Recles mneumotècniques: Quan operem l´aneurisme d´aorta?

Teleúlceres: projecte premiat de l’ICS i d’Althaia per millorar l’atenció a pacients amb ferides cròniques

Un projecte de l’ICS i d’Althaia per millorar l’atenció a  pacients amb ferides cròniques, premiat en un congrés  de referència

.

.

El projecte Teleúlceres aplica els principis de la telemedicina i coordina professionals de l’atenció primària i l’hospitalària.

Una comunicació científica sobre el projecte Teleúlceres, que desenvolupen conjuntament professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la Fundació Althaia, ha estat guardonada amb el Primer Premi en Comunicació Oral, en el XXV Congrés Nacional d’Infermeria Vascular i Ferides.
.

Es tracta d’un projecte que busca millorar la qualitat assistencial que es dóna als pacients amb úlceres mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), cosa que ha permès atendre els pacients en el seu domicili mateix o en el seu centre d’atenció primària, en lloc de fer-ho a l’atenció hospitalària, i ha aconseguit reduir el temps d’espera per a la resolució de consultes en aquesta matèria. El treball va ser defensat per la infermera gestora de casos de cirurgia vascular i experta en ferides cròniques d’Althaia, Ascen Navarro.
.

Teleúlceres és una consulta virtual, atesa per infermeria, on es visiten per via telemàtica pacients amb ferides cròniques que presenten algun problema o complicació i que, habitualment, es deriven a l’atenció hospitalària. Els professionals d’infermeria d’atenció primària fotografien la lesió i envien la imatge digitalitzada, juntament amb la història clínica del pacient, a la infermera gestora de casos experta en úlceres d’Althaia a través del sistema informàtic utilitzat a l’atenció primària (l’Estació clínica d’atenció primària [ECAP]).
.

La infermera revisa el cas, en fa una valoració i, mitjançant el sistema informàtic, respon al professional d’infermeria d’atenció primària, enviant-li les recomanacions pertinents de maneig i seguiment de  la lesió i detallant-li el pla terapèutic que li recomana que segueixi.
.

El projecte va començar a implantar-se a finals de 2012 i hi estan implicats professionals del Servei de Cirurgia Vascular d’Althaia i dels diferents centres d’atenció primària de l’ICS a les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès.

INFORMACIÓ ANNEXA

Poster presentat a les Jornades de Salut i i que fa un breu resum del contingut i explica molt bé el projecte

Actualització 2013 del tractament de la Trombosi Venosa profunda (TVP)

 

 

 

 

 

 

DOCUMENT

 

 

 

 

 

Actualització en el tractament de les úlceres venoses

Estreny les cames!















Idees Clau

Les úlceres venoses en les cames són un problema de salut freqüent que causa molèsties importants als pacients perquè poden trigar molt temps a curar-se. Aquesta revisió Cochrane posa de manifest que:

1.- Les mesures de compressió ajuden en la curació de les úlceres,

2.- Els sistemes d’embenat tipus multicapa són millors que els embenats d’un sol component, especialment quan una de les capes és elàstica, és a dir, de tracció curta.

3.- Tot i que la qualitat dels estudis ha millorat progressivament, el risc de biaixos en general és alt o difícil de determinar.


Font original: 3 Clics

The Cochrane Collaboration, 14 de novembre de 2012

Índex turmell- braç (ITB). Significació i tècnica de mesurament

Dr. Eduardo CARRASCO CARRASCO

Especialista en Medicina Familiar i Comunitaria.
Centro de Salud de Abarán (Murcia). Coordinador Nacional Grupo de Trabajo de Vasculopatías SEMERGEN

També et poden interessar:

Nous medicaments avaluats: Cilostazol (Ekistol, Pletal)

Avaluació de Cilostazol

.

. .

.

.

.

El.laborada pel Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments d'Euskadi (CEVIME)

Nou Medicament a Examen: Document

Crítica a la publicitat: Document

Informe complet

Evaluació de Cilostazol en la claudicació intermitent.

Institut Català de la Salut: Document

RESUM

Després de realitzar l'avaluació comparativa de cilostazol en la claudicació intermitent respecte als fàrmacs comparadors segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, el Comitè recomana:

Continuar utilitzant el tractament habitual, ja que l’evidència comparativa disponible de cilostazol no ha demostrat major eficàcia ni seguretat

Justificació
Els fàrmacs que s’usen en el tractament dels símptomes de la claudicació intermitent (pentoxifil·lina, naftidrofuril i buflomedil) No tenen evidència científica suficient per poder considerar-se d’elecció respecte a la modificació dels factors de risc cardiovascular, ni a altres mesures preventives.

L’eficàcia de cilostazol es considera similar en comparació a pentoxifil·lina. No s’ha comparat amb naftidrofuril o buflomedil.

La seguretat es considera inferior respecte de pentoxifil·lina, ja que cilostazol presenta una major proporció d’alguns efectes adversos (cefalea, diarrea, femtes toves, etc) i la seva farmacocinètica fa que el risc d’interaccions sigui més elevat. A més, està contraindicat en pacients amb insuficiència cardíaca congestiva.

La pauta és similar i el cost és superior.

Lloc en la Terapèutica
El tractament de la claudicació intermitent combina les mesures preventives per tal d’evitar esdeveniments cardiovasculars (modificació dels factors de risc, programes d’exercici físic i tractament antiagregant); juntament amb el tractament dels seus símptomes.

Hi ha una evidència clara que els programes d’exercici físic supervisat són el millor tractament en els pacients amb claudicació intermitent, ja que redueixen el risc cardiovascular i milloren els símptomes de la claudicació.

El benefici dels fàrmacs usats en el tractament simptomàtic de la claudicació intermitent és limitat; els estudis presenten defectes metodològics, biaixos de publicació i resultats controvertits i poc consistents.

Cilostazol ha demostrat millorar la distància màxima caminada i la distància sense dolor respecte de placebo en pacients amb claudicació intermitent.

No es coneix el seu efecte sobre la morbimortalitat cardiovascular.

El perfil de seguretat de cilostazol no sembla millor que el d’altres fàrmacs.

En resum, cilostazol s’afegeix com una alternativa més a l’arsenal terapèutic per al tractament simptomàtic de la claudicació intermitent, sense que millori la relació benefici-risc d’altres fàrmacs disponibles.

.

.

.

Prevenció de les Úlceres per Pressió, Avaluació i Maneig

Les úlceres per pressió, úlceres de decúbit, o nafres, varien en gravetat des d'eritema de la pell, fins a casos greus i profunds amb el múscul o l'os exposat.
.

.
.
.
Les úlceres per pressió significatives amenacen el benestar dels pacients amb mobilitat limitada.
.
Encara que el 70 per cent de les úlceres es presenten en persones majors de 65 anys, els pacients més joves amb trastorns neurològics o malalties greus també són susceptibles.
.
Les taxes de prevalença van de 4,7 a 32,1 per cent en els hospitals i 8,5 a 22 per cent a les llars d'ancians.

Una úlcera per pressió és una lesió localitzada a la pell o el teixit subjacent, generalment sobre una prominència òssia, com a resultat de la pressió constant. Els factors predisponentes són classificats com a intrínsecs (per exemple, la mobilitat limitada, la mala nutrició, malalties concomitants, l'envelliment de la pell) o extrínsecs (per exemple, pressió, fricció, cisallament, humitat).
.
La prevenció inclou la identificació de persones de risc i aplicar mesures de prevenció específiques, tals com seguir un programa de reposicionament del pacient, mantenint el cap del llit en l'elevació més segura per prevenir talls, utilitzant la reducció de pressió de superfícies i l'avaluació de la nutrició i proporcionar els suplements, si fos necessari.
.
Quan es produeix una úlcera, les característiques de cada nafra (és a dir, la mida, la ubicació, escares i teixit de granulació, exudat, olor, fístules, desnivells, i infecció) i la seva clasificació (I a IV) són essencials per a l'avaluació de les ferides.
.
El tractament consisteix en el maneig de les infeccions locals i distants, l'eliminació de teixit necròtic, el manteniment d'un ambient humit per a la cicatrització de la ferida, i possiblement cirurgia.
.
El desbridament està indicat quan el teixit necròtic és present. El desbridament urgent s'ha de realitzar si es produeix cel·lulitis o sepsis.

Els mètodes de desbridament mecànic, enzimàtics i desbridament autolític són els tractaments no urgents. La neteja de la ferida, de preferència amb solució salina normal, és un pilar del tractament per a les nafres netes i després del desbridament.
.
La càrrega bacteriana pot ser manejada amb la neteja. Els antibiòtics tòpics han de ser considerats si no hi ha millora en la curació després de 14 dies.
.
Els antibiòtics sistèmics s'utilitzen en pacients amb cel·lulitis avançada, osteomielitis o infecció sistèmica.

Revisió completa

Am Fam Physician 78 (10): 1186-1194, 1195-1196 © 2008 Acadèmia Americana de Metges de Família.
.
.

.
.
.

Incidència de càncer en pacients diagnosticats amb tromboflebitis superficial idiopàtica

La Tromboflebitis superficial no està associada amb el càncer ocult

.
.
.
.
.


Investigadors holandesos han examinat la incidència de càncer en pacients diagnosticats amb tromboflebitis superficial idiopàtica.
.
Els pacients i els controls van ser identificats a través de registres mèdics de 5 centres d'atenció primària a Ámsterdam.
.
La taxa de morbiditat estandarditzada va ser determinada usant la data de registre de càncer Holandès.
.
Resultats
Van ser identificat un nombre total de 277 pacients amb tromboflebitis superficial, dels quals 250 pacients no tenien càncer a l'inici de l'estudi.
.
En 5 d'aquests 250 pacients (2%), van ser diagnosticat un nou tumor maligne dins dels dos anys després de la seva tromboflebitis superficial comparat amb el 2% en el grup control.
.
La taxa de morbiditat estandarditzada va ser d'1,1.
.
Es va observar un episodi recurrent de tromboflebitis superficial en 18 dels 250 pacients i en 1 pacient es va diagnosticar càncer dins dels 24 mesos després del seu primer episodi de tromboflebitis superficial".
.
Conclusions
Un simple episodi de tromboflebitis superficial espontània diagnosticada per un metge de família no està associat amb un increment de risc de càncer posterior.
.

No es va trobar relació entre tromboflebitis superficial espontània i càncer posterior, la qual cosa suggereix als metges familiars que No és necessari considerar un estudi diagnòstic de malignitat en aquests pacients.
.
.

Resum complet

Annals of Family Medicine 8:47-50, gener 2010 © 2010 Annals de Medicina Familiar Inc .
Frederiek F. van Doormaal, Selma Atalay, Henk J. Brouwer, Eit-Frits van der Velde, Harry R. Büller, y Henk C. van Weert.

.
.
.

Mitges elàstiques de compressió graduada fins a la cuixa i risc de TVP

Les Mitges elàstiques de compressió graduada fins a la cuixa no van disminuir risc de TVP en etapa aguda d'ACV isquèmic.

Lancet, 06 de Juny 2009