Diagnòstic diferencial dels trastorns musculo-esquelètics

La Traumatologia: on s'uneixen la passió de la medicina i la fusteria

Exploració del genoll: proves especials per detectar lesions

Prova del calaix anterior

Malaltia der Dupuytren i els seus graus d'afectació

 

Malaltia de Dupuytren: és la contractura de la mà per retracció de l'aponeurosi palmar superficial.

"Fractura de Segond" signe patognomònic de trencament del LCA. Inserció tibial de lligament anterolateral.

Maniobres exploratòries i diagnòstic de lesió de meniscos i lligaments de genoll

Les 5 reduccions ortopédiques més comunes

Excel·lent entrada formativa de 5 maniobres que tot Metge de Família hauria de recordar i tenir en ment.

1.- Mètode de Kocher:  La luxació d'espatlla 




2.- La luxació del radi 




3.- Fractura de canell




4.- Fractura 1º metacarpià




5.- La luxació interfalàngica proximal


Article original de SAPIENS MEDICUS (explicació i ampliació del contingut)

Què fem davant una hèrnia discal de gran tamany en un pacient asintomàtic?

Hèrnia discal de gran tamany en pacient asintomàtic

Tenir una hèrnia discal no implica operació encara que sigui mínimament invasiva. Només si compleix criteris quirúrgics ( aproximadament < 10% casos)

Recordeu: no operem Ressonàncies...operem pacients!

Guies NICE atenció al Traumatisme Greu (Anglès) i resum descargable (espanyol)

Guies NICE d'atenció al trauma greu 2016

Font original en Castellà de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias SEMES

Recientemente se ha publicado la Guía NICE de evaluación y manejo inicial al trauma grave. Esta guía abarca la rápida identificación y el tratamiento temprano del trauma grave en entornos prehospitalarios y hospitalarios, incluidos los servicios de ambulancia, servicios de urgencias, los principales centros de trauma y las unidades de trauma. Su objetivo es reducir las muertes y discapacidad en personas con lesiones graves, mejorando la calidad de su atención inmediata. No cubre la atención a personas con quemaduras.
 

Descarga en PDF aquí

También se ha publicado la Guía NICE de evaluación y manejo inicial del trauma vertebral. Esta guía abarca la evaluación y el tratamiento temprano de la columna vertebral y lesiones de la médula espinal en prehospitalaria, en los servicios de urgencias y de los principales centros de trauma.

Descarga en PDF aquí

La evaluación y manejo de las fracturas de pelvis, fracturas abiertas y fracturas de tobillo graves en prehospitalaria, los servicios de urgencias y de los principales centros de trauma se publica en una guía aparte. Su objetivo es reducir las muertes y problemas de salud a largo plazo mediante la mejora de la calidad de la atención de emergencia y de urgencia.

Descarga en PDF aquí

Por último, la organización y prestación de los principales servicios de trauma en entornos prehospitalarios y hospitalarios, incluidos los servicios de ambulancia, servicios de urgencias, los principales centros de trauma y las unidades de trauma se presenta en otra guía. Su objetivo es reducir las muertes y discapacidad en personas con lesiones graves al proporcionar un enfoque sistemático para la prestación de atención de trauma importante.

Descarga en PDF aquí

Desde UbicuaSEMES, y siguiendo una idea original de St. Emlyn´s, hemos elaborado un resumen con los aspectos más destacados de la guía de evaluación y manejo inicial del trauma grave. Esperamos que os guste. Podéis descargarla en el enlace que aparece haciendo clic en la imagen.

 

Espondilolistesi grau II L5-S1 per espondilolisi.

En la ruptura del manegot, siguem conservadors/es

Font original 3 Clics

Aquest assaig clínic mostra que, en els pacients grans amb ruptura del manegot dels rotadors d’origen no traumàtic, el tractament quirúrgic (amb acromioplàstia sola o acromioplàstia associada a reparació del manegot) no millora els resultats obtinguts amb la rehabilitació. De moment, en aquest grup de pacients, sembla aconsellable recomanar un tractament conservador.

La ruptura del manegot dels rotadors és un problema de salut molt prevalent en la població major de 60 anys i és una causa freqüent de dolor i limitació funcional de l’espatlla. S’han proposat diversos tractaments per a aquesta patologia, principalment la fisioteràpia i el tractament quirúrgic, però no està clar quina és la seva efectivitat.

En aquest assaig clínic aleatoritzat es va seleccionar una mostra de 180 espatlles de 173 pacients majors de 55 anys diagnosticats de ruptura total no traumàtica del tendó supraespinós mitjançant ressonància magnètica (RMN). Es van excloure els pacients amb història de trauma a l’inici de la simptomatologia, ruptures en altres tendons pertanyents al manegot, rigidesa o artrosi de l’articulació glenohumeral, antecedents de cirurgia prèvia en la mateixa espatlla o de patologies que poguessin afectar el curs de la malaltia.

Els pacients van ser assignats a una de les tres intervencions: fisioteràpia sola (grup 1), acromioplàstia i fisioteràpia (grup 2) i acromioplàstia juntament amb reparació del tendó i fisioteràpia (grup 3). El tractament rehabilitador consistia en una intervenció per part d’un fisioterapeuta, que entregava recomanacions escrites i guiava al pacient sobre com fer els exercicis a casa al llarg de 6 mesos, associat a la realització de 10 sessions de fisioteràpia en un centre ambulatori. En els pacients del grup 2 i 3, el tractament rehabilitador s’iniciava posteriorment a la cirurgia i, en el grup 3, els pacients també se sotmetien a un període d’immobilització de l’espatlla de 3 setmanes previ a la fisioteràpia. Es va realitzar seguiment dels pacients als 3, 6, 12 i 24 mesos. Finalment es van poder analitzar les dades de 167 espatlles.

L’anàlisi de les dades es va realitzar per intenció de tractar. A causa de la naturalesa de les intervencions, no va ser possible el cegament dels metges/sses, dels pacients ni del personal avaluador, excepte el dels radiòlegs que revisaven les RMN.

La mitjana d’edat dels pacients va ser de 65 anys i els 3 grups van ser comparables pel que fa a les seves variables demogràfiques. Per comparar els resultats de les tres intervencions, es van mesurar els canvis en la mitjana de l’escala Constant (variable principal), els canvis en l’escala visual analògica del dolor (EVA), la satisfacció dels pacients i la mida de la ruptura del tendó mitjançant RMN. L’escala Constant és una suma de 4 subescales, que inclou el dolor, les activitats de la vida diària (AVD), el rang de mobilitat i la força. La seva puntuació màxima és de 100 punts i es consideren clínicament rellevants, canvis de 10 punts com a mínim. No es van trobar diferències estadísticament significatives, entre els tres grups, per a cap de les variables analitzades excepte en la mida de la ruptura tendinosa, que va ser menor en el grup 3. En el grup 1, el canvi en l’escala de Constant va ser de 18.4 punts (IC 95 % 14.2-22.6), en el grup 2 va ser de 20.5 punts (IC 95 % 16.4-24.6) i en el grup 3 de 22.6 punts (IC 95 % 18.4-26.8). Tot i que en les subescales de dolor i AVD, les diferències sí que van presentar significació estadística a favor dels tractaments quirúrgics, aquestes van ser clínicament poc rellevants i la puntuació global va diluir aquest efecte. A això s’hi suma que tampoc es van trobar diferències entre els grups pel que fa a la disminució del dolor mesurada amb l’EVA.

En l’anàlisi de costos es va confirmar que el tractament del grup 2 i del grup 3 va ser més car que el del grup 1, arribant a ser l’acromioplàstia amb reparació del tendó gairebé el doble de cara que la fisioteràpia sola (5.104 euros vs 9.185 euros segons els preus dins del sistema públic de salut finlandès l’any 2013).

L’únic assaig clínic publicat prèviament sobre aquest tema va mostrar diferències estadísticament significatives a favor del tractament quirúrgic però cal tenir en compte que aquestes no van ser clínicament rellevants i que la mostra va incloure un 57 % de pacients amb ruptura tendinosa d’origen traumàtic².

Per tant, les evidències que tenim fins ara mostren que en pacients grans amb ruptura total no traumàtica del tendó supraespinós, la cirurgia (ja sigui acromioplàstia sola o associada a la reparació tendinosa) no ofereix beneficis respecte a la fisioteràpia sola. De moment, sembla aconsellable seguir recomanant el tractament conservador en aquest grup de pacients.

1.  Kukkonen J, Joukainen A, Lehtinen J, Mattila KT, Tuominen EK, Kauko T, Äärimaa V. Treatment of Nontraumatic Rotator Cuff Tears: A Randomized Controlled Trial with Two Years of Clinical and Imaging Follow-up. The Journal of bone and joint surgery. American volume.2015 Nov 4; 97 (21) :1729-37. link
2.  Moosmayer S, Lund G, Seljom US, Haldorsen B, Svege IC, Hennig T, Pripp AH, Smith HJ. Tendon repair compared with physiotherapy in the treatment of rotator cuff tears: a randomized controlled study in 103 cases with a five-year follow-up. The Journal of bone and joint surgery. American volume. 2014 Sep 17; 96 (18) :1504-14. link

L'espondilolisi es deu a un defecte ossi en la pars interarticularis i el lloc més fecuente és la vèrtebra L5

Fractura de Monteggia i Galleazzi: una recla mnemotècnica fàcil!

Què és una hèrnia de disc? En menys del 10% és necessari realitzar cirurgía

Més informació

Espondilolistesi i signe del gosset escocès o de la Chapelle.

Poc afecte se li tenia al gos ...

Les 6 lesions més freqüents del corredor de fons

Es presenten en aquest vídeo les 6 lesions més freqüents en els corredors com la tendinitis d'Aquil·les o aquilea i la tendinitis de la fascia o genoll del corredor.

Font original en Castellà de Fisioterapia On line

En este vídeo exploramos cual es la razón por la que los tejidos más duros del cuerpo son también los que más se lesionan en los corredores.

Invertir tiempo en comprender los conceptos que nos ayudaran a prevenir lesiones en la carrera, será vital para poder progresar disfrutando de nuestro cuerpo mientras mejoramos.

Los corredores ponemos nuestro cuerpo al límite a diario y tenemos unas necesidades concretas. En estos videos vamos a explicar cuales son nuestras necesidades como corredores/runners y como poder optimizar nuestro rendimiento.

Lesiones más comunes en el corredor

De todas las lesiones habituales en el corredor, 6 de ellas son las más comunes, y son conocidas como las lesiones por repetición.

• Tendinitis del tendón de Aquiles
• Fascitis plantar
• Periostitis tibial
• Fractura por estrés
• Síndrome de la bandeleta iliotibial
• Síndrome fémoro-patelar

Conceptos clave: Adaptación, modelo biológico, modelo mecánico, el uso de la actividad en pequeñas dosis para poder fortalecer los tejidos o salir de una lesión.

El acto de correr conlleva la repetición de unos movimientos durante un tiempo y con una intensidad, a veces más largo, y a veces más fuerte, dependiendo de la prueba que estemos preparando o a lo que estemos acostumbrados. Ese gesto repetido va a provocar unos impactos en nuestras piernas, los cuales si son mayores a nuestras capacidad de adaptación de ese estrés mecánico actual generará patología y por lo tanto dolores o molestias.

A mayor tiempo corriendo, mayor estrés mecánico recibirán nuestras piernas, y sobretodo a mayor  intensidad, por ejemplo haciendo series, o bajando cuestas en el mundo del trail, mucho mayor estrés recibirán nuestras piernas.

Ascens del cap humeral per trencament manegot rotatoris i espatlla normal

No hi ha dos genolls iguals, ni dues lesions de menisc iguals, aprèn algunes diferències

No tots els trencaments de menisc són iguals sinó que varia molt segons la zona que estigui trencada, la forma del trencament i per descomptat l'edat del pacient i estat general de l'articulació.

Us deixo aquí 2 excel.lents articles de fisioterapia online:

 

                                                 ARTICLES

1.- Què és una lesió de Menisc?
2.- Les lesions més freqüents en el deportista

La paràlisi «del dissabte nit»

Aquesta malaltia, s'engloba dins de les neuropatíes perifèriques produïdes per compressió d'un nervi quan travessa un canal i en aquest cas concret, l'afectat és el nervi radial. La causa més freqüent de lesió és la compressió del nervi contra l'húmer, per exemple, en deixar caure el braç sobre el respatller d'una cadira durant una intoxicació o un somni profund. 

Se li va donar aquest nom per la coincidència de casos amb les borratxeres del dissabte nit, doncs sol presentar-se en persones que, després de prendre massa alcohol, es dormen profundament amb el braç penjant sobre el respatller d'una cadira, sota el cap o de qualsevol altra part del cos. Quan dormim ens movem amb freqüència, però al dormir embriagats no hi ha moviment, i si un dels braços es queda comprimit sota el cos, pot romandre així durant molt temps, el suficient com per danyar el nervi.

 

                                                          http://ow.ly/UmMqJ

Els símptomes inclouen feblesa dels extensors del canell  i els dits (canell caigut) i, en ocasions, dèficit sensitiu en la cara dorsal del primer espai interosi.

 

                                                          http://ow.ly/UmMVw

En general, la paràlisi del nervi radial millora quan s'alleuja la pressió, encara que si la compressió ha estat durant molt temps pot haver-hi dany irreversible del nervi.

El tractament depèn de la gravetat de la lesió, en els casos més lleus es basa en fisioteràpia (enfortiment muscular, evitar contractures, estimulació transcutània) mentre que en els casos més greus, s'ha de posar una férula mantenir en extensió del canell i fàrmacs (AINE, amitriptilina, carbamazepina, àcid valproic, gabapentina....).

´

                                                      http://ow.ly/UmOpf