Resum d´intraccions medicamentoses

Font original: Docencia Rafalafena

Sesión en Castellano (interacciones-medicamentosas)

Buscant en la blogosfera fa uns mesos per interaccions medicamentoses, em va cridar l’atenció l’entrada de El Bálsamo de Fierabrás sobre un article aparegut en Medscape aquest estiu. L’article parlava de combinacions perilloses (i mortals!) de combinacions de fàrmacs, però és que molts dels mencionats són fàrmacs que emprem (i combinem) en la nostra pràctica mèdica diària.

És per això que ací vos deixo el recull de combinacions perilloses d’alguns medicaments.

• ISRS +TRAMADOL
  • Poden provocar Síndrome Serotoninèrgic (alteracions mentals, hiperactivitat autonòmica, trastorns neuromusculars…)
  • Altres fàrmacs que poden provocar-lo combinats amb ISRS: trazodona, Dextrometorfà, Linezòlid, TRIPTANS
• SIMVASTATINA + GEMFIBROZIL
  • Poden provocar RABDIMIOLISI
    • Encara que el risc està augmentat amb l’ús d’estatines en monoteràpia, aquest augmenta en combinació.
    • Les estatines inhibeixen el citocrom CYP3A4, pel que fàrmacs inhibidors potents poden augmentar significativament les concentracions sèriques de la Simvastatina, Lovastatina i Atorvastatina
  • Altres fàrmacs: Azols, Amiodarona, macròlids (no Azitromicina), Inhibidors de la Proteasa, bloquejadors dels canalas de calci (Verapamil, Diltiazem)
  • En l’ús concominant de fàrmacs inhibidors del citocrom, es prefereix l’ús d’estatines no CYP3A4 (Pitavastatina)
  • 
    
• NIFEDIPÍ + CLARITROMICINA
  • Pot provocar HIPOTENSIÓ i INSUFICIÈNCIA RENAL AGUDA
    • La Claritromicina inhibeix el metabolisme de CYP3A4, provocant un risc greu d’ hipotensió.
    • Recordem que no ocorreix això amb l’Azitromicina
    • 
      
• TMP/SMX + IECAs
  • Pot provocar HIPERPOTASSÈMIA
    • El TMP/SMX actua com estalviador de potassi, augmentant el potassi sèric.
    • S’han descrit mort súbdites en pacients amb aquests tractaments concomitants.
    • 
      
• WARFARINA + PARACETAMOL
  • L’ús concomitant augmenta el INR amb major risc de SAGNAT
  • En el nostre medi, l’ anticoagulant d’elecció és l’ACENOCUMAROL.
    • Hem de saber, que encara que el Paracetamol és l’analgèsic que menys interaccions té amb l’anticoagulant, s’ha de donar a dosis no superiors a 2g/dia. En cas de dosis superior i/o ús prolongat, hem de controlar l’INR i ajustar dosi d’ACO.
    • 
      
• ANTIHIPERTENSIUS I AINEs
  • Disminuiex l’eficàcia dels hipotensors
    • Els AINEs augmenten la pressió sanguínia per la inhibició de les prostaglandines renals i augment de retenció de líquid.
    • Major efecte: Indometacina, Piroxicam, Naproxè.
    • Efecte intermedi: Ibuprofè, Celecoxib.
    • L’AAS no influeix significativament.
  • La triple teràpia (“triple whammy”): IECA/ARA II+ DIURÈTIC +AINES: Augment de risc d’insuficiència renal aguda!!!  (link)
  • 
    
• LEVOTIROXINA + OMEPRAZOL
  • L’IBP interfereix en l’absorció de l’hormona.
    • La tiroxina necessita d’un medi àcid per a la seua absorció.
    • En pacients amb IBPs serà necessària una major dosi de tiroxina.
    • 
      
• HERBA DE SANT JOAN (HIPÈRIC)
  • Indueix el metabolisme del CYP3A4/CYP3A5, augmentant el metabolisme de molts fàrmacs:
    • ISRS provocant Sd. Serotoninèrgic
    • Anticonceptius hormonals i embarassos no desitjats
    • Disminuint l’eficàcia de fàrmacs antiretrovirals i alguns agents contra el càncer.
    • 
      
• SUC DE POMEL
  • També inhibeix el CYP3A4, augmentant la biodisponibilitat dels fàrmacs que empren aquest citocrom (estatines, ciclosporina, amlodipí, nifedipí…)

Sessió DICAF. Farmacoteràpia del pacient amb insuficiència renal: àcid acetilsalicílic i ibuprofe

 
 


Molt bona entrada i de molta utilitat en la pràctica clinica!

Fuente original: Zona de Salud de Ofra.

 Transcric integrament el contingut en Castellà

 The Pharmaceutical Letter 2014; Lib. XVI; nº. 14

Síntomas de lesión renal, contraindicaciones, precauciones, monitorización y ajustes en el uso de acido acetilsalicílico e ibuprofeno en caso de insuficiencia renal.

Los principales síntomas asociados a presencia de  lesión renal causada por el ácido acetilsalicílico son: náuseas, vómitos, zumbidos de oídos seguidos de hiperpnea, hiperactividad, hipertermia y convulsiones. La estimulación del sistema nervioso central ocasionada por este fármaco pasa rápidamente a depresión con somnolencia, insuficiencia respiratoria y colapso. También se han observado alteraciones metabólicas complejas. 

El ácido acetilsalicílico está contraindicado en pacientes con insuficiencia renal grave (CLcr < 30 ml/minuto) y en pacientes con niveles de albúmina reducidos. Este fármaco debe usarse con precaución en cualquier paciente con insuficiencia renal ya que se incrementa el riesgo de hemorragia gastrointestinal, por lo que se aumenta la retención de sodio y agua lo que, como consecuencia, aumenta el deterioro renal. En el tratamiento prolongado  con ácido acetilsalicílico debe monitorizarse la funcionalidad renal, el hematocrito y la coagulación cuando los pacientes usan anticoagulantes orales o heparina. En pacientes diabéticos debe monitorizarse la glucemia además de los parámetros ya mencionados. Asimismo, se recomienda monitorizar frecuentemente la presión arterial en hipertensos que tengan insuficiencia renal y que estén en tratamiento con este medicamento. La bibliografía disponible no refiere ajustes de dosis para el ácido acetilsalicílico.

En el caso del ibuprofeno, durante tratamientos prolongados  deben vigilarse posibles signos y síntomas de ulceración o hemorragia. Las lesiones pueden aparecer en cualquier momento durante el tratamiento, con o sin síntomas de previo aviso o sin que existan antecedentes de acontecimientos gastrointestinales graves. También se deben buscar antecedentes de esofagitis, gastritis y/o úlcera péptica y  asegurar su curación total antes de iniciar el tratamiento con este AINE.

El uso de ibuprofeno está contraindicado en insuficiencia renal grave (CLcr < 30 ml/min.), por lo que se no se  aconseja su empleo si no se conoce el estado de la función renal del paciente. Dado que el ibuprofeno se elimina por orina, en caso de insuficiencia renal podría producirse acumulación con riesgo de intoxicación. Además, podría dar lugar a una disminución del flujo sanguíneo renal con insuficiencia renal aguda reversible debido a la inhibición de la síntesis de prostaglandinas vasodilatadoras. Incluso, con tratamientos prolongados,  se han descrito casos de síndrome nefrótico y nefritis intersticial aguda. Es recomendable monitorizar la función renal durante el uso prolongado de ibuprofeno. Se recomienda reducir la dosis inicial en caso de que exista insuficiencia renal leve a moderada (CLcr 30-90ml/min.).

7 interaccions que poden matar al teu pacient!

Idees Clau

1.- El nostre primer objectiu quan receptem és no fer mal i en segon terme tractar els seus patiments i millorar la seva salut. 

2.- Diem en aquesta ocasió les set interaccions farmacològiques més perilloses que has de tenir present per no enviar als teus pacients a urgències.

3.- És vital per a la pràctica clínica conèixer el mecanisme mitjançant interactuen determinats fàrmacs entre si. Això repercuteix en l'evolució i els mètodes per contrarestar aquesta interacció. 

4.- Llegeix acuradament i pren nota perquè no prescriguis cap d'aquestes. 

1. IECAS Suplements de K +

Aquesta combinació fa que el potassi s'acumuli, donant manifestacions clíniques mortals d'hiperkalemia, com el són la cardiotoxicitat i canvis en l'ECG: ones T picudes, bloqueig cardíac, arítmies ventriculars i aturada cardiorespiratoria. Per si no fos poc, es presenten efectes neuromusculars que s'agreugen amb cuadriplejia flácida o inclusivament paràlisi de la musculatura respiratòria.Digoxina Amiodarona

2. Digoxina Amiodarona

Quan tots dos interactuen, l'efecte de la digoxina s'allarga. Això provoca arítmies refractàries atrials o supraventriculars, comportant una fibril·lació auricular. Encara que aquesta per si mateixa no és mortal, si no es detecta pot portar a un tromboembolisme, a una fibril·lació ventricular o a una aturada cardiorrespiratoria.

3. Digoxina Verapamil

Tot pacient que consumeix tots dos medicaments (sigui el que sigui la seva malaltia) té molt més risc de presentar bradicàrdia, bloqueig aurícul-ventricular o depressió miocárdica. 

4. Alcohol Benzodiacepines

Aquesta combinació pot ser potencialment letal. El perill radica que tots dos actuen com depresors del SNC, potenciant la sedació. Aquesta interacció mortal es presenta primer amb marejos, confusió, amnèsia, augment de la irritabilitat i agressivitat; posteriorment arriba a pèrdua del coneixement, coma o defunció.

5. Alcohol Opioides

És freqüent indicar un tractament a força d'analgésics opiàcis (morfina i derivats) per controlar dolor per traumes forts, amb un alleujament indubtable del mateix. El problema ve quan es combina amb alcohol, doncs es produeixen efectes sedants exagerats i augmenta el risc de depressió respiratòria per sobredosi. Així que, quan el teu pacient surti de festa, adverteix-li que en aquesta ocasió serà conductor designat.

6. Warfarina Àcid Acetilsalicílic

Aquesta combinació augmenta SIGNIFICATIVAMENT el risc d'hemorràgia de qualsevol tipus, tant així que molt probablement el teu pacient arribi a xoc hipovolèmic, amb les conseqüències fatals que això representa.

7. Estatines Niacina

Les estatines es prescriuen per al tractament de les dislipidemies, quan existeixen nivells baixos d'HDL i alts de triglicèrids. No obstant això, existeix evidència que la interacció entre aquests medicaments amb la niacina no millora la simptomatologia coronària, sinó que pot desencadenar SICA (inclòs el IAM) o ictus isquèmic.

Com t'adonaràs, l'ignorar certes interaccions pot arribar a matar pacients, més encara si es tracta d'un adult major amb la famosa polifarmàcia. Per prevenir casos potencialment fatals, repassa aquestes interaccions (i investiga moltes més) quantes vegades sigui necessari abans de signar les receptes!

Font original: Sapiens Medicus

Referències:

- Zhu, J. PhD, MS, DT.. Weingart, S. MD. Prevention of adverse drug events in hospitals. En: Al Dia, Post TW (Ed), Dia, Waltham, DT.. (Consultat el 23 de febrer de 2015.)

- Katzung, B. (2012). Basic & clinical pharmacology (12th ed.). New York: McGraw-Hill Medical.

- Conrad Fischer, MD. (2014). Master the Wards: Survive IM Clerkship & Ace the Shelf. New York: Kaplan Medical.