iVacunes: aplicació mòbil pública i gratuïta, adreçada tant a ciutadans com a professionals de la salut

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  .

.

.

 

 

 

 

 

 

 

.

 

iVacunes

Descàrrega de l'aplicació

• 
  

L’APP iVacunes és una aplicació mòbil propietat de la Fundació TICSALUT (organisme del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) i la Societat SANOFI PASTEUR MSD, SA, pública i gratuïta, adreçada tant a ciutadans com a professionals de la salut. 

Permet a l’usuari, conèixer i seguir el calendari vacunal vigent a Catalunya, obtenir informació sobre les vacunes i les malalties que prevenen i enregistrar tant les vacunes pròpies com les dels fills i filles. 

Permet també generar recordatoris que ajuden a seguir el calendari proposat i a programar les visites necessàries per fer-ho. A més inclou enllaços per accedir a la informació més extensa disponible al canal salut. D’especial utilitat en la primera infància, on es concentren la major part de les vacunes.

Com instal·lar-la

L'accés a l'aplicació es pot fer a través de la descàrrega automàtica a l'App Store o a Google play, o a través de l'aplicació gencat, que aplega tots els serveis mòbils de la Generalitat de Catalunya.

Més informació: vacunacions

---

Guia de la Campanya de vacunació de la Grip 2013-2014

Aquest document és una actualització de la Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2012. Pretén aportar les dades necessàries per tal que el personal sanitari que ha d’intervenir en la campanya tingui la informació bàsica suficient sobre la vacunació antigripal i, en conseqüència, faci una utilització òptima de les vacunes.

Les novetats principals respecte a les campanyes precedents són:

1.- En relació amb la vacuna trivalent estacional 2012-2013 s'han produït dos canvis de soques, el component A(H3N2) i el B.

2.- Dos dels tipus de vacunes que es distribuiran aquesta temporada s’utilitzen a Catalunya per primera vegada (sí que s’han utilitzat en altres comunitats autònomes).

3.- La vacuna Intanza®, per a administració intradèrmica, i la vacuna Optaflu®, desenvolupada en cultiu cel·lular en comptes d’ous embrionats, que no conté residus d’ou i és adequada per immunitzar els pacients que presentin una al·lèrgia greu a les proteïnes de l’ou i tinguin contraindicada la vacunació amb vacuna antigripal desenvolupada en ou embrionat.

4.- Publicació de nous treballs que mostren mètodes per avaluar l’efectivitat i l’impacte de la vacunació antigripal.

5.- Les indicacions de vacunació antigripal estacional són les mateixes de la temporada anterior. La campanya de vacunació començarà la segona quinzena d’octubre.

Requisits per instal·lar desfibril·ladors externs en centres no sanitaris

El Govern estableix els requisits per instal·lar desfibril·ladors externs en centres no sanitaris

Simplifica els tràmits administratius i regula els programes de formació per al personal no sanitari i l’autorització de les entitats formadores

El Govern ha aprovat el decret que estableix els requisits per instal·lar desfibril·ladors externs en centres no sanitaris i per autoritzar entitats formatives per utilitzar-los. Es tracta d’aparells electrònics portàtils que diagnostiquen i tracten l'aturada cardiorespiratòria.
.

El nou decret desplega les bases del Reial decret 365/2009, de 20 de març, que estableix les condicions i els requisits mínims de seguretat i qualitat en la utilització de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs fora de l'àmbit sanitari i s'adapta a la normativa europea.
.

Per instal·lar l'aparell caldrà únicament una comunicació prèvia mitjançant declaració responsable de compliment dels requisits legals, amb inscripció d’ofici al registre corresponent. Fins ara era obligatòria una resolució d’inscripció prèvia al registre de desfibril·ladors i la presentació de la documentació acreditativa establerta pel règim anterior.
.

El text aprovat també regula l’organització dels programes de formació, inicial i continuada, perquè el personal no sanitari pugui usar els desfibril·ladors, així com l’autorització de les entitats formadores.
.

Finalment, amb l’objectiu de controlar el compliment de les disposicions, el decret crea el Registre de desfibril·ladors de centres no sanitaris, on s’han d’inscriure els aparells instal·lats arreu de Catalunya fora de l’àmbit sanitari. 

DOCUMENT

També et pot interessar:

Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2012

CAMPANYA ANTIGRIPAL 2012

Les novetats principals respecte a les campanyes precedents són:

1.- A la campanya de vacunació d’aquesta temporada hi ha canvis en dues de les soques vacunals (A(H3N2) i respecte a les de l’any anterior.

2.- El virus A/Califòrnia/7/2009 (H1N1) pdm09, nova denominació de l’A/Califòrnia/7/2009 (H1N1), representant del virus responsable de la darrera pandèmia gripal, continua estant inclòs en la vacuna antigripal trivalent estacional. Aquest virus es manté força estable, amb poca deriva antigènica, per la qual cosa no ha estat necessari variar la soca a la vacuna.

Les indicacions de vacunació antigripal estacional són les mateixes de la temporada anterior. En el concurs públic per a l’adquisició de les vacunes, els lots de vacunes que han estat adjudicats són Inflexal V, del laboratori Crucell per al lot de vacunes d’immunogenicitat reforçada, i Influvac, del laboratori Abbott per a la vacuna inactivada normal.

Els resums de les característiques de producte de les vacunes antigripals inactivades que es distribuiran aquesta campanya, indiquen que als infants d’edat entre 6 i 35 mesos se’ls poden administrar dosis de 0,25 ml o 0,5 ml. La dosi de 0.5 ml és la recomanada pel programa de vacunacions.

Des de juliol de 2011 s'han comunicat, als Estats Units, infeccions en humans amb una nova variant de virus gripal A(H3N2) d'origen porcí (A(H3N2)v), que inclou un component genètic del virus de la pandèmia de 2009. En el moment de redactar aquesta Guia (20 d’agost de 2012), hi ha 237 casos detectats, la majoria a Indiana i Ohio, però hi ha un total d’onze estats amb algun cas. La majoria de les persones infectades van tenir contacte amb porcs. De tota manera, s'ha informat de transmissió de persona a persona limitada a les llars i a l’entorn de cura infantil. La majoria de les infeccions es van produir en infants i adolescents menors de 18 anys, que van tenir símptomes similars als de la grip estacional no complicada. No s’han comunicat complicacions greus o morts.

Fins ara, no s’han produït casos en persones a la Unió Europea, ni s’ha detectat aquesta infecció en els porcs a Europa. Tenint en compte tot això i el fet que les vacunes antigripals estacionals que són objecte d’aquesta Guia probablement no proporcionaran protecció enfront d’aquesta variant de grip, no s’hi farà cap referència més en aquest document.

Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2012

També et pot interessar:

Memòria de l’Institut Català de la Salut de l’any 2011 i 4t. informe

En aquesta memòria es troba informació sobre l’activitat assistencial duta a terme als centres de l’organització de l´ICS, la morbiditat de la població atesa a l’atenció primària, la prevalença de les malalties cròniques més importants per edat i sexe, els resultats qualitatius derivats de l’activitat d’atenció primària, les patologies més freqüents ateses als hospitals i les dades de processos terciaris, entre d’altres.

A més de conèixer els resultats de les enquestes de satisfacció de les persones usuàries de l’ICS, també es pot llegir les notícies més rellevants sobre innovació i millores assistencials, salut 2.0, qualitat, recerca, docència, professionals, responsabilitat social corporativa, inversions i equipaments, i les dades de gestió econòmica.

Document

A més tenim les dades del 4t. informe. Malgrat ser el quart informe de la Central de Resultats, és el primer que identifica els resultats dels indicadors amb el nom del centre assistencial.

Document

Document complert

 

També et pot interessar:

Protocol per l´explantació, seguiment i substitució de pròtesis mamàries Poly Implant Prothese (P.I.P)

L'AEMPS informa de la publicació del protocol per l'explantació, seguiment i substitució de les pròtesis mamàries Poly Implant Prothese (PIP), que haurà de ser aplicat pels professionals i centres sanitaris espanyols en aquestes intervencions.

Els objectius d'aquest protocol són:

1.- Proporcionar a les pacients que porten implantades les pròtesis P.I.P. una adequada informació sobre les raons que han portat a emetre aquestes recomanacions, així com sobre el procés a seguir pel seu explantació, eventual substitució per altres pròtesis, exàmens i revisions necessàries, de manera que pugui, conjuntament amb el seu metge, de manera individualitzada, prendre una decisió sobre l'explantación de les seves pròtesis.

2.- Oferir les màximes garanties de seguretat en el procediment d'explantació i, si escau, d'implantació de noves pròtesis, mitjançant la realització de les proves i exàmens necessaris per determinar la idoneïtat de la seva retirada i eventual substitució, així com la realització d'un seguiment adequat mitjançant les oportunes revisions periòdiques.

3.- Recaptar informació sobre el comportament de les pròtesis P.I.P. mitjançant el registre de les troballes obtingudes per al seu posterior estudi i obtenció de conclusions.

4.- Establir les línies de les implantacions, explantacions i seguiment de les pròtesis mamàries P.I.P. i assegurar la notificació dels incidents adversos relacionats amb aquestes pròtesis.

NOTA INFORMATIVA

PROTOCOL

Comunicat del Departament de Salut

 

 

També et pot interessar:  

Reordenació de les estructures de l'àmbit de la salut pública a Catalunya

.
.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat el Decret 37/2011, de 4 de gener, de reestructuració del Departament de Salut, pel qual es racionalitza i simplifica la seva organització d'acord a raons d'eficàcia i eficiència, sense perjudici d'altres reptes organitzatius que hauran d'abordar-se en un futur immediat.

Aquests reptes es concreten, bàsicament, en la reordenació de les estructures de l'àmbit de la salut pública d'acord amb la Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut pública, i que implica l'aprovació dels Estatuts de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i la seva posada en funcionament, i l'adaptació de l'estructura dels serveis centrals i territorials del Departament de Salut al que estableix aquesta Llei.

També s'haurà d'abordar el desplegament de l'Agència de Qualitat i Desenvolupament Professional en Salut, el desenvolupament del Decreto llei 4/2010, de 3 d'agost, de mesures de racionalització i simplificació de l'estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Per tot això, d'acord a la legislació vigent i a proposta del titular del Departament de Salut, aquest queda subordinat a l'adreça del conseller i s'estructura en la Secretaria General; la Secretaria d'Estratègia i Coordinació; la Direcció general de Salut Pública, i la Direcció general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris.

.
Així mateix, aquest Decret suprimeix el Gabinet Tècnic de la Direcció de Serveis, així com la Direcció general de Recursos Sanitaris i la Direcció general de Planificació i Avaluació, sense perjudici que els òrgans de rang inferior a direcció general i les unitats en què s'estructuren segueixin vigents com a estructura de la Direcció general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris.

Reestructuracio departament de salut

View more documents from miguelmolina.

.
.
.

Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya.

Eina pràctica per detectar, valorar i abordar la violència masclista.

.

.

.

.

Hi ha una sèrie de signes i símptomes que poden fer pensar que la dona pateix violència masclista.

.

.És important que el conjunt de professionals de la salut els conegui i mantingui una actitud d’alerta en la consulta, ja que la detecció d’aquests signes pot permetre intervenir sobre les situacions de violència.

.

El Protocol defineix les diverses formes de violència masclista (física, psicològica, sexual i econòmica) i àmbits en els quals es pot produir la violència masclista i dóna les pautes d’actuació per a la cerca activa d’aquestes situacions a través d’entrevistes clíniques a la dona davant de sospita de violència.

A més de contribuir a la detecció primerenca dels maltractaments, els professionals de la salut han de proporcionar a les dones en aquesta situació el tractament requerit i derivar-les als serveis idonis per a que rebin l'atenció i informació necessàries.

.El model d’atenció que planteja el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya té com objectius:

1.- Facilitar al conjunt de professionals de la salut unes pautes d’actuació per a la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones que han patit o pateixen violència i a les que es troben en risc de patir-la, així com pautes d’actuació amb fills i filles o persones dependents que puguin conviure amb la dona i són testimonis i víctimes de la violència.

2.- Crear i establir les bases, els mecanismes i els circuits per a dur a terme una actuació correcta en casos de violència masclista.

.3.- Unificar criteris de les institucions i els àmbits sanitaris implicats en l’atenció a les dones que han patit o pateixen violència o que estan en risc de patir-ne, així com fills i filles o persones dependents que puguin conviure amb la dona i són testimonis i víctimes, per tal d’actuar de manera conjunta i coordinada, tenint en compte el respecte necessari a l’autonomia personal.

L’elaboració d’aquest document s’emmarca i dóna compliment al Protocolo común para la actuación sanitaria ante la violencia de género.

Document

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

L'ICAM registra un descens del 4,4% en les baixes per incapacitat temporal durant el 2009

Les principals causes han estat les malalties respiratòries, osteomusculars, traumatològiques i mentals.

.

El temps de baixa en dies per incapacitat temporal ha disminuït un 11% respecte al 2008

.

El 75% de les baixes tenen una durada inferior a un mes

.

Segons les dades registrades per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), el nombre total de baixes per incapacitat temporal (IT) ha disminuït un 8%, a Catalunya, durant el 2009 i respecte a l’any anterior.

.

Concretament, de gener a desembre de 2009, s’han produït 1.055.433 baixes, enfront 1.147.397 de l’any anterior.

.

Si fem distincions per gènere, en les dones han disminuït un 8,4% i en els homes un 0,7%.

Aquesta disminució és deguda, en bona part, a la millora en la gestió de les baixes per l’atenció primària de salut, en col·laboració amb l’ICAM, i a la millora en els llocs de treball.

.

Pel que respecta a les tipologies de malaltia que causen la major part de les incapacitats temporals, les del sistema respiratori -associades a grip i refredats- són les més freqüents, ja que suposen un 26% del total de baixes laborals, però també són les de menys durada, amb una mitjana de 7,4 dies.

.

Enguany, aquest punt s’ha vist agreujat a causa de l’alta incidència de la grip A, en el darrer trimestre de l’any, que ha fet que les baixes per grip exclusivament hagin representat un 7,2% del total de baixes del 2009, mentre que al 2008 van suposar el 2,7% del total.

.

Després de les respiratòries, la segona causa d’IT la constitueixen les malalties osteomusculars, amb un 18,8% de la mitjana total de baixes i amb una durada mitjana de 49,4 dies.

.

La tercera causa d’IT són els traumatismes, que suposen un 8% del total de baixes, amb una durada mitjana de 49,2 dies.

.

Les malalties mentals constitueixen la quarta causa d’IT, amb un 7,1% de les baixes, però són les que tenen una durada més llarga, amb una mitjana de 80,6 dies.

.

La incidència, que és el nombre de baixes per cent afiliats, presenta un valor acumulat del 33,2%, que és molt semblant al del 2008 (33,8%).

.

La prevalença, que és el nombre de baixes per cent afiliats existents en un mes determinat, mesurades al desembre, permet observar-hi valors idèntics als de l’any anterior (3,9 %).

.

Més d’un 75 % de les baixes tenen una durada inferior al mes.

.

La durada mitjana de les baixes per IT observada al 2009 (33 dies) és lleugerament inferior a la del 2008 (34,1 dies) i les dades sobre el total de dies de baixes per afiliat (10,8) també són inferiors a les del 2008 (11,3 dies).

.

Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM)

La incapacitat temporal té un important impacte socioeconòmic perquè afecta els treballadors, els empresaris i la societat. El cost de la prestació gira entorn dels 1.100 M€, a Catalunya, que equival a set vegades els costos de les afectacions laborals i dotze vegades els de les incapacitats permanents.

.

La gestió de la IT, a Catalunya, es recull com una de les mesures de l’Acord estratègic subscrit pel Govern i els agents socials, els empresaris i els treballadors.

.
Comentaris a propòsit de la IT a Catalunya Balanç 2009

.

.

Implantació del Pla Director de l'ictus a Catalunya

Implantació del Pla Director de l'ictus a Catalunya.


Per Miquel Gallofré López.

Jornada de Presentació de l'Estratègia en Ictus del Sistema Nacional de Salut.

Implantación del Plan Director del ictus en Cataluña.

View more presentations from Plan de Calidad para el SNS.

Més enllaços d´interès:

• "La reducción de la presión arterial por debajo del límite estándar no reduce la mortalidad y la morbilidad"

• "Heparina de bajo peso molecular para la prevención del tromboembolismo venoso en pacientes con piernas inmovilizadas"

• "Guía de práctica clínica sobre la prevención primaria y secundaria del ictus"

• "Guía de Práctica Clínica sobre la Prevención Primaria y Secundaria del Ictus"

.
.
.

Protocol de cribratge i diagnòstic de la malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i els seus nadons

El Departament de Salut presenta el Protocol de cribratge i diagnòstic de la malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i els seus nadons

Es calcula que a Catalunya podria haver-hi uns 10.000 afectats per aquesta malaltia

Cada any es detecten uns 200 casos de la malaltia de Chagas en dones embarassades

La malaltia de Chagas és una parasitosi pròpia d’Amèrica, des de Mèxic fins al sud. En el 60% dels casos no apareixen símptomes i el 40% restant pot presentar simptomatologia clínica, a vegades després de dècades de la infecció. Entre els símptomes més habituals destaquen els problemes digestius i especialment els cardíacs, com ara alteracions del ritme, insuficiència cardíaca i, en alguns casos, mort sobtada.

Encara que en el nostre país no existeix el paràsit transmissor, la malaltia es pot transmetre per una transfusió de sang, per trasplantaments d’òrgans contaminats i de mare a fill. Precisament per evitar aquest darrer tipus de contagi, s’ha elaborat el nou protocol.

D’acord amb el nou protocol, el cribratge de la malaltia de Chagas en embarassades que provenen o han residit als països endèmics consisteix a fer una serologia per descartar-ne la infecció. Aquesta serologia s’ha d’incloure en la mateixa analítica que de forma habitual es fa el primer trimestre d’embaràs. En les dones infectades, s’hauran de fer les exploracions pertinents per veure l’estat de la malaltia, especialment per descartar problemes cardíacs o digestius. Cal afegir que l’embaràs no sol complicar-se.

La transmissió als nadons és baixa (4-7% dels fills de mare infectada), i normalment no apareixen símptomes clínics, per la qual cosa el part es pot atendre en els dispositius assistencials habituals; tanmateix, s’hauran de fer proves parasitològiques i serològiques als nadons per descartar-ne la infecció. Aquestes proves estan explicades en el protocol. En cas que el nadó presenti infecció, caldrà prescriure el tractament indicat (benzimidazole) que és totalment efectiu en nens i adolescents.

El document, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la població seleccionada i a partir del qual s’espera aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos de la malaltia en població susceptible, és eminentment pràctic. A més, estableix les directrius sobre la inclusió del cribratge en el circuit habitual d’atenció a l’embaràs, l’atenció a les dones infectades i/o malaltes, el diagnòstic de la infecció en els nounats i les mesures d’atenció als nadons infectats amb símptomes o sense. Així mateix, estableix les mesures de vigilància epidemiològica que es posaran en marxa a Catalunya.

La detecció creixent de casos d’aquesta malaltia a Catalunya, directament relacionada amb els canvis socials i demogràfics que han tingut lloc al nostre país en els darrers 10 anys, ha determinat que, des de ja fa alguns anys, els professionals més implicats en la prevenció i el tractament de patologies tropicals i malalties importades hagin considerat l’estudi i les intervencions relacionades amb aquesta malaltia com una de les seves prioritats.

Entre aquestes intervencions destaca el cribratge sistemàtic en els bancs de sang per evitar la transmissió sanguínia.

Protocol


Altres informacions i protocols:

Protocol de la Camfic
.
.

Edicte sobre malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics

Edicte de 14 de gener de 2010, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret pel qual es regula el sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut.
.
El Departament de Salut ha elaborat un Projecte de decret pel qual es regula el sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut, i que properament serà sotmès a l’aprovació del Govern de la Generalitat.
.
Amb la finalitat de donar participació als interessats en el procés d’elaboració del Projecte de decret esmentat, aquest se sotmet a informació pública d’acord amb el que disposa l’article 64 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, durant el termini de 20 dies hàbils comptats des de l’endemà de la data de publicació d’aquest Edicte al DOGC.
.
Edicte

Més informació:

• Notificació individualitzada de malalties de declaració obligatòria
• Enquesta epidemiològica individualitzada de les infeccions de transmissió sexual. Informe de cas
• Enquesta epidemiològica individualitzada de la infecció pel VIH i la síndrome d'immunodeficiència adquirida
• Imprès de declaració numèrica A
• Imprès de declaració numèrica B
  .

.

Programa Salut als barris

Salut als barris El programa Salut als Barris materialitza la prioritat del Departament de Salut d’actuar en els territoris beneficiats per la Llei de barris (Llei 2/2004).
.
L’objectiu és introduir la salut com a un dels principals elements per a la millora de les condicions de vida i benestar de les persones del barri i reduir les desigualtats socials en salut de la població d’aquests barris respecte a la salut de la població catalana.

• El programa salut als Barris

• Procés de desenvolupament d'un projecte de barri
  
  

• Productes i serveis salut pública salut als barris
  

• Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial

Nova Guia de pràctica Clínica i Model Assistencial a Catalunya: Les infeccions de transmissió Sexual

La consellera de Salut ha presentat la Guia de pràctica clínica i el Model assistencial integrat de les infeccions de transmissió sexual a Catalunya.

La Consellera de Salut, Marina Geli, ha presidit l’acte de presentació del projecte Guia de pràctica clínica i Model assistencial integrat de les infeccions de transmissió sexual a Catalunya, que ha estat presentat pel Director general de Salut Pública, Antoni Plasència, i l’Adjunta a la Direcció General de Planificació i Avaluació , Dolors Costa.

La Guia de pràctica clínica (GPC) sobre infeccions de transmissió sexual recull les recomanacions per a la prevenció, el diagnòstic, el maneig clínic i el tractament de les ITS, basades en la millor evidència científica disponible.

El Model assistencial integrat de les infeccions de transmissió sexual es fonamenta en la gestió integral per processos, i comporta la reordenació dels fluxos de treball de tota la xarxa d’atenció sanitària per garantir una atenció de qualitat, centrada en el pacient, amb la participació i coordinació de tots els nivells assistencials i professionals implicats, amb una pràctica clínica homogènia basada en les recomanacions de la GPC i orientada amb perspectiva de gènere.

Tant la Guia de pràctica clínica com el Model assistencial integrat de les infeccions de transmissió sexual són els primers d’aquestes característiques que s’elaboren a l’Estat espanyol.

Des de l’any 2001 s’ha observat a Catalunya un increment sostingut de la incidència d’algunes infeccions de transmissió sexual (ITS).

Per a l’elaboració de la GPC s’ha seguit la metodologia d’elaboració de guies de pràctica clínica i per l’elaboració del model assistencial integrat s’ha emprat la metodologia de la gestió integral de processos. Per a una i l’altre, s’ha comptat amb la participació de professionals sanitaris de diversos àmbits, nivells i estaments, i també amb representants d’entitats comunitàries que treballen en la prevenció de les ITS i el VIH.

La GPC sobre ITS dona recomanacions per a la prevenció, el diagnòstic, el maneig clínic i el tractament de les ITS, basades en la millor evidència científica avaluada i disponible per tal d’ajudar els professionals i les persones usuàries dels serveis, a prendre decisions adequades sobre l’atenció sanitària més apropiada per a aquestes infeccions.

La població sobre la que s’han d’aplicar les recomanacions de la GPC és la dels homes i les dones de 13 anys o més amb risc o amb manifestacions d’ITS, i les seves parelles sexuals.

La GPC va destinada a tots els professionals sanitaris que en la seva pràctica clínica diagnostiquen, tracten ITS i treballen en la seva prevenció. A part dels continguts més biomèdics, la GPC dóna una especial èmfasi als continguts i instruments per la prevenció d’aquestes infeccions, com són l’aconsellament i l’entrevista motivacional, i els cribratges.


També compta amb els suport de la unitat monogràfica d’ITS de Catalunya així com també de les unitats de tractament del VIH ateses les sinèrgies d’ambdós tipus d’infeccions. El model assistencial per a les ITS integra activitats preventives i clíniques, i constitueix l’instrument d’execució de les recomanacions de la GPC.

Document

.

.
.

Web pafes.cat per utilitzar l’activitat física i l’esport contra el sedentarisme!

225 àrees bàsiques de salut de 178 municipis catalans participen en aquest Pla, que està convertint la prescripció de l’activitat física en una eina preventiva i terapèutica d’utilització habitual als centres de salut catalans.

El PAFES és una iniciativa interdepartamental del Govern de Catalunya per lluitar contra el sedentarisme; realitzada pel Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport (Departament de la Vicepresidència) de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu final del programa PAFES és millorar la salut i la qualitat de vida de les persones sedentàries, tot augmentant els nivells d’activitat física (AF) dels adults mitjançant la capacitació de professionals sanitaris i d’AF i facilitant la pràctica als usuaris de l'atenció primària.

Els objectius específics del programa PAFES són:

Incorporar la prescripció i el consell d’activitat física com a eina terapèutica d’utilització en l’atenció primària de salut.

---

Actualitzar els coneixements i habilitats dels professionals implicats mitjançant cursos de formació i reciclatge, coordinadament amb equips docents multidisciplinars que proporcionin les eines necessàries per desenvolupar els seus rols.

---

Coordinar els recursos assitencials (d’atenció primària i a nivell especialitzat) que poden intervenir en el procés de prescripció de l’activitat física.

---

Potenciar la utilització d’equipaments esportius existents a nivell territorial.

---

Establir canals de comunicació dintre dels equips multidisciplinars.

---

Impulsar la col·laboració entre els diferents sectors i institucions implicats en cada cas.

Més informació:
http://www.pafes.cat/

.

.

PIDIRAC Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya. Estat actual a 3.12.09

Comunicat del Departament de Salut




PIDIRAC
Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya Full informatiu núm.8 (3.12.09)

RESUM

1.- Els indicadors de morbiditat corresponents mostren que l’activitat gripal
continua molt incrementada a Catalunya (figures 1 i 2).

2.- Durant la setmana 47 s’han aïllat 30 virus de la grip nova A (H1N1)v i 8 virus parainfluenza (1 i 2,3 i 4) i 3 VRS entre d’altres en les 66 mostres trameses per la xarxa de metges sentinella.

3.- La taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella, 302,4 per 100.000 habitants, indica que l’activitat epidèmica gripal mostra una evolució decreixent tot i que es manté a Catalunya amb una intensitat alta .

Comunicat
Segons la informació recollida pel sistema PIDIRAC (Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), l’activitat gripal pel nou virus de la grip A(H1N1) mostra una evolució decreixent tot i que es manté alta en aquests moments.

La taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella és de 302,4 per cada 100.000 habitants. Aquesta taxa és superior en els grups d’edat de 0 a 4 i de 5 a 14 anys.

Encara que el virus gripal circula amb molta intensitat a Catalunya, s’observa també la circulació d’altres virus respiratoris. Del total de mostres respiratòries que han resultat positives al laboratori, aproximadament un 62% correspon al nou virus de la grip i un 38% a d’altres virus respiratoris.

Pel que fa a la vigilància de casos produïts pel nou virus de la grip A (H1N1), la majoria han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació en pocs dies.

Fins al moment a Catalunya s’han produït 24 defuncions.

En la darrera setmana s’han produït quatre defuncions, corresponents a dos homes de 30 i 42 anys i a dues dones de 39 i 41 anys, tots amb patologies prèvies.

Al llarg de la setmana que va del 26 de novembre al 2 de desembre, es manté la tendència a la disminució del nombre d’urgències ateses tant als hospitals d’aguts (62.331, que suposa un decrement del 6,5% respecte a la setmana anterior) com als infantils (4.363, que suposa un decrement del 4,5% respecte a la setmana anterior).

El nombre de pacients ingressats des d’urgències s’ha incrementat lleugerament tant a hospitals d’aguts (6.233, que representa un 3,1%) com a infantils (430, que representa un increment del 7%).

En aquest període els centres d'atenció primària han realitzat 824.627 visites, el que representa un decrement del 5,8% respecte a la setmana anterior. Aquesta activitat és lleugerament superior a la de l’any anterior (5,6%).

En els centres d’atenció continuada (ACUT) s’han realitzat 44.709 visites, que representen un decrement del 10,5% respecte a la setmana anterior.

Tant les trucades al 061 com les visites domiciliàries també han sofert un decrement respecte a la setmana anterior d'un 3,3 i un 2,6% respectivament.

Al llarg del mes de novembre, Sanitat Respon, mitjançant el telèfon 902111444, ha rebut un total de 20.462 consultes associades a simptomatologia sobre la síndrome gripal. Si comparem les consultes de la darrera setmana de novembre amb la setmana anterior s'observa un decrement del 50% en les consultes de ciutadans pel mateix motiu (2.779 consultes versus 5.478 de la setmana anterior).

Per estudiar el comportament del virus i detectar possibles resistències als antivirals es fa un estudi a una mostra de pacients afectats de grip A, que revesteixen una certa gravetat. En els darrers dies s’ha detectat un cas aïllat d’un virus resistent. El pacient ja ha estat donat d'alta de la UCI.

Pel que fa al nombre total de vacunes administrades en centres d’atenció primària a les dues primeres setmanes (fins el 29 de novembre), és de 135.734.


Estadístiques:


Document

.
.

Acord per simplificar els tràmits a l'atenció primària

La manca de temps i el creixement de la demanda són dos dels reptes amb què es troben els professionals del sistema sanitari català. L’envelliment de la població, l’elevat nombre de diagnòstics de patologies cròniques i una gran varietat de situacions socials són alguns dels elements que afecten les consultes d’atenció primària.

En aquest context, els professionals mèdics atenen un 40% més de persones que els seus homòlegs de la resta d’Europa, malgrat que la mitjana de pacients assignats no és gaire diferent. A més, els metges de família han de dedicar una part important del temps laboral a tasques que es podrien simplificar i que no són millores en l’atenció als pacients. Els principals experts en millora de l’atenció primària indiquen que cal dedicar més temps a activitats preventives, control dels pacients crònics, visites a domicili, cirurgia menor, investigació i docència, etc.

És per tot això que el Servei Català de la Salut i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària han arribat a un acord per simplificar alguns tràmits administratius i millorar la situació actual. A l’acord, també hi participen l’Institut Català de la Salut, la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Hospitalari de Catalunya i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Arran de l’acord s’han redactat dues instruccions i una guia informativa per als usuaris. Les instruccions fan referència als informes de salut, als criteris de millora de la coordinació, de la continuïtat assistencial i dels tractaments farmacològics entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada. L’acord compromet tots els implicats i suposarà una descàrrega de tasques burocràtiques per als professionals de medicina de família.

Es produiran beneficis directes per als usuaris, ja que s’eliminen tasques innecessàries i també es milloren les que es fan de forma poc eficient o per delegació inapropiada des d’altres nivells.

Alguns dels acords són possibles gràcies a la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com, per exemple, la recepta electrònica i la història clínica compartida. Les TIC ofereixen una oportunitat important per millorar l’assistència sanitària i l’eficiència en la gestió de la informació i documentació dels centres sanitaris, a la vegada que faciliten el procés de presa de decisions dels professionals sanitaris.


Com millora l’atenció als pacients

D’una banda, els usuaris dels serveis de salut s’estalviaran desplaçaments i consultes destinades a obtenir receptes, derivacions, etc., ja que millorarà la relació entre els nivells assistencials.

Així mateix, els pacients controlaran millor tots els aspectes del seu seguiment, medicació i pla de cures i seguiran tenint l’assessorament del seu metge o metgessa per assumir només aquelles gestions burocràtiques que els facilitin avançar en el procés sanitari i resoldre els seus problemes de salut.


Algunes mesures concretes

1.- Els metges de família només podran certificar o justificar aquells aspectes derivats d’un acte assistencial o que estiguin documentats a la història clínica: informe de l’estat de salut o certificat de salut.

2.- Els justificants de visita es podran recollir directament a les unitats d’atenció als usuaris i no a les consultes mèdiques, mentre que els justificants escolars són competència dels pares del menor, que han d’acreditar davant del centre si el seu fill ha estat malalt.

3.- La derivació d’un metge d’urgències o d’un especialista hospitalari a un metge d’atenció especialitzada no requereix la intervenció dels metges de família. Per a proves complementàries, en molts casos, els metges d’atenció primària no formaran part del circuït, ja que els responsables de generar una prova complementària són els metges que la sol·liciten.

4.- Les visites successives s’han de programar des del centre o servei on es generen.

5.- Els metges d’atenció especialitzada, una vegada hagin valorat els pacients, han de fer arribar als metges d’atenció primària un informe clínic, en el qual s’ha d’incloure la prescripció o recomanació del tractament, les proves realitzades, el diagnòstic i la pauta de seguiment.

6.- Els metges de família, un cop vistes les històries clíniques dels pacients, han de conciliar la medicació prescrita o recomanada a les consultes externes amb la que prèviament els pacients estaven prenent, amb la finalitat de millorar la seguretat i el compliment del tractament i la comprensió que els pacients en tenen.

Comissió de seguiment

Per tal de fer el seguiment d’aquest acord, es crearà una comissió formada per representants de tots els sectors i àmbits implicats. Aquesta comissió ha de facilitar criteris d’actualització permanent, i potenciar i intensificar les actuacions específiques que simplifiquin els tràmits administratius i millorin la coordinació entre els nivells assistencials.
.
.

PIDIRAC (Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya) (26.11.09)

PIDIRAC
Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya
Temporada gripal 2009-2010 Full informatiu núm.7 (26.11.09)

Comunicat del Departament de Salut

Segons la informació recollida pel sistema PIDIRAC (Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), l’activitat gripal pel nou virus de la grip A(H1N1) es manté amb una intensitat molt alta i una evolució creixent en aquests moments.

La taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella és de 576,59 per cada 100.000 habitants. Aquesta taxa és superior en els grups d’edat de 0 a 4 i de 5 a 14 anys.

Encara que el virus gripal circula amb molta intensitat a Catalunya, s’observa també la circulació d’altres virus respiratoris. Del total de mostres respiratòries que han resultat positives al laboratori, aproximadament un 73% correspon al nou virus de la grip i un 30% a d’altres virus respiratoris.

Pel que fa a la vigilància de casos produïts pel nou virus de la grip A (H1N1), la majoria han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació en pocs dies.

Des de l’aparició del virus de la grip A(H1N1), a Catalunya s’han produït un total de 359 casos greus, 250 dels quals ja han estat donats d’alta hospitalària.

En aquests moments es troben ingressats a la UCI 38 casos greus.

Fins al moment a Catalunya s’han produït 20 defuncions.

En la darrera setmana s’han produït dues defuncions, corresponents a un home de 64 anys i a una dona de 75 anys, ambdós amb patologies prèvies.

Al llarg de la setmana que va del 19 al 25 de novembre, s’ha observat una disminució del nombre d’urgències ateses tant als hospitals d’aguts (66.644, que suposa un decrement del 6,78% respecte a la setmana anterior) com als infantils (4.567, que suposa un decrement del 11,97% respecte a la setmana anterior).

El nombre de pacients ingressats des d’urgències en hospitals d'aguts també ha disminuït (6.044 versus 6.480) i en els hospitals infantils (406) és similar al de la setmana anterior.

En aquest període els centres d'atenció primària han realitzat 875.072 visites, el que representa un decrement d’un 0,71% respecte a la setmana anterior. No obstant, l'activitat continua essent elevada en relació a l'any anterior, especialment en el tram d'edat infantil (22,6%).

En els centres d’atenció continuada (ACUT) s’han realitzat 49.967 visites, que representa un decrement del 13,16% respecte a la setmana anterior.

Tant les trucades com els domicilis al 061 han sofert un decrement envers a la setmana anterior d'un 43,3% i un 3,20% respectivament.

Els indicadors de morbiditat corresponents mostren que l’activitat gripal continua molt incrementada a Catalunya (figures 1 i 2). Durant la setmana 46 s’han aïllat 69 virus de la grip nova A (H1N1)v i 8 virus parainfluenza (1 i 2,3 i 4) i 4 VRS entre d’altres en les 95 mostres trameses per la xarxa de metges sentinella.

Document

Comunicat del Departament de Salut. Estat actual de l´activitat gripal 19-11-09

Segons la informació recollida pel sistema PIDIRAC (Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), l’activitat gripal pel nou virus de la grip A(H1N1) es manté amb una intensitat molt alta i una evolució estable en aquests moments.

.

La taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella és de 497,04 per cada 100.000 habitants.

Aquesta taxa és superior en el grup d’edat de 5-14 anys.

Encara que el virus gripal circula amb molta intensitat a Catalunya, s’observa també una àmplia circulació d’altres virus respiratoris.

.

Del total de mostres respiratòries que han resultat positives al laboratori, aproximadament un 70% correspon al nou virus de la grip i un 30% a d’altres virus respiratoris.

.Pel que fa a la vigilància de casos produïts pel nou virus de la grip A (H1N1), la majoria han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació en pocs dies.

Des de l’aparició del virus de la grip A(H1N1), a Catalunya s’han produït un total de 232 casos greus, 151 dels quals ja han estat donats d’alta hospitalària.

En aquests moments es troben ingressats a la UCI 27 casos greus.

.

Fins al moment a Catalunya s’han produït 18 defuncions.

En la darrera setmana s’han produït sis defuncions, dues de les quals, corresponents a dues nenes de 5 i 13 anys sense patologies prèvies conegudes, ja havien estat comunicades.

Les altres 4 morts corresponen a una nena de 12 anys amb patologies prèvies, una dona de 36 anys amb patologies prèvies, un nen de 4 anys amb patologies prèvies i un home de 52 anys amb patologies prèvies.

Al llarg de la setmana que va del 12 al 18 de novembre, s’ha observat un augment del nombre d’urgències ateses tant als hospitals d’aguts (71.494, que suposa un increment del 5,09% respecte a la setmana anterior) com als infantils (5.188, que suposa un increment del 4,37% respecte a la setmana anterior).

Respecte a l’any anterior l’activitat en els serveis d’urgències d’adults s’ha incrementat un 17% i en pediatria un 21%. Tot i així, el nombre de pacients ingressats des d’urgències dels hospitals d’aguts (6.480) i en els hospitals infantils (406) és similar al de la setmana anterior i a l’any anterior en aquestes mateixes dates.

.

Les visites als centres d’atenció primària que s’han realitzat en tota la setmana han estat 881.357, xifra representa un increment d’un 5,07% respecte a la setmana anterior.

.

Al igual que la setmana anterior, l’activitat ha estat més elevada en el tram d’edat de 0 a 14 anys.

.

En els centres d’atenció continuada s’han realitzat 57.541, que representa un increment del 10,92 % respecte a la setmana anterior.

.Els indicadors de morbiditat corresponents mostren que l’activitat gripal continua molt incrementada a Catalunya.

Document

.

Informe del Departament de Salut: La pandèmia de grip A a Catalunya. 6 mesos de seguiment

Informe del Departament de Salut.

La pandèmia de grip A a Catalunya: 6 mesos de seguiment

Document complet:

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/gripandemia09.pdf