Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lipids. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lipids. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de març del 2012

Efectes a llarg termini de l'ús d'estatines en la mortalitat de causa vascular i no vascular





Les estatines són beneficioses en la morbimortalitat






Idees Clau

1.- Ell tractament amb estatines a llarg termini redueix el risc tant de la morbiditat com de la mortalitat de causa vascular, i aquest benefici es manté als 5 anys.

2.- A més, l'ús d'aquests fàrmacs NO s'associa amb un increment en la incidència de tipus específics de càncer, ni amb l'augment de complicacions o mortalitat de causa no vascular.


Resum 

1.- La reducció del colesterol LDL amb estatines disminueix la morbimortalitat vascular.  L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar l'eficàcia i la seguretat de l'ús d'aquests fàrmacs a llarg termini, ja que en estudis epidemiológics observacionals es va observar que la concentració disminuïda de colesterol s'associava amb l'augment de la taxa d'incidència d'alguns tipus de càncer.

2.- L'HPS (Heart Protection Study) és un assaig clínic realitzat entre els anys 1994 i 2006, en el qual es van incloure 20.536 pacients entre 40 i 80 anys amb major risc vascular.

3.- L'estudi es va dividir en dues fases: la primera etapa va ser la de tractament amb una durada de 5,3 anys, en la qual els participants van ser aleatorizats per rebre 40 mg de simvastatina o placebo, i en la segona fase de seguiment, que va durar 11 anys, es van avaluar les complicacions vasculars majors (infart de miocardi no fatal, mort causada per malaltia coronària, accident cerebrovascular i revascularizació en qualsevol regió vascular), la mortalitat de causa no vascular, i el desenvolupament de càncer (excepte càncer de pell no melanoma).

4.- Es va realitzar seguiment rutinari als 4,8 i 12 mesos i després cada 6 mesos.

5.- D'altra banda, en l'última etapa, l'ús d'estatines i les concentracions séricas de lípids van ser similars en ambdós grups.

6.- Durant la primera fase, el LDL dels pacients que van rebre estatines va disminuir 1 mmol/L, la qual cosa va reduir en un 23% les complicacions vasculars majors. Els esdeveniments coronaris es van reduir un 27% i les taxes d'ACV isquémic i els procediments de revascularizació van disminuir un 24% cadascun. D'altra banda, durant la fase de seguiment el percentatge d'aquestes complicacions va ser similar en ambdós grups. A més, en considerar tant la primera fase com la segona, no es va evidenciar un increment de la morbimortalitat no vascular ni de cap tipus de càncer.


Font: Effect on 11-year mortality and morbidity of lowering LDL colesterol with simvastatin for about 5 years in 20.536 high-risk individuals: a randomized controlled trial


Collins R., Meade T., Sleight P. y cols.:   Lancet 2011;378:2013-20






I si vols més informació complementària:








També et pot interessar:

dilluns, 4 de maig del 2009

Nova Guia Salud (Maneig dels lipids i el RCV)



Lípids i malaltia cardiovascular


S'han actualitzat les recomanacions sobre el maneig dels lípids en sang i el risc cardiovascular al catàleg de guies de GuiaSalud.

Més informació en castellà:

"El manejo de las alteraciones de los lípidos en sangre (colesterol y triglicéridos) ha sido ampliamente estudiado y hay pocas dudas que unos niveles elevados de colesterol (sobretodo del tipo LDL) aumenta el riesgo de sufrir una enfermedad del aparato circulatorio. "

"De todos modos, la práctica totalidad de los ensayos clínicos se han efectuado en población con un mayor riesgo cardiovascular (norteamericana y de países de Europa central y del norte), en comparación con nuestro entorno.

Existen dudas razonables pues, sobre cuáles son los beneficios reales de las diferentes estrategias diagnósticas y terapéuticas en una población con un riesgo ya de por sí más bajo.
Por estos motivos es de especial relevancia la guía de práctica clínica sobre el manejo de los lípidos como factor de riesgo cardiovascular impulsada por el Departamento de Sanidad del País Vasco y Osakidetza (Servicio Vasco de Salud).

Han participado en su elaboración personal sanitario médico (especialistas en medicina familiar y comunitaria, en cardiología, en medicina interna, en pediatría y en epidemiología), de enfermería y de farmacia, además de un grupo multidisciplinar de revisores.

La versión completa con anexos, así como la reducida en idiomas castellano y vasco, pueden consultarse en el catálogo de GuiaSalud.


La presente guía presenta una relación de 30 preguntas relacionadas con el cribado, el diagnóstico, el tratamiento y el seguimiento de las personas con alteraciones de los lípidos en sangre, tanto adultos como niños. Alguna de las preguntas que se plantean siguen siendo objeto de intenso debate en la actualidad.

El documento pretende ser de utilidad para profesionales de la salud en atención primaria y especializada e incluye además unos algoritmos de decisión terapéutica que se pueden consultar e imprimir por separado.

La información destinada a pacientes es, por otro lado, escasa.
La principales recomendaciones que se presentan incluyen el uso de las tablas REGICOR de cálculo del riesgo coronario; el incentivar los cambios en los estilos de vida (incluida la dieta mediterránea) junto o incluso antes del inicio de un tratamiento con fármacos, así como la intervención sobre otras situaciones de riesgo como el hábito tabáquico o la obesidad.

Finalmente, se desaconsejan los programas de cribado para la detección de alteraciones de los lípidos en sangre en población pediátrica o en adolescentes. "


"Es importante que la guía persevere en la valoración del riesgo cardiovascular global para establecer la prioridad de una intervención a pesar de que recientemente se han publicado grandes ensayos orientados exclusivamente a reducir las cifras de colesterol-LDL, incluso siendo éstas normales"

(Lancet. 2009;373(9670):1175-82.). "

"Referencias:
Guía de práctica clínica sobre el manejo de los lípidos como factor de riesgo cardiovascular. GuiaSalud. Id: 433.
Ridker PM, Danielson E, Fonseca FA, Genest J, Gotto AM Jr et al. Reduction in C-reactive protein and LDL cholesterol and cardiovascular event rates after initiation of rosuvastatin: a prospective study of the JUPITER trial. Lancet. 2009;373(9670):1175-82. "