inclosos el 7,7 per cent dels que havien donat positiu en alcohol i el 9,7 per cent dels quals no.


Els autors assenyalen que la disminució en mortalitat es mitigava en els pacients amb nivells d'etanol en sèrum, un descobriment ja realitzat en altres estudis.


Els investigadors expliquen que es desconeix com l'etanol podria estar associat amb un menor risc de mortalitat en pacients amb lesions cerebrals.


Segons apunten els autors, els estudis en animals van mostrar que l'administració de baixes dosis d'etanol abans de les lesions disminuïa la mortalitat, reduïa els deterioraments cognitius i disminuïa el volum de la contusió a més de millorar el funcionament motor en comparació amb el placebo. A dosis superiors, aquests efectes beneficiosos semblen desaparèixer.



Altres estudis en animals tanmateix indiquen una associació entre etanol i menor supervivència.


En l'estudi es va examinar la mortalitat en l'hospital i se sap que l'alcohol contribueix a prop del 40 per cent de morts degudes a accidents de trànsit.


El descobriment d'una menor mortalitat en els pacients amb lesions cerebrals traumàtiques amb etanol en sang abans de la lesió, planteja la possibilitat que l'administració d'etanol a pacients amb lesions cerebrals podria millorar la seva progressió.


Els autors conclouen que serà necessari realitzar més investigacions sobre els mecanismes que subjeuen a aquesta associació i les possibles implicacions terapèutiques derivades d'elles.

Més informació:
(Arch Surg. 2009;144[9]:865-871. Available pre-embargo to the media at www.jamamedia.org.)

dimarts, 17 de febrer del 2009

Nova eina per diagnosticar possibles alteracions en la salut mental resultants després d'un accident de trànsit.

Ara és possible diagnosticar millor el desordre d'estrès posttraumàtic i els episodis de depressió major després d'una lesió traumàtica utilitzant una sola eina: The Posttraumatic Adjustment Scale(PAS) .

Més informació en Castellà:
El desorden de estrés postraumático (PTSD, de sus siglas en inglés) y los episodios de depresión mayor (MDE, también por sus siglas en inglés) son una consecuencia indeseable de los accidentes que resultan en lesiones graves y se presentan en 10% a 30% de los casos.
Sin embargo, la mayoría de los supervivientes de accidentes con lesiones traumáticas graves no son tratados para prevenir posteriores problemas psicológicos.
La evidencia existente muestra que las alteraciones en la salud mental resultantes de un accidente tienen un impacto posterior no solo en el proceso de recuperación física del individuo, sino también en su reintegro a las actividades cotidianas y laborales y en su calidad de vida ulterior.
Para identificar en forma temprana los pacientes más susceptibles de sufrir este tipo de alteraciones mentales después de un accidente, el grupo del Centro Australiano para la Salud Mental Postrauma, de la Universidad de Melbourne y el Instituto Nacional de Investigación en Trauma de la misma Universidad, han desarrollado una herramienta de cribaje (The Postraumatic Ajustment Scale) que permite identificar entre los supervivientes a un trauma por accidente, aquellos a riesgo de desarrollar PTSD o MDE posteriormente.
Tras la validación, la escala PAS mostró tener una buena fiabilidad y capacidad de discriminación.
Los resultados obtenidos en cuanto a sensibilidad y especificidad para cada uno de los desenlaces evaluados PTSD o MDE, permiten pensar que esta es una herramienta útil y puede recomendarse para ser usada en la detección temprana de pacientes en riesgo de sufrir este tipo de desordenes mentales como consecuencia de lesiones graves por accidentes.

La Postraumatic Ajustment Scale (PAS)
La escala PAS fue desarrollada a partir de la revisión bibliográfica de la literatura publicada sobre la vulnerabilidad a presentar PTSD y MDE, incluye aquellas variables que han mostrado tener mayor efecto predictor consistentemente a través de los estudios publicados y ha sido revisada por un grupo de ocho expertos internacionales para definir su validez de contenido. Para el desarrollo y validación de la PAS, el grupo investigador adelantó un estudio en cuatro centros de trauma de tres estados de Australia (publicado recientemente en el Journal of Consulting and Clinical Psychology 2008;76(6):923-32), que incluyo un total de 527 pacientes entre 18 y 70 años, hospitalizados por más de 24 horas a consecuencia de sufrir un accidente.
Del total de sujetos participantes se tomó inicialmente una submuestra (n=145) sobre la cual se desarrollo la escala, dejando una segunda porción de la muestra (n=169) para realizar la validación posterior de la escala desarrollada. E
n la validación, la PAS fue comparada con los instrumentos: The Acute Stress Disorder Interview –ASDI y The Hospital Anxiety and Depression Scale – HADS, desarrollados previamente para predecir PTSD y MDE respectivamente de forma independiente y que han mostrado tener buena consistencia interna así como características operativas aceptables cuando son usados para identificar individuos a riesgo de sufrir PTSD ó MDE.
La versión final de la PAS evalúa un total de 41 ítems para ser respondidos en escala tipo likert de 5 opciones, que se agrupan en tres grandes dominios:
Pretrauma: que agrupa las variables relacionadas con la historia psiquiátrica del individuo, experiencias negativas de infancia, historia del trauma y apoyo social antes del trauma
Peritrauma: incluye las variables relacionadas con la respuesta emocional en el momento del trauma, el trato percibido por el paciente durante el trauma y la gravedad del evento
Postrauma: incluye variables sobre nivel de los síntomas agudos, nivel del dolor agudo, respuesta cognitiva al trauma y percepción sobre el soporte social.
Después de evaluar la validez predictiva del PAS tanto para el PTSD (PAS-P) y para la MDE (PAS-D), los autores realizaron una prueba para establecer el punto de corte de la escala y su capacidad de discriminación generando las curvas de características operativas del receptor (curvas ROC) respectivas para cada desenlace. Para este análisis se basaron en los datos de seguimiento obtenidos a los 12 meses en 77% (n=404) de los pacientes incluidos en la muestra inicial.
La escala clasificó correctamente para el desenlace PTSD al 84% de los participantes cuando se usó como punto de corte en la PAS-P una puntuación de “16” y para MDE al 75% de los pacientes cuando se usó en la PAS-D una puntuación de “4” como punto de corte.
Artículo de referencia:
O’Donnell M et al. A predictive Screening Index for Posttraumatic Stress Disorder and Depression Following Traumatic Injury. J Consult Clin Psychol. 2008;76(6):923-32

dimarts, 11 de novembre del 2008

L'excessiu son diürn causa fins i tot un 30 per cent dels accidents de trànsit

L'excessiu son diürn causa fins i tot un 30 per cent dels accidents de trànsit.

Sovint, aquests accidents estan relacionats amb una alta mortalitat i morbiditat, segons assenyala la Societat Espanyola de Neumología i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

La societat, que fa referència a les conclusions d'un estudi presentat recentment, assenyala que el perfil de la població amb un risc elevat d'accidents de trànsit per somnolència són conductors joves d'entre 18 i 29 anys, treballadors a torns, conductors amb un consum elevat de drogues i alcohol, conductors amb trastorns del somni i conductors professionals.

Dins dels trastorns del somni, mereix una atenció especial la relació entre apnea de la son i accidents de trànsit. Aquesta relació ha estat extensament analitzada per estudis mèdics i se sap que les persones amb apnees de la son presenten un risc elevat d'accidents de trànsit d'entre 7 i 10 vegades més gran que els conductors que no sofreixen aquesta malaltia.

Més informació:
http://es.noticias.yahoo.com/5/20081110/tes-el-sueo-causa-el-30-de-los-accidente-c5455be.html