Reial decret de prescripció infermera, aprovat al BOE

Aquest text entrarà en vigor en 24 hores per a atorgar noves funcions al col·lectiu infermer.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dimarts ha publicat el reial decret de prescripció infermera, fent oficial així la norma que permetrà als professionals d'Infermeria indicar i autoritzar la dispensació de determinats medicaments en funció de protocols i guies de pràctica clínica assistencial .

En el document que aprova el BOE i que entra en vigor aquest dimecres, s'especifica que les comunitats autònomes seran els únics organismes competents per acreditar que les infermeres puguin prescriure medicaments i dispensar les vacunes recollides dins del Calendari de vacunes.

La normativa anunciada divendres passat, i que aquest dimarts veu la llum de forma oficial, recull dues modificacions principals respecte al text aprovat inicialment per les institucions i els òrgans col·legials implicats (infermers i metges).

Aquest document s'ha articulat sobre la base de la sentència del Tribunal Constitucional que ha vingut a establir que l'acreditació de professionals és competència exclusiva de les CCAA. Això implica que a l'hora d'acreditar a les infermeres com prescriptores seran les autonomies els qui emetin aquesta convalidació i no el Ministeri de Sanitat com es va estipular en un primer moment. A més, inclou un apartat en el qual s'atorga suport legal al col·lectiu infermer per administrar vacunes sense l'autorització expressa d'un metge.

Amb aquest Reial Decret de prescripció infermera es donen dos supòsits. Els uns, en els que necessitin de valoració prèvia del metge però la medicació la infermera podrà anar variant al llarg del tractament (com insulina per a diabètics o la regulació de dosi d'anticoagulants) i altres que no necessiten cap valoració anterior, com pot ser el cas de la dispensació de vacunes o el tractament de pacients amb úlceres per pressió.

ACCEDEIXI AQUÍ AL DOCUMENT COMPLET

Teleúlceres: projecte premiat de l’ICS i d’Althaia per millorar l’atenció a pacients amb ferides cròniques

Un projecte de l’ICS i d’Althaia per millorar l’atenció a  pacients amb ferides cròniques, premiat en un congrés  de referència

.

.

El projecte Teleúlceres aplica els principis de la telemedicina i coordina professionals de l’atenció primària i l’hospitalària.

Una comunicació científica sobre el projecte Teleúlceres, que desenvolupen conjuntament professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la Fundació Althaia, ha estat guardonada amb el Primer Premi en Comunicació Oral, en el XXV Congrés Nacional d’Infermeria Vascular i Ferides.
.

Es tracta d’un projecte que busca millorar la qualitat assistencial que es dóna als pacients amb úlceres mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), cosa que ha permès atendre els pacients en el seu domicili mateix o en el seu centre d’atenció primària, en lloc de fer-ho a l’atenció hospitalària, i ha aconseguit reduir el temps d’espera per a la resolució de consultes en aquesta matèria. El treball va ser defensat per la infermera gestora de casos de cirurgia vascular i experta en ferides cròniques d’Althaia, Ascen Navarro.
.

Teleúlceres és una consulta virtual, atesa per infermeria, on es visiten per via telemàtica pacients amb ferides cròniques que presenten algun problema o complicació i que, habitualment, es deriven a l’atenció hospitalària. Els professionals d’infermeria d’atenció primària fotografien la lesió i envien la imatge digitalitzada, juntament amb la història clínica del pacient, a la infermera gestora de casos experta en úlceres d’Althaia a través del sistema informàtic utilitzat a l’atenció primària (l’Estació clínica d’atenció primària [ECAP]).
.

La infermera revisa el cas, en fa una valoració i, mitjançant el sistema informàtic, respon al professional d’infermeria d’atenció primària, enviant-li les recomanacions pertinents de maneig i seguiment de  la lesió i detallant-li el pla terapèutic que li recomana que segueixi.
.

El projecte va començar a implantar-se a finals de 2012 i hi estan implicats professionals del Servei de Cirurgia Vascular d’Althaia i dels diferents centres d’atenció primària de l’ICS a les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès.

INFORMACIÓ ANNEXA

Poster presentat a les Jornades de Salut i i que fa un breu resum del contingut i explica molt bé el projecte

Quan està indicat col·locar sonda una vesical de làtex vs sonda de silicona i temps de durada de les mateixes?

Pregunta Clínica de Preevid de gran utilitat!

 

Respuesta

.

.

Tras la búsqueda se han encontrado:

2 Revisiones Sistemáticas (RS), 1 Best Practice (BP),

1 Guías de Práctica Clínica (GPC),

1 Guías Clínica y un protocolo.

.

En general, recomiendan las sondas vesicales de silicona (o de látex recubiertas de silicona) por ser las que provocan estenosis uretral con menor frecuencia y ser muy resistentes a la incrustación.

.

Las RS recomiendan realizar ensayos de mejor calidad para abordar la falta de pruebas en esta área.

Una RS⁽¹⁾, cuya búsqueda es hasta febrero de 2005, determina los tipos de sondas urinarias permanentes para el drenaje vesical a largo plazo en adultos. Incluye tres ensayos con 102 adultos, en diversos ámbitos. En dos de los ensayos que compararon diferentes tipos de sondas estándar, las estimaciones de las diferencias fueron imprecisas debido a que los ensayos tuvieron tamaños de la muestra pequeños, los intervalos de confianza fueron demasiado amplios para descartar diferencias clínicamente importantes.

Sin embargo, un ensayo indicó que el uso de una sonda de látex recubierta con hidrogel puede ser mejor tolerada que una sonda de silicona (RR para la necesidad de extracción temprana 0,41; IC del 95%: 0,22 a 0,77).Los autores de la RS concluyen que muy pocos ensayos han comparado los tipos de sonda para el drenaje vesical a largo plazo. Todos fueron pequeños y mostraron debilidades metodológicas. Por lo tanto, las pruebas no fueron suficientes y no sirvieron como base para establecer conclusiones prácticas.

Los autores recomendaron realizar ensayos de mejor calidad para abordar la falta de pruebas en esta área clínicamente importante. La actualización de la RS⁽²⁾, cuya búsqueda fue hasta marzo de 2011, no reveló ningún estudio adicional, por lo que no cambian las conclusiones.

.

El BP⁽³⁾, para el manejo de las sondas vesicales permanentes de corta duración (de 1 a 14 días) para la prevención de las infecciones del tracto urinario, está basado en los resultados de una RS⁽⁴⁾. Seis de los estudios incluidos se centran en la composición de la sonda, no encontrando diferencias significativas en las tasas de infección relacionadas con las sondas de látex o de silicona. No obstante, se encontró una diferencia estadísticamente significativa en el día 6 a favor de las sondas recubiertas de plata respecto a las sondas de Foley de látex recubiertas con teflón. El BP recomienda la retirada temprana para prevenir las infecciones y facilitar el alta temprana (Grado B) (*).

.

Una GPC⁽⁵⁾ para la prevención de las infecciones del tracto urinario relacionadas con los catéteres, con respecto al material de elección de los catéteres recomienda, para prevenir la obstrucción los de silicona frente a otros materiales, pues reducen el riesgo de incrustaciones en pacientes cateterizados a largo plazo y con obstrucción frecuente. (Categoría II)^(*). Para los pacientes quirúrgicos que tienen una indicación de un catéter permanente, recomienda retirar el catéter tan pronto como sea posible tras la operación, preferiblemente dentro de las 24 horas, a menos que haya indicaciones apropiadas para su uso continuado (Categoría IB)^(*). También recomienda que se deben poner en marcha protocolos para la monitorización (con alertas) de los catéteres para, entre otros objetivos, retirarlos cuando sea necesario y que el tiempo de duración de la cateterización no se exceda (Categoría IB)^(*).

.

La Guía de Fisterra⁽⁶⁾ para el cateterismo o sondaje vesical (realizada por consenso de profesionales), indica que el material con el que ha sido elaborado el catéter va a determinar sus características (elasticidad, coeficiente de fricción (preferiblemente bajo), biodurabilidad (tiempo máximo de permanencia sin deteriorarse), biocompatibilidad (capacidad de inducir reacciones o toxicidad), tendencia a la incrustación (precipitación de mucoides y cristaloides) y tendencia a la adherencia bacteriana). Con respecto al látex y a la silicona señala:

• El látex ha sido el material de uso estándar, ya que es blando y maleable. Sin embargo, puede presentar incrustación rápida y toxicidad local con inducción de estenosis uretral. Su duración es de hasta 45 días.
• La silicona es más adecuada para el sondaje permanente, al ser más biocompatible (provoca estenosis uretral con menor frecuencia) y muy resistente a la incrustación. Sin embargo, su excesiva flexibilidad obliga a fabricar catéteres de paredes gruesas y con orificios de drenaje pequeños, mientras que su permeabilidad permite el desinflado progresivo del balón de retención (lo que conduce a la pérdida de la sonda o al recambio precoz). Como los catéteres de silicona pura son más caros, la mayoría están fabricados con látex que se recubre con silicona o teflón para mejorar su tolerancia y facilitar su inserción. Pueden durar hasta 90 días.

Un protocolo⁽⁷⁾ para el sondaje vesical, indica que las sondas de látex son de uso muy frecuente, sin embargo pueden provocar alergia en las personas alérgicas al látex. Para evitarlo existen sondas de látex recubierto por una capa de silicona (siliconada).
.
Se usan para el vaciado vesical permanente en sondajes con duración inferior a 15 días aproximadamente (sondajes hospitalarios, postoperatorios).
.
Los catéteres de silicona son los que presentan mayor biocompatibilidad y a igualdad de calibre exterior, mayor calibre funcional (luz interior), por lo que pueden ser más finas y tener por tanto mejor tolerancia.

Están indicadas en sondajes de duración superior a 15 días o en pacientes alérgicos al látex. Aunque recomienda que las sondas no se deben cambiar de forma reiterada en intervalos fijos, señala que las de látex se deben cambiar cada 15 días y las de silicona cada mes.
.

Con respecto al “tiempo de duración de las sondas” puede completar la respuesta consultando otra pregunta ya incluida el 08/03/2011 en el Banco de Preguntas del Servicio Preevid “¿Cada cuánto tiempo debo cambiar la sonda vesical en un paciente con sondaje vesical permanente?” (mirar abajo, en Preguntas Relacionadas).
.

^(*) Ver Niveles de Evidencias y Grados de Recomendación en la GPC.

Referencias (7):

1. Jahn P, Preuss M, Kernig A, Seifert-Hühmer A, Langer G Tipos de sondas urinarias permanentes para el drenaje vesical a largo plazo en adultos (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.). [Texto Completo] [Consulta: 16/11/2012]
2. Jahn P, Beutner K, Langer G. Types of indwelling urinary catheters for long-term bladder drainage in adults. Cochrane Database Syst Rev. 2012 Oct 17;10:CD004997. doi: 10.1002/14651858.CD004997.pub3. PubMed [Resumen] [Texto Completo] [Consulta: 16/11/2012]
3. Manejo de las sondas uretrales permanentes de corta duración para prevenir las infecciones del tracto urinario. Best Practice 2010; 14(12):1-4. Edición: 25-05-12. Instituto Joanna Briggs. [Texto Completo] [Consulta: 16/11/2012]
4. Moola S and Konno R. A Systematic review of the management of short-term indwelling urethral catheters to prevent urinary infections. Joanna Briggs Institute. Library of Systematic Reviews 2010;8(17): 659-729.
5. Edward S. Wong. Thomas M. Hooton. Guideline for Prevention of Catheter-associated Urinary Tract Infections. CDC. Division of Healthcare Quality Promotion Centers for Disease Control and Prevention 2009 [Texto Completo] [Consulta: 16/11/2012]
6. Carolina Botella Dorta. Técnicas en A.P. Cateterismo o sondaje vesical. Fecha de la última revisión: 16/09/2011. (Leído en www.fisterra.es el 14/11/2012)
7. Jiménez Mayorga, Isabel; Soto Sánchez, María; Vergara Carrasco, Luisa; Cordero Morales, Jaime; Rubio Hidalgo, Leonor; Coll Carreño, Rosario et al. Protocolo de sondaje vesical. Biblioteca Lascasas, 2010; 6(1). Disponible en http://www.index-f.com/ [Texto Completo] [Consulta: 16/11/2012]

Estas referencias son del tipo:

1. Metaanálisis y/o revisiones sistemáticas: 3 referencias
2. Ensayos clínicos: 0 referencia
3. Cohortes, casos controles, serie de casos clínicos: 0 referencia
4. Consenso de profesionales: 2 referencias
5. Guías de práctica clínica: 1 referencia
6. Sumario de evidencia: 1 referencia
7. Información para pacientes: 0 referencia

Preguntes relacionades amb el sondatge

¿Cual es la forma mas adecuada de realizar el vaciado de la bolsa recolectora de orina, en pacientes con sondaje vesical? [29/11/2011]

¿Cual es la actuación más correcta en el mantenimiento de la sonda vesical en paciente encamado: limpieza externa de la sonda con agua y jabón o usar povidona yodada? [05/07/2011]

¿Cada cuánto tiempo debo cambiar la sonda vesical en un paciente con sondaje vesical permanente? [08/03/2011]

¿Existe evidencia actualizada sobre los beneficios de fijar la sonda vesical al paciente tras su inserción? [14/02/2011]

En pacientes adultos con sonda vesical permanente, ¿está indicada la terapia con antibióticos en los cambios de sonda (frente a no tratamiento antibiótico) para evitar infecciones? [23/08/2010]

Paciente mujer de 89a. con infecciones de orina desde octubre de 2008, con varios ingresos con descompensanción importante de glucemias(500mg/dl),urólogo recomienda sondar a la paciente cada 2 ó 3 horas debido a que retiene orina.Ante la imposibilidad de sondar tantas veces en su domicilio se opta por sonda vesical (SV) permanente, sigue con infecciones de repetición, solo que mejor controladas, no ha precisado ingresos desde entonces, ¿si se retira SV permanente, con cultivos periódicos, mejoraría la calidad de vida de la paciente y tendría menos infecciones urinarias? [14/10/2009]



.

També et pot interessar:

Aspectes diagnòstics i terapèutics de les úlceres de les cames

Actualització del tractament de les ferides.

.
..
.

.
.

Idees Clau

.

1.- El tractament de les úlceres, incloent la seva forma més freqüent, les úlceres en les cames, és un motiu de consulta freqüent pel dermatólogo.

.

2.- En els últims anys s´han produït importants avanços en el camp del tractament de les úlceres, com el concepte de l'úlcera crònica com un procés inflamatori amb implicació de citoquines proinflamatories i dèficits de factors de creixement, o la teoria de la cura humida que ha originat l'aparició de gran varietat d'apòsits.

.

3.- El diagnòstic diferencial de les úlceres en les cames és molt ampli.  Independentment de la qualitat de la cura que fem, el tractament de la causa és fonamental per a la curació d'una úlcera, diagnosticar aquesta correctament és imprescindible.

.

4.- En la pràctica diària, quan un pacient acudeix amb una úlcera en una cama al seu metge de família, el més freqüent és que es derivi al pacient a infermeria sense una mínima avaluació.

.

5.- La majoria de les úlceres de les cames són d'origen vascular, amb un 85% dels casos, incloent les venoses (60%), arterials o combinacions d'ambdues.

.

6.- El 5% són d'origen neuropàtic (fonamentalment en pacients amb diabetis), amb el que ens queden un 10% de casos la causa dels quals és fonamentalment dermatològica, incloent vasculitis, infeccions, tumor, pioderma gangrenos, necrobiosis lipoídica, etc.

.
7.- El dilema més freqüent en la pràctica diària és distingir entre una úlcera en la cama d'origen venos o arterial.

8.- Gairebé el 100% de les úlceres estan contaminades per bacteris, que no es repliquen i la presència dels quals no altera la cicatrització i realitzar cultius rutinaris no té sentit.
.

.9.- Hem de sospitar que una úlcera té una dolenta evolució en les següents circumstàncies:

El teixit de granulació es torna friable, grisenc o absent, l'úlcera augmenta el grau d'exsudació sense edema periferic, l'olor de l'exsudat és molt dolent, el dolor augmenta enfront d'altres cures, o simplement quan l'úlcera no millora malgrat un tractament correcte.
.

.10.- Com ocorre amb els antisèptics clàssics, la major part dels experts desaconsella l'ús d'antibiòtics tòpics.

..

11.- A l'espera del desenvolupament d'inhibidors del quorum sensing, s'ha demostrat que el desbridament, el cadexómer iodat, la lactoferrina en gel, els apòsits amb plata, la teràpia de pressió negativa i fins i tot la mel tenen activitat contra els biofilms.

Document

També et pot interessar:

Classificació dels apòsits segons la seva indicació

L’atenció als pacients amb úlceres cutànies continua sent un important problema de salut amb grans repercussions tant pel que fa als pacients i el seu entorn familiar com per al sistema sanitari.

Les úlceres cutànies són lesions de la pell, la profunditat de les quals oscil.la des d’una erosió superficial fins a una afectació de la dermis profunda o hipoderma.

El seu abordatge, que engloba el diagnòstic, el tractament i la prevenció de recurrències, recau principalment sobre l’atenció primària. No obstant això, la complexitat dels factors que cal controlar requereix, de vegades, un abordatge multidisciplinari.

A continuació s'adjunta una taula amb la classificació dels diferents apòsits estèrils segons la seva indicació, de gran utilitat al dia a dia:

Dedicat als meus companys d´infermeria.

Taula de aposits

View more presentations from miguelmolina

També et poden interessar:

Evidències científiques de les pràctiques habituals en el nadó

Les primeres hores després del part són crucials per a l'aparició del vincle mare-pare-fill/a i per a la instauració de la lactància materna.

El procés de vinculació i la lactància materna, influeixen de manera determinant en l'estat de salut del nen/a i en el seu desenvolupament emocional.

Durant anys s'han anat instaurant en les maternitats una sèrie de pràctiques, la majoria d'elles amb finalitats suposadament preventives, que no s'havien avaluat quant a la seva efectivitat i oportunitat en el moment de la seva aplicació.

Algunes d'elles han estat veritables barreres per a la instauració de la lactància materna que en si mateixa és una activitat preventiva amb un espectre d'actuació i una eficiència que probablement no té cap altra activitat de les que s'han introduït.

En aquesta revisió a més d'identificar quines activitats es poden reconèixer com a bones pràctiques i quines són les proves que les suporten, també es revisa quin és el moment més oportú per a la seva aplicació i el mètode més adequat perquè el binomi mare-nen/a  no es separi i el grau d'estrès i dolor del nadó sigui mínim.

Tots aquests aspectes són més complexos si el nadó està ingressat en un servei de neonatologia i per tant les activitats que es descriuen per a ells es refereixen de manera específica en la secció de cures centrats en el desenvolupament.

Aquest document té com a objectiu tractar d'ajudar els professionals a identificar el que es consideren bones pràctiques i quines proves hi ha per recomanar certes actuacions en relació amb la cura i l'atenció al nadó.

Per això s'ha treballat des de dues perspectives diferents:

1.- D'una banda s'han abordat els aspectes relacionats amb el nounat sa i la seva cura des del mateix moment del naixement fins a la primera setmana de vida.

2.- D'altra banda s'han avaluat certes pràctiques que avui en dia s'integren dins dels anomenats cures centrats en el desenvolupament que es proporcionen als nadons malalts o molt prematurs.

Les cures centrats en el desenvolupament reuneixen totes aquelles pràctiques que tenen com a objecte afavorir el desenvolupament neurològic i emocional del nadó malalt i també disminuir l'estrès i la càrrega de sofriment que comporta l'ingrés per als nadons ingressats i les seves famílies.

Evidències de les cures del nadó

View more documents from miguelmolina

.

Prevenció de les Úlceres per Pressió, Avaluació i Maneig

Les úlceres per pressió, úlceres de decúbit, o nafres, varien en gravetat des d'eritema de la pell, fins a casos greus i profunds amb el múscul o l'os exposat.
.

.
.
.
Les úlceres per pressió significatives amenacen el benestar dels pacients amb mobilitat limitada.
.
Encara que el 70 per cent de les úlceres es presenten en persones majors de 65 anys, els pacients més joves amb trastorns neurològics o malalties greus també són susceptibles.
.
Les taxes de prevalença van de 4,7 a 32,1 per cent en els hospitals i 8,5 a 22 per cent a les llars d'ancians.

Una úlcera per pressió és una lesió localitzada a la pell o el teixit subjacent, generalment sobre una prominència òssia, com a resultat de la pressió constant. Els factors predisponentes són classificats com a intrínsecs (per exemple, la mobilitat limitada, la mala nutrició, malalties concomitants, l'envelliment de la pell) o extrínsecs (per exemple, pressió, fricció, cisallament, humitat).
.
La prevenció inclou la identificació de persones de risc i aplicar mesures de prevenció específiques, tals com seguir un programa de reposicionament del pacient, mantenint el cap del llit en l'elevació més segura per prevenir talls, utilitzant la reducció de pressió de superfícies i l'avaluació de la nutrició i proporcionar els suplements, si fos necessari.
.
Quan es produeix una úlcera, les característiques de cada nafra (és a dir, la mida, la ubicació, escares i teixit de granulació, exudat, olor, fístules, desnivells, i infecció) i la seva clasificació (I a IV) són essencials per a l'avaluació de les ferides.
.
El tractament consisteix en el maneig de les infeccions locals i distants, l'eliminació de teixit necròtic, el manteniment d'un ambient humit per a la cicatrització de la ferida, i possiblement cirurgia.
.
El desbridament està indicat quan el teixit necròtic és present. El desbridament urgent s'ha de realitzar si es produeix cel·lulitis o sepsis.

Els mètodes de desbridament mecànic, enzimàtics i desbridament autolític són els tractaments no urgents. La neteja de la ferida, de preferència amb solució salina normal, és un pilar del tractament per a les nafres netes i després del desbridament.
.
La càrrega bacteriana pot ser manejada amb la neteja. Els antibiòtics tòpics han de ser considerats si no hi ha millora en la curació després de 14 dies.
.
Els antibiòtics sistèmics s'utilitzen en pacients amb cel·lulitis avançada, osteomielitis o infecció sistèmica.

Revisió completa

Am Fam Physician 78 (10): 1186-1194, 1195-1196 © 2008 Acadèmia Americana de Metges de Família.
.
.

.
.
.

Nova Guia de Pràctica Clínica per a la Prevenció i el Tractament de les Úlceres per Pressió

La prevalença de les úlceres per pressió pot prendre tal magnitud que en alguns contexts ha estat denominat com "l´epidèmia sota els llençols".
.
La rellevància d'aquest problema ha estat molt present per les infermeres del Servicio Andaluz de Salud, que han elaborat i actualitzat aquesta guia d'actuació per donar resposta a aquest important problema de salut.


S'ha introduït una metodologia d'elaboració que es troba a l'avantguarda de les Guies de Pràctica Clínica existents fins ara.

Com a exemple la utilització de Classificació de nivells d'evidències GRADE o les Normes de Qualitat dels Processos Assistencials Integrats, la taxonomia infermera, a més de servir-se de l'ús d´AGREE com a instrument d'avaluació de la seva qualitat metodològica.

Aquesta Guia de Pràctica Clínica es proposa com a referència per a la Prevenció i el Tractament de les Úlceres per Pressió.

Document
.
.

CAP Can Bou de Castelldefels: el 80% de les visites espontànies que atenen les infermeres són resoltes de forma autònoma

El Ministeri de Sanitat guardona el CAP Can Bou de Castelldefels pel seu projecte de millora d’atenció de les visites espontànies.

El 80% de les visites espontànies que atenen les infermeres són resoltes de forma autònoma per aquestes professionals.

L’Equip d’Atenció Primària Can Bou de Castelldefels, gestionat pel Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP) -participat per l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Ajuntament de Castelldefels- ha estat premiat pel Ministeri de Sanitat per introduir de forma efectiva un nou model de gestió de la visita espontània gràcies al seu projecte "Millora de la qualitat assistencial, gestió clínica i lideratge".

Des de fa quatre anys en aquest centre de Castelldefels és la infermera la que atén la majoria d’usuaris que hi arriben sense hora concertada.

Les infermeres visiten els pacients que acudeixen al CAP amb problemes lleus de salut com molèsties urinàries, mal de queixal, símptomes a les vies respiratòries o ferides.

Per dur a terme aquesta iniciativa, l’EAP va elaborar tota una sèrie de protocols, un per cada situació, que delimiten quins són els problemes de salut susceptibles de ser atesos per les infermeres o si han de ser visitats per un metge d’atenció primària.

Aquesta dinàmica també afavoreix la integració dels administratius sanitaris en el circuit assistencial, ja que són els que atenen en primera instància als ciutadans que no tenen hora concertada, i alhora afavoreix la cohesió de tot l'equip.

Els resultats de l’experiència de Can Bou confirmen que el 80% dels casos, susceptibles de ser atesos de forma autònoma per la infermera, son resolts pel mateix professional.

L’organització de les agendes contempla que hi hagi cada dia una infermera que s’encarregui exclusivament d’atendre les visites espontànies i, d’aquesta manera, s’ha rebaixat considerablement el temps d’espera per a les persones que es presenten al CAP sense cita prèvia.

A més, la reorganització de la demanda ha permès que els metges d’atenció primària hagin incorporat nous serveis en la seva consulta, com la crioteràpia –emprada per eliminar berrugues–, les infiltracions –per pal·liar problemes osteoarticulars- o la revisió del fons d’ull dels diabètics, evitant derivacions innecessàries als altres nivells assistencials.

Aquest premi a la innovació lliurat pel Ministeri no és el primer que rep l’equip de professionals de Can Bou ja que en els darrers mesos també ha rebut el reconeixement de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, del Consorci Hospitalari de Catalunya i ESADE.

Més informació: http://www.gencat.cat/ics/pdf/casap_can_bou.pdf
.

.

Prescripció Infermeria. Documents d´interés.

Amb motiu del Projecte de Llei de garanties i ús racional del medicament i productes sanitaris, a Espanya s'ha generat un debat sobre la prescripció infermera.

Aqui tenim una sèrie de documents interessants. Dossiers Lascasas:

Documents

Realització d´Endoscòpies i Rectosigmoidoscopies per Infermeria

Endoscòpia digestiva (EDA i rectosigmoidoscopía) van ser realitzades en forma segura i efectiva per infermeres entrenades.

Més informació:

British Medical Journal, 28 de Febrero 2009

Un jutjat de Plasencia condemna a una dona de 73 anys per un delicte d'atemptat al agredir una infermera

El Jutjat Penal de Plasencia ha dictat una sentència en què condemna a una dona de 73 anys a un any de presó per un delicte d'atemptat en considerar que l'agressió que va realitzar una infermera en l'exercici del seu treball adquireix tal categoria i no la de manca com es venia considerat fins ara.
A més, la sentència obliga la condemnada a pagar una multa de 180 euros per les lesions causades a la sanitària i indeminzarle amb 300 euros pels danys que va patir com a conseqüència dels esgarrapades que va rebre en el coll.

Els fets van passar el 2007 quan una ambulància de l'UCI es va presentar al domicili de l'acusada després de rebre un avís per atendre al seu marit.

Una vegada en el lloc es va determinar el trasllat del malalt a l'hospital i la dona va voler acompanyar a l'ambulància.

Davant la impossibilitat de fer-ho, ja que les normes impedeixen que sigui així en el cas que els metges hagin d'anar treballant en el trasllat, se li va oferir la possibilitat d'avisar a un taxi perquè la traslladés a ella a l'hospital i en el moment en que s'estava trucant insultar a la infermera i es van abalançar sobre ella esgarrapant al coll i propines diverses puntades.

Aquest és un dels casos que ha defensat l'advocat Agustín Polit a través del Col legi d'Infermeria de Càceres.

Actualment hi ha altres 14 casos més d'agressions a infermeres en els jutjats de la província de Càceres que estan en tràmit ia l'espera de judici.

Satisfacció del col legi
El president de l'entitat col legial, Isidre Nevado, s'ha mostrat satisfet amb la sentència, que ja és ferma. Segons el seu parer, l'error ve a recolzar la tesi que les agressions al personal sanitari han de ser considerades un delicte i no una falta menor, cosa que ha defensat l'escola amb més afany en els darrers tres anys.

Segons les dades ofertes pel president del col legi, que aglutina a la província Cacereña a 2.650 professionals (el 83 per cent dones), l'any passat el 33 per cent dels sanitaris van patir algun tipus d'agressió, principalment verbal, i el 49 per cent de les vegades provenia d'algun familiar o acompanyant del malalt.

El nombre d'agressions es produeixen en atenció primària i urgències, on la situació de nerviosisme dels pacients i els seus familiars pot provocar en moltes ocasions aquest tipus de conductes "que en cap moment estan justificades".

A l´infermer... ni tocar-lo!

Noticia en castellà:
"El magistrado-juez titular del Juzgado de lo Penal número 2 de Santander ha condenado a siete meses de prisión a un hombre de 32 años de edad quien lesionó a un ATS al que arrastró por el suelo porque le dijo que estaba curado. "

"Según señala la sentencia, hecha pública hoy, los hechos por los que ha sido condenado el acusado, Andala N, de origen senegalés, ocurrieron sobre las 18,00 horas del 22 de junio de 2004, cuando el procesado se encontraba en la Mutua Fremap situada en la calle Julio Hauzeur de Torrelavega, donde estaba siendo tratado de una lesión sufrida en un accidente de circulación."

"En un momento dado y durante la rehabilitación, el acusado se negó a aceptar el dictamen del ATS que le trataba de que se encontraba curado, revolviéndose violentamente contra el profesional, al que agarró fuertemente del cuello e inmovilizó, arrastrándole hasta las dependencias que él creía del director médico.

La sentencia precisa que el acusado arrastró al ATS asido del cuello, sujetándole con el brazo, hasta el pasillo de las consultas donde se encontraba el médico jefe quien al verlo, salió a su encuentro requiriéndo al acusado para que soltara al sanitario. Como el acusado no hizo caso, llamó al jefe de la clínica y al abogado para que acudieran y llamaran a la Policía, que acudió al centro.

A consecuencia de la agresión, el ATS sufrió esguince cervical, trastorno de ansiedad y protrusión discal con afectación radicular, habiendo precisado tratamiento consistente en collarín cervical, antiinflamatorios, rehabilitación y ansiolíticos, tardando en curar de sus lesiones 129 días, 90 de los cuales estuvo impedido para sus ocupaciones habituales, quedándole como secuelas cervicalgia residual con irradiación braquial y ansiedad.
Según consta en la sentencia, el acusado formuló una denuncia contra la víctima por tocamientos de índole sexual, la cual fue archivada por falta de credibilidad de la misma."



Més informació:

http://www.europapress.es/cantabria/noticia-tribunales-prision-hombre-arrastro-suelo-ats-porque-le-dijo-estaba-curado-20090205180030.html http://www.eldiariomontanes.es/20090206/cantabria/tribunales/siete-meses-agredir-consulta-20090206.html

NICE publica una guia de pràctica clínica sobre la prevenció i el tractament de la infecció de la ferida quirúrgica

La guia presenta recomanacions per prevenir i tractar la infecció de la ferida quirúrgica durant tot el procés perioperatorio

Aquesta guia de pràctica clínica presenta recomanacions per a un tema de gran rellevància ja que les infeccions de la ferida quirúrgica representen fins i tot un 20% de les infeccions nosocomiales hospitalàries i afecten el 5% de pacients que se sotmeten a cirurgia.

La majoria d'infeccions d'aquest tipus es produeixen per la contaminació de la incisió quirúrgica de microorganismes presents al cos del pacient en el moment de la cirurgia i la majoria són prevenibles.

Les principals recomanacions de la guia es refereixen a:

1.- la necessitat d'informar el pacient i els seus familiars sobre el risc d'infecció associat a qualsevol procés quirúrgic i sobre les mesures preses per evitar-les

2.- els diferents escenaris en els quals s'hauria d'aplicar profilaxi antibiòtica i aquells en els quals s'hauria d'evitar

3.-la preparació del teixit i la neteja de superfícies en el preoperatori

4.- cures específiques immediates després de la intervenció quirúrgica

5.- quins professionals han d'implicar-se en les cures postoperatòries i quins consells han d'oferir-se per a la higiene de la ferida quirúrgica en aquesta etapa.

Per a més detalls consultar:www.nice.org.uk/Guidance/CG74

Relació entre la plantilla de personal sanitari disponible i la infecció nosocomial

Els autors destaquen aquest treball per ser la primera revisió de la literatura que de la relació entre la plantilla de personal sanitari disponible i la infecció nosocomial, en contrast amb altres treballs que mesuren el possible impacte d'aquesta mesura organitzacional sobre altres variables d'interès.

Malgrat la diversitat d'enfocaments, àmbits d'estudi, tipus de disseny i mesures de la plantilla en els estudis inclosos en la revisió, els autors destaquen que una major dotació d'infermeres contribueix a reduir el risc d'infecció nosocomial.

Dins d'aquestes professionals, el personal eventual va estar relacionat amb un major risc d'infecció que el personal fix en quatre estudis.

Només 7 dels estudis inclosos no van mostrar resultats significatius.

Els resultats dels estudis en un altre tipus de personal sanitari són contradictoris.

Més informació:

http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/boletinAgencia/suplementoSeguridadPaciente/4/otras2.html

DOCUMENT: PROJECTE DE DECRET SOBRE PRESCRIPCIÓ INFERMERA A ANDALUCÍA

La Conselleria de Salut d'Andalucia ha sotmès a informació pública el 'Projecte de Decret pel qual es defineix l'actuació de les infermeres i els infermers en l'àmbit de la Prestació Farmacèutica del Sistema Sanitari Públic d´Andalucía'.

Més informació:

http://www.actasanitaria.com/fileset/doc_47663_FICHERO_NOTICIA_58511.doc

Nou Bolleti INFAC: "Llagues cutànies, comencem per abordar les causes

Nou Bolleti INFAC: "Úlceras cutáneas, empecemos por abordar las causas":

Part 1--> http://tinyurl.com/53ceys

Part 2--> http://tinyurl.com/4552c3

La Consellera de Salut d´Andalucia assegura que en uns mesos s´aprovará el Decret de Prescripció Infermera

Font: AZprensa

Noticia en Castellà:
"María Jesús Montero afirma que “ya se han constituido varios grupos de trabajo compuestos por médicos y enfermeros" para tal fin Sevilla."

"La consejera de Salud de la Junta de Andalucía, María Jesús Montero, ha anunciado que, en el plazo de "unos meses", se aprobará el decreto que permitirá ampliar las competencias de la enfermería, entre ellas, la posibilidad de que estos profesionales sanitarios puedan prescribir a los pacientes un catálogo cerrado de fármacos.

En declaraciones a los periodistas tras inaugurar en Sevilla el VII Encuentro sobre Procesos Asistenciales, la titular del ramo reconoció que desde su departamento se está trabajando "de forma intensa" en esta cuestión, hasta el punto de que "ya se han constituido varios grupos de trabajo compuestos por médicos y enfermeros" para tal fin.

De hecho, avanzó el decreto andaluz que recogerá esta ampliación de las competencias de la enfermería "ya está diseñado y apunto de salir a fase de audiencia", por lo que concretó que sólo resta "completar la tarea burocrática y recoger las alegaciones que se presenten en la fase de audiencia".

En cuanto a las principales responsabilidades que a partir de la nueva norma asumirá el colectivo enfermero, Montero aludió a la propia prescripción enfermera, "lo que significa que podrán prescribir, y los ciudadanos retirar de las farmacias, aquellos medicamentos que se entienda que se pueden manejar con toda la seguridad por parte de la enfermería".De igual modo, aludió a la posibilidad de que puedan derivar a pacientes a las consultas de atención especializada, "en aquellos casos en los que también se considere que es factible hacerlo sin que el médico tenga que intervenir". Esta posibilidad, subrayó, "evitará algún circuito innecesario".

Otra de las principales competencias será la de poder realizar pruebas complementarias, "en las que también la enfermería puede desempeñar un papel fundamental en los próximos años", valoró."De lo que se trata es de que seamos capaces de aprovechar todo el conocimiento que la enfermería está recogiendo en los últimos años, garantizando en todo momento la seguridad del paciente como premisa básica", argumentó Montero, al tiempo que vinculó estas nuevas atribuciones de la enfermería "con los nuevos planes de estudio, la adaptación al espacio europeo y las especialidades de enfermería que en breve se podrán desarrollar"."Es una oportunidad para el sistema sanitario que aprovechemos esa capacidad de la profesión enfermera, en un escenario donde además en la próxima década vamos a tener todavía un déficit de profesionales médicos", enfatizó.

En cuanto al encuentro celebrado, en el que se han dado cita alrededor de un millar de profesionales, explicó que en el mismo se analizará "el día a día del trabajo" de los profesionales sanitarios, cómo se abordan las distintas patologías y que posibilidades existen para disminuir la variabilidad clínica, "es decir, que no dependa la atención sanitaria del conocimiento que tenga el profesional que en ese momento atiende a un paciente".

Así, abogó por favorecer "una transferencia de conocimiento de toda la organización", que se "definan" los estándares de calidad y que "podamos monitorizar el seguimiento del paciente, disminuyendo en definitiva los problemas de coordinación entre Atención Primaria y Especializada".

Con estos logros, dijo, se podrá "evitar la duplicidad de pruebas y que se pueda tener una comunicación más fluida entre médicos y enfermeros"."Todo ello lo que hace es incrementar la calidad que se presta y se recibe", agregó Montero, que se refirió también al momento "especialmente importante" en el que se encuentran con la "incorporación de tres elementos importantes: el papel de la enfermería y su capacidad máxima de desarrollo, la visión del paciente y su autonomía en la toma de decisiones y el uso racional del medicamento, una de nuestras prioridades, sobre todo, en estos momentos económicos en los que nos encontramos", concluyó."

Nova Guia NICE de ferides Quirúrgiques

NICE publica una guia de pràctica clínica sobre la prevenció i el tractament de la infecció de la ferida quirúrgica

La guia presenta recomanacions per prevenir i tractar la infecció de la ferida quirúrgica durant tot el procés perioperatorio

Aquesta guia de pràctica clínica presenta recomanacions per a un tema de gran rellevància ja que les infeccions de la ferida quirúrgica representen fins i tot un 20% de les infeccions nosocomiales hospitalàries i afecten el 5% de pacients que se sotmeten a cirurgia.

La majoria d'infeccions d'aquest tipus es produeixen per la contaminació de la incisió quirúrgica de microorganismes presents al cos del pacient en el moment de la cirurgia i la majoria són prevenibles.

Les principals recomanacions de la guia es refereixen a:

1.- la necessitat d'informar el pacient i els seus familiars sobre el risc d'infecció associat a qualsevol procés quirúrgic i sobre les mesures preses per evitar-les.

2.- els diferents escenaris en els quals s'hauria d'aplicar profilaxi antibiòtica i aquells en els quals s'hauria d'evitar.

3.-la preparació del teixit i la netedatneteja de superfícies en el preoperatori.

4.-cures específiques immediates després de la intervenció quirúrgica.

5.-quins professionals han d'implicar-se en les cures postoperatòries i quins consells han d'oferir-se per a la higiene de la ferida quirúrgica en aquesta etapa.

Per a més detalls consultar:
www.nice.org.uk/Guidance/CG74

Sistema Manchester. Una bona alternativa de triatge!

"EL SERGAS IMPLANTA UN PROTOCOLO DE CLASIFICACIÓN DE PACIENTES EN LAS URGENCIAS, CON MAYOR PAPEL DE LA ENFERMERÍA"






"El Servicio Gallego de Salud (SERGAS) protocolizará la prioridad asistencial de los pacientes de los servicios de urgencias de sus hospitales públicos, con la implantación de un sistema de clasificación automatizado e informatizado que ayudará a los profesionales a establecer el orden de atención de acuerdo con criterios de gravedad, rapidez y eficacia."

"Según informa el SERGAS, esta nueva metodología, que ya se está aplicando en el Servicio de Urgencias del Complejo Hospitalario de Orense, ayudará tanto al tratamiento del paciente como a la organización del servicio, permitiendo ajustar los tiempos de atención de una manera más rigurosa y científica de acuerdo a las necesidades asistenciales. Para ello, y de acuerdo con la información oficial, se aplicará la medicina basada en la evidencia, lo que contribuirá a mejorar la práctica diaria, especialmente ante una situación de emergencia o de diminución de recursos, facilitando que los pacientes más urgentes sean tratados primero."

"Mayor papel de la enfermería"

"Para la importante función que supone el primer contacto con el enfermo y la selección de los que atienden a una mayor gravedad, el Servicio Gallego de Salud va a dotar de un mayor protagonismo al papel que ya viene desarrollando la enfermería, responsable ya en la actualidad del cribado en las urgencias. Con esta nueva herramienta, las enfermeras tendrán una labor destacada y determinante en la organización de un trabajo realizado en equipo, y con el apoyo supervisión de los profesionales médicos.

Este método de trabajo requiere que los profesionales sanitarios establezcan el nivel de prioridad de cada caso, tras la observación de los síntomas o signos que cada paciente presente antes de su valoración diagnóstica y terapéutica completa. Hasta ahora los profesionales se ayudaban de sus propios conocimientos, algo que vendrá a solventar esta herramienta de ayuda en la toma de decisiones. Estos sistemas de clasificación no sólo sirven de apoyo o guía al profesional, tanto médico como de enfermería, que debe realizar esta labor, sino que también definen el tiempo máximo recomendado hasta que el paciente es objeto de valoración médica. El Sergas ha recalcado que este sistema pretende delimitar la gravedad del cuadro clínico por el que se acude al centro sanitario, pero nunca ser un sistema de diagnóstico de la enfermedad.

Sistema Manchester

En Galicia se ha optado por el Sistema Manchester al considerarlo como el más útil para los hospitales gallegos por parte de los miembros de la Comisión Gallega de Urgencias Hospitalarias, que realizaron un profundo estudio de los dos sistemas más implantados en nuestro país. El elegido, muy extendido en España, funciona en hospitales de la Comunidad Valenciana, Asturias, Madrid y Andalucía, y está en estudio previo para su incorporación en Extremadura y Canarias. También está muy extendido en lugares como el Reino Unido, Portugal, Holanda, Suecia, o Noruega, entre otros.

El Sistema Manchester clasifica a los pacientes en cinco niveles según su urgencia, facilitando la identificación mediante un código de colores. Para esto emplea un sistema de clasificación muy sencillo basado en las respuestas de los pacientes a una serie de preguntas o variables relativas a su estado que se ponderan con tres mediciones básicas: temperatura, pulso y tensión. En concreto, el protocolo incluye una valoración inicial, identificación del nivel de gravedad, un examen físico limitado, documentación y referencia a la valoración médica, todo ello proporcionando información al usuario y a su familia. Los principales factores por los que se establece a prioridad asistencial son la duración del problema, la edad, la presencia de dolor, la amenaza vital, la historia, la amenaza funcional y el riesgo de malos tratos."