Fàrmacs que SI requereixen una retirada gradual

Font original ZONA DE SALUD DE OFRA 

Fàrmacs que NO requereixen retirada gradual

Font original ZONA DE SALUD DE OFRA 

10 consells per evitar "Paracetaerrors"

Font original en Castellà: 10 consejos para evitar "Paracetaerrores"

"...El PARACETAMOL es un fármaco analgésico y antipirético ( NO antiinflamatorio) conocido por todos nosotros y que seguramente habremos usado en más de una ocasión.  Este principio activo está presente en 237 medicamentos comercializados en España, incluído muchos antigripales y combinados analgésicos que se dispensan sin receta.  Es un medicamento que se puede utilizar con seguridad tanto en niños como en embarazas, así como en pacientes con patología renal y/o cardíaca o antecedentes de úlcera digestiva. Por todo esto, queremos dejar algunos consejos sobre éste medicamento tan popular, ya que, aunque sea eficaz y muy seguro hay que tener en cuenta que:   

A tener en cuenta...

Recomendaciones para prevenir errores con Paracetamol

Antigripales (http://lavidadesdelafarmacia.blogspot.com.es/2014/10/medicamentos-de-temporada-antigripales.html)

1) Existen muchos medicamentos que contienen varios principios activos, incluído el Paracetamol. 

.

Por ejemplo:

        *Antigripales como Frenadol, Bisolgrip, Propalgina, Pharmagrip, Cortafriol, etc
       

  

Zaldiar

 *Analgésicos como Zaldiar, Pazital, Hemicraneal, Algidol, Cod-Efferalgan, etc.

Conviene asegurarse que no estamos consumiendo más Paracetamol de la cuenta, es decir de varios medicamentos diferentes (y tú sin ser consciente). Si lo haces conscientemente, ten cuidado, no está recomendado ya que puedes sufrir una sobredosis de fármaco, y eso ya no es "tan seguro y eficaz". 

2) NO sobrepases nunca la cantidad de 4 gramos al día (1 g/ 6 h). 

3) Si tienes alguna hepatopatía (enfermedad del hígado) posiblemente tengas que reducir el consumo de Paracetamol, consúltalo con tu médico.

4) No le administres a tu hijo Paracetamol a partir de una formulación para adultos, utiliza las fórmulas pediátricas. Dosificada SIEMPRE que sea posible con una jeringa oral. Evite el uso de cucharas.

5) Hay que tener especial cuidado para evitar errores de dosificación debido a la confusión entre miligramos (mg) y mililitros (ml) en las fórmulas líquidas orales, ya que pueden producir una sobredosis accidental.  

6) Como siempre, se recomienda que los medicamentos estén almacenados correctamente y fuera del alcance de los niños.

7) Lee siempre las etiquetas y envases de tus medicamentos para asegurarte de que los estás tomando adecuadamente.

8) En caso de olvido de una toma, no la dupliques, es decir, no tome el doble de la dosis prescrita.

9) Pregunta a tu farmacéutico, médico o enfermera si tienes alguna duda.

10)  Para más información os recomendamos visitar la página www.knowyourdose.org (en inglés), dedicada en exclusiva a la seguridad de éste medicamento. 

Medicaments en persones majors, què fer i què no fer?

Font original: Choosing Wisely Australia

En la campaña Choosing wisely Australiana, en la que participan Colegios profesionales, Asociaciones y Sociedades científicas australianas, han desarrollado una serie de recomendaciones sobre la prescripción de medicamentos en personas mayores. 

La Sociedad de Medicina Geriátrica y la de Farmacología y toxicología han establecido las siguientes recomendaciones:

¿Qué hacer?

• Reconocer y detener la prescripción en cascada*.
• Reducir el uso de medicamentos cuando existe una alternativa no farmacológica más segura o más eficaz.
• Evitar el uso de dosis más altas de lo necesario para optimizar la relación beneficio-riesgo y alcanzar los objetivos terapéuticos del paciente.
• Suspender el fármaco que no aporta un beneficio adicional o que sus daños potenciales son superiores a los beneficios potenciales para el paciente.
• Reducir el uso de múltiples medicamentos concurrentes (polifarmacia).

* la prescripción en cascada consiste en la  prescripción de un nuevo medicamento para tratar un nuevo síntoma que no es más que un efecto adverso provocado por otro medicamento. Algunos ejemplos se muestran en la siguiente tabla.

 

Tomado de REV CLÍN MED FAM 2012; 5 (2): 111-11

 ¿Qué no hacer?

• No utilizar antipsicóticos como primera opción para el tratamiento de los síntomas conductuales y psicológicos de la demencia.
• No prescribir benzodiazepinas u otros hipnóticos-sedantes como primera elección para el insomnio, agitación o delirio.
• No utilizar barreras físicas para manejar los síntomas conductuales en ancianos con delirio, excepto como último recurso.
• No prescribir antibióticos para la bacteriuria cuando no hay síntomas específicos del tracto urinario.
• No recetar medicamentos sin llevar a cabo una revisión del régimen terapéutico.

Resum dels agonistes dels receptors adrenèrgis i el seus ús clínic

Resum dels medicaments ototòxics més freqüents

Llistat de 71 fàrmacs "més perillosos que útils" de la revista Prescrire 2015

La revista Prescrire publica, per tercer any consecutiu, un registre de "flagrants casos de medicaments més perillosos que útils" comercialitzat a França. 

La llista 2015 identifica 71 medicaments "més perjudicials que útils" i que hem de posar atenció i valorar la seva retirada del mercat.

Cancérologie

• Le catumaxomab (Removab)
• Le panitumumab (Vectibix)
• La trabectédine (Yondelis)
• Le vandétanib (Caprelsa)
• La vinflunine (Javlor)

Cardiologie

• L’aliskirène (Rasilez), un antihypertenseur inhibiteur de la rénine
• Le fénofibrate (Lipanthyl ou autre), hypocholestérolémiant (anticholestérol)
• Le bézafibrate (Befizal), hypocholestérolémiant
• Le ciprofibrate (Lipanor ou autre), hypocholestérolémiant
• L’ivabradine (Procoralan), un inhibiteur du courant cardiaque
• Le nicorandil (Adancor ou autre), un vasodilatateur
• L’olmésartan (Alteis, Olmetec et associations)
• La trimétazidine (Vastarel ou autre), substance aux propriétés incertaines utilisée dans l’angor

(Voyez : Hypertension : quels médicaments choisir? (Prescrire, 2014))

Dermatologie, allergologie

• Le tacrolimus dermique (Protopic), un immunodépresseur dans l’eczéma
  atopique
• La méquitazine (Primalan), un antihistaminique H1 “sédatif” et “atropinique” dans les allergies
• La prométhazine injectable (Phénergan), un antihistaminique H1 dans
  l’urticaire sévère

Diabétologie, nutrition

• Les inhibiteurs de la dipeptidyl peptidase 4 (DPP-4, alias gliptines):
  
  • la linagliptine (Trajenta, Jentadueto)
  • la saxagliptine (Onglyza, Komboglyze)
  • la sitagliptine (Januvia, Xelevia, Janumet, Velmetia)
  • la vildagliptine (Galvus, Eucreas)
• L’orlistat (Xenical ou autre)

(Voyez: Diabète de type 2 : le médicament à choisir selon Prescrire (2014); Mieux vaut éviter les médicaments Januvia, Xelevia, Galvus, Onglyza et d'autres (Prescrire, 2014).)

Douleur, Rhumatologie

Antalgie

• Les coxibs :
  
  • le célécoxib (Celebrex)
  • l’étoricoxib (Arcoxia)
  • le parécoxib (Dynastat)
• La floctafénine (Idarac)
• Le kétoprofène en gel (Ketum gel ou autre)
• Le piroxicam (Feldène ou autre)

Ostéoporose

• Le dénosumab (Prolia)
• Le strontium ranélate (Protelos)

Arthrose

• La diacéréine (Art 50 ou autre)
• La glucosamine (Voltaflex ou autre)

Divers

• Le méthocarbamol (Lumirelax), myorelaxant
• Le thiocolchicoside (Coltramyl ou autre), myorelaxant
• La pégloticase (Krystexxa)
• La quinine (Hexaquine, Okimus, Quinine vitamine C Grand)
• La spécialité Colchimax (colchicine + poudre d’opium + tiémonium)
• L’association dexaméthasone + salicylamide + salicylate d’hydroxyéthyle (Percutalgine)
• L’association prednisolone + salicylate de dipropylène glycol (Cortisal)

Gastro-entérologie

• La dompéridone (Motilium ou autre), neuroleptique, traitement des reflux gastro-œsophagiens
• Le dropéridol (Droleptan), neuroleptique, traitement des reflux gastro-œsophagiens
• Le prucalopride (Resolor), apparenté aux neuroleptiques, traitement de la constipation chronique

Gynécologie, endocrinologie

• La tibolone (Livial), stéroïde de synthèse dans le traitement hormonal substitutif de la ménopause

Hématologie

• Le fer dextran (Ferrisat)

Infectiologie

• La moxifloxacine (Izilox), antibiotique
• La télithromycine (Ketek), antibiotique

Neurologie

Maladie d’Alzheimer

• Le donépézil (Aricept ou autre)
• La galantamine (Reminyl ou autre)
• La rivastigmine (Exelon ou autre)
• La mémantine (Ebixa ou autre)

Sclérose en plaques

• Le natalizumab (Tysabri)
• Le tériflunomide (Aubagio)

(Voyez : SEP : éviter le natalizumab et l'alemtuzumab (Lemtrada), conseille Prescrire (2014))

Migraine

• La flunarizine (Sibelium), neuroleptique
• L’oxétorone (Nocertone), neuroleptique

(Voyez: Migraine: quels médicaments privilégier pour prévenir les crises (Prescrire, 2014))

Maladie de Parkinson

• La tolcapone (Tasmar)

Pneumologie, ORL

• L’éphédrine, décongestionnant vasoconstricteur
• La naphazoline, décongestionnant vasoconstricteur
• L’oxymétazoline, décongestionnant vasoconstricteur
• La pseudoéphédrine, décongestionnant vasoconstricteur
• Le tuaminoheptane, décongestionnant vasoconstricteur
• La pholcodine, opioïde utilisé dans le traitement symptomatique de la toux
• Le tixocortol (Thiovalone), corticoïde autorisé dans les maux de gorge

Psychiatrie, dépendances

Antidépresseurs

• L’agomélatine (Valdoxan)
• La duloxétine (Cymbalta)
• Le milnacipran (Ixel ou autre)
• La venlafaxine (Effexor LP ou autre)
• La tianeptine (Stablon)

Autres psychotropes

• L’asénapine (Sycrest), neuroleptique, traitement du trouble bipolaire
• La dapoxétine (Priligy), éjaculation précoce
• L’étifoxine (Stresam), traitement de l’anxiété

Sevrage tabagique

• La bupropione (Zyban)
• La varénicline (Champix)

Des médicaments ne figurent pas dans cette liste malgré certains effets secondaires indésirables plus importants que d'autres médicaments disponibles car une synthèse est actuellement en préparation. Il s'agit :

• du diclofénac et de l’acéclofénac ;
• des antidépresseurs citalopram (Seropram ou autre) et escitalopram (Seroplex ou autre).

Dans un document PDF en accès libre, Prescrire précise, pour chacun de ces médicaments, les raisons de l'évaluation négative (le niveau d'efficacité et les risques d'effets secondaires dangereux) ainsi que les alternatives préférables.

(1) Il s'agit de médicaments qui sont dans l'une des situations suivantes:

• ils sont actifs (efficaces) mais exposent à des risques disproportionnés par rapport aux bénéfices;
• ils sont anciens et dépassés car d'autres ont une balance bénéfices-risques plus favorable;
• ils sont récents et leur balance bénéfices-risques est moins favorable que des médicaments plus anciens;
• leur efficacité n'est pas prouvée au-delà d'un effet placebo, et ils exposent à des effets indésirables graves.

(2) Il s'agit de l’omalizumab (Xolair) dans l’urticaire et de la pirfénidone (Esbriet) dans la fibrose pulmonaire idiopathique.

(3) Ont été ajoutés à la liste de 2014 : le natalizumab (Tysabri) dans la sclérose en plaques et l’olmésartan (Alteis, Olmetec et associations), un antihypertenseur ainsi que deux nouveaux médicaments : la pégloticase (Krystexxa) dans les crises de goutte sévères et le tériflunomide (Aubagio) dans la sclérose en plaques.

Font original

Alguns fàrmacs que produeixen trastorn d'ansietat

Fàrmacs i drogues que produeixen al·lucinacions visuals

Teràpia hormonal substitutòria en la menopausa: un complex perfil de beficis i riscos

Resum

Els estrògens i els progestàgens han estat emprats des de fa més de 60 anys com a tractament simptomàtic de les molèsties relacionades amb la menopausa. 

En els darrers 20 anys, però, el seu ús ha estat objecte d’un intens debat dins la comunitat científica a causa dels molts dubtes sobre la seva relació benefici-risc. 

Cal dir que les dades sobre la seva eficàcia provenien, sobretot, d’estudis de disseny observacional. Als anys 90, els Instituts Nacionals de Salut (NIH per les seves sigles en anglès) van endegar als EUA una sèrie d’assaigs clínics amb assignació aleatòria i emmascarats, coneguts com la Women’s Health Initiative, que es van aturar prematurament atesos els riscos detectats als estudis. Pels mateixos anys, el National Health Service britànic va promoure un dels estudis de cohorts més grans mai realitzats, el Million Women Study amb la mateixa finalitat. 

Recentment, s’ha publicat una metanàlisi d’estudis epidemiològics per avaluar un dels darrers dubtes existents sobre la qüestió: el risc d’increment de càncer d’ovari associat amb el seu ús. Avui, finalment, es disposa d’un conjunt de dades de gran qualitat sobre la denominada teràpia hormonal substitutòria (THS) que dibuixen un complex perfil de beneficis i riscos, i que ens permet definir amb més precisió el lloc que la THS pot tenir en la pràctica clínica

Recomanacions

Les candidates al THS serien dones entre 40-59 anys amb símptomes vasomotors moderats a greus que no tinguin historial de càncer de mama, malaltia coronària, historial de tromboembolisme venós o ictus, malaltia hepàtica aguda o persones en risc de patir aquestes complicacions. També es pot emprar en dones que han perdut massa òssia i no tolerin altres opcions per a la prevenció de l’osteoporosi, dones que han patit una menopausa prematura o han perdut la funció ovàrica abans dels 40 anys. 

El tractament ha de ser el més curt possible i a les dosis efectives més baixes. 

Sembla que el 17-beta-estradiol transdèrmic presenta un risc menor de tromboembolisme venós i ictus, i per això molts autors el prefereixen. 

En les dones amb úter intacte, els estrògens s’han d’associar als progestàgens per prevenir la hiperplàsia d’endometri i el carcinoma. 

Quan els símptomes estan presents a nivell local es recomana tractament vaginal amb estrògens.

Conclusions

El WHI i l’MWS constitueixen les millors i més extenses evidències pel que fa als efectes positius i negatius de la utilització de la THS. El WHI i, sobretot, els resultats dels assaigs amb estrògens sols i amb estrògens i progestàgens combinats, tant en la seva fase d’intervenció com en la de postintervenció, així com les dades acumulades d’ambdues fases, constitueixen un moment culminant de la recerca clínica finançada amb fons públics. 

És altament improbable que mai disposem d’un altre estudi d’intervenció en aquest tema amb una grandària de la mostra i una qualitat semblant. La darrera metanàlisi publicada confirma la troballa de l’MWS, que l’ús del THS implica un augment de risc de patir un càncer d’ovari, així com un augment del risc de mortalitat associada a aquesta patologia. Els esmentats estudis demostren que la teràpia hormonal substitutòria té un complex perfil de beneficis i riscos. 

Si bé l’ús a curt termini d’estrògens sols o de la combinació d’estrògens i progestàgens en dones molt simptomàtiques pot aportar millores en els símptomes vasomotors i en l’aparició de fractures, la seva utilització a mitjà i llarg termini no és recomanable . 

Els riscos de la combinació ultrapassen a llarg termini els beneficis, independentment de l’edat de la dona . Tanmateix, el perfil benefici-risc és més favorable en dones joves amb histerectomia prèvia tractades amb estrògens sols . 

La publicació d’aquests resultats es va relacionar amb una davallada de l’ús d’aquests medicaments als EUA i a molts països europeus. 

Les dades de què es disposen sobre el consum dels medicaments de finançament públic a Catalunya mostren una tendència a la baixa.

Confusions sobre la prescripció, etiquetatge, administració: "Paracetaerror" o "Ibuprofallo"

Font: El Mundo

Tòxics i antídots: resum bàsic!

Revisant la medicació en l´ancià: Què necessito saber?

En el cas dels ancians, és necessari afegir a la llista de «fàrmacs de risc» altres que s'assenyalen amb menor freqüència, possiblement a causa que els seus efectes adversos tendeixen a confondre's amb els símptomes de la pròpia comorbilidad: benzodiazepines, antidepressius tricíclics, fàrmacs amb propietats anticolinèrgiques, antipsicòtics, antagonistes del calci i insulines.

Per facilitar la revisió de la medicació s'han dissenyat múltiples eines. En el nostre context, els criteris STOPP-START proposats per la Societat Europea de Geriatria són els més utilitzats per detectar prescripcions potencialment inadequades en persones majors de 65 anys. Inclouen 87 criteris de sobreutilizació de fàrmacs (STOPP o fàrmacs/ indicacions a evitar) i 34 criteris d'infrautilizació (START o fàrmacs/indicacions a iniciar).

Existeixen a més altres eines per facilitar la revisió de fàrmacs en ancians, com els criteris de Beers o els ACOVE, entre altres.

.

Sobre la base d'una selecció dels criteris STOPP-START i guies sobre el maneig de la polimedicació es tracta de proporcionar recomanacions concretes sobre els fàrmacs que més problemes de seguretat generen en els pacients ancians, de cara a facilitar la revisió de la medicació.

Font original:Infac

Sessió DICAF. Farmacoteràpia del pacient amb insuficiència renal: àcid acetilsalicílic i ibuprofe

 
 


Molt bona entrada i de molta utilitat en la pràctica clinica!

Fuente original: Zona de Salud de Ofra.

 Transcric integrament el contingut en Castellà

 The Pharmaceutical Letter 2014; Lib. XVI; nº. 14

Síntomas de lesión renal, contraindicaciones, precauciones, monitorización y ajustes en el uso de acido acetilsalicílico e ibuprofeno en caso de insuficiencia renal.

Los principales síntomas asociados a presencia de  lesión renal causada por el ácido acetilsalicílico son: náuseas, vómitos, zumbidos de oídos seguidos de hiperpnea, hiperactividad, hipertermia y convulsiones. La estimulación del sistema nervioso central ocasionada por este fármaco pasa rápidamente a depresión con somnolencia, insuficiencia respiratoria y colapso. También se han observado alteraciones metabólicas complejas. 

El ácido acetilsalicílico está contraindicado en pacientes con insuficiencia renal grave (CLcr < 30 ml/minuto) y en pacientes con niveles de albúmina reducidos. Este fármaco debe usarse con precaución en cualquier paciente con insuficiencia renal ya que se incrementa el riesgo de hemorragia gastrointestinal, por lo que se aumenta la retención de sodio y agua lo que, como consecuencia, aumenta el deterioro renal. En el tratamiento prolongado  con ácido acetilsalicílico debe monitorizarse la funcionalidad renal, el hematocrito y la coagulación cuando los pacientes usan anticoagulantes orales o heparina. En pacientes diabéticos debe monitorizarse la glucemia además de los parámetros ya mencionados. Asimismo, se recomienda monitorizar frecuentemente la presión arterial en hipertensos que tengan insuficiencia renal y que estén en tratamiento con este medicamento. La bibliografía disponible no refiere ajustes de dosis para el ácido acetilsalicílico.

En el caso del ibuprofeno, durante tratamientos prolongados  deben vigilarse posibles signos y síntomas de ulceración o hemorragia. Las lesiones pueden aparecer en cualquier momento durante el tratamiento, con o sin síntomas de previo aviso o sin que existan antecedentes de acontecimientos gastrointestinales graves. También se deben buscar antecedentes de esofagitis, gastritis y/o úlcera péptica y  asegurar su curación total antes de iniciar el tratamiento con este AINE.

El uso de ibuprofeno está contraindicado en insuficiencia renal grave (CLcr < 30 ml/min.), por lo que se no se  aconseja su empleo si no se conoce el estado de la función renal del paciente. Dado que el ibuprofeno se elimina por orina, en caso de insuficiencia renal podría producirse acumulación con riesgo de intoxicación. Además, podría dar lugar a una disminución del flujo sanguíneo renal con insuficiencia renal aguda reversible debido a la inhibición de la síntesis de prostaglandinas vasodilatadoras. Incluso, con tratamientos prolongados,  se han descrito casos de síndrome nefrótico y nefritis intersticial aguda. Es recomendable monitorizar la función renal durante el uso prolongado de ibuprofeno. Se recomienda reducir la dosis inicial en caso de que exista insuficiencia renal leve a moderada (CLcr 30-90ml/min.).

Medicaments que són clarament més perjudicials que beneficiosos: MEDICAMENTS A EVITAR!

Idees Clau

1.- S'ha realitzat una anàlisi rigorosa del balanç beneficio/risc dels medicaments, mitjançant la identificació de resultats en salut rellevants per al pacient, comparació amb els tractaments estàndard i una anàlisi dels efectes adversos coneguts i potencials.

2.- S'han identificat fins a 68 medicaments potencialment més perjudicials que beneficiosos en les seves indicacions autoritzades. 

3.- Existeixen alternatives més segures a ells. En els casos en què no hi ha un tractament alternatiu, fins i tot en el cas de malalties greus, tampoc es justifica l'exposició dels pacients a riscos greus per fàrmacs que no tenen eficàcia comprovada.

Nota: Aquest butlletí està basat en una publicació de l'Associació Mieux Prescrire, associació independent, sense ànim de lucre, que publica la revista Prescrire (Rev Prescrire 2014; 34:137)

. 

 

Els medicaments que cal evitar

Cardiologia: aliskirèn, fenofibrat, bezafibrat, ivabradina, nicorandil, trimetazidina.

Dermatologia/Al·lèrgia: tacrolimús tòpic, mequitazina, prometazina injectable.

Diabetis: sitagliptina, vildagliptina, saxagliptina i linagliptina (tots els inhibidors de la DPP-4), soles o en combinació amb metformina.

Dolor/Reumatologia: celecoxib, etoricoxib, parecoxib, ketoprofèn gel, piroxicam, diacereïna, glucosamina, metocarbamol.

Gastroenterologia: domperidona, prucaloprida.

Ginecologia / Endocrinologia: tibolona.

Hematologia: complex ferro dextran.

Infeccions: moxifloxacina, telitromicina.

Neurologia: donepezil, galantamina, rivastigmina, memantina, flunarizina, tolcapona.

Nutrició: orlistat.

Oncologia: catumaximab, panitumumab, trabectedin, vandetanib, vinflunina.

Osteoporosi: denosumab, ranelat d'estronci.

Pneumologia: efedrina, nafazolina, oximetazolina, pseudoefedrina, tuaminoheptan, omalizumab, folcodina, pirfenidona.

Sistema nerviós central: agomelatina, duloxetina, venlafaxina, dapoxetina, bupropió, tianeptina, vareniclina, flunarizina, tolcapona, asenapina, dapoxetina, etifoxina.

Llistat actualitzat de medicaments que es presten a confusió

Font original: Zona de Salud de Ofra

Combinacions de fàrmacs a dosis fixes i adherència al tractament

La major part de pacients amb malaltia cardiovascular (MCV) no prenen els tractaments prescrits a llarg termini. Les combinacions a dosis fixes (CDF) podrien millorar l'adherència al tractament en determinades indicacions, tot i que fins fa pocs anys no hi havia gaires estudis respecte a això.

L’estudi Umpire és un assaig clínic aleatoritzat, obert (cec quant a la variable principal), que va incloure 2.004 pacients d’Europa i de l’Índia amb MCV establerta o amb risc de MCV entre juliol de 2010 i juliol de 2011 i amb un seguiment fins a juliol de 2012. L’objectiu de l’estudi va ser valorar si una combinació a dosis fixes d’àcid acetilsalicílic (AAS), estatina i dos antihipertensius comparada amb el tractament habitual millorava a llarg termini l’adherència al tractament indicat i el control dels factors de risc d’MCV (pressió arterial sistòlica i colesterol d’LDL).

Es van aleatoritzar els pacients (1:1) per rebre tractament amb CDF (n = 1002; amb AAS 75 mg, simvastatina 40 mg, lisinopril 10 mg i atenolol 50 mg [o hidroclorotiazida 12,5 mg enlloc de l’atenolol]) o bé l'atenció habitual, en què els pacients rebien els tractaments que el seu metge considerava oportú (n = 1.002).

Les variables principals van ser l’adherència a la medicació (informada pel pacient a partir de la presa de medicaments la setmana prèvia a cada visita) i els canvis en la PAS i en el colesterol d’LDL respecte als valors basals.

A l'inici de l'estudi, es van considerar adherents al tractament 1.233 (61,5 %) pacients, la PA mitjana va ser de 137/78 mmHg i el colesterol d’LDL de 91,5 mg/dl. Al final de l'estudi, després d’una mitjana de seguiment de 15 mesos (rang interquartílic, 12-18 mesos) en el grup assignat a CDF va ser més elevada la proporció de pacients adherents al tractament (86 % vs 65%; RR 1,33; IC95 % 1,26-1,41; p < 0,001) i va haver majors reduccions de la PAS (-2,6 mmHg; IC95% -4,0 a -1,1 mmHg; p < 0,001) i del colesterol d’LDL (-4,2 mg/dl; IC 95 % -6,6 a -1,9 mg/dl; p < 0,001) .

En el subgrup de pacients amb baixa adherència a l’inici de l’estudi (n = 727; 36,3 %), es varen observar majors beneficis al final de l’estudi; en el grup assignat a CDF l'adherència va ser més elevada: 77 % vs 23 % (RR 3,35; IC95 % 2,74-4,09; p < 0,001), i va haver major reduccions de la PAS (4,9 mmHg; IC95 % 7,3-2,6mmHg; p = 0,01) i del colesterol d’LDL (6,7 mg/dl; IC95 % 10,5-2,8 mg/dl; p = 0,11).

No hi va haver diferències significatives entre els grups quant a esdeveniments adversos o a esdeveniments cardiovasculars (50 [5,0 %] vs 35 [3,5%]; RR 1,45; IC95 % 0,94-2,24; p = 0,09 ).

Repercussions a la pràctica clínica

- En els pacients amb MCV o amb alt risc d’MCV, l'ús d'un tractament combinat a dosis fixes (amb AAS, estatina i dos antihipertensius) es va associar a una major adherència al tractament, descensos modestos de les xifres de pressió arterial sistòlica (entre 2 i 5 mmHg) i descensos clínicament poc rellevants de colesterol d’LDL (entre 4 i 7 mg/dl).

- La polipíndola inicialment va ser concebuda per a països subdesenvolupats. En el nostre entorn, probablement aportarà ben poc atès que només obté beneficis clínicament rellevants sobre la pressió arterial sistòlica i hi ha comercialitzades moltes combinacions d’antihipertensius.

Font: ·clics. Joan Antoni Vallès