Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ull sec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ull sec. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’agost del 2011

L´ús correcte de llàgrimes artificials per la síndrome de l´ull sec



Butlletí d´informació terapèutica del Departament de Salut
 
 
 
 


La síndrome de l’ull sec és el resultat final de patologies que produeixen una alteració en la producció i la qualitat de la llàgrima. És una malaltia multifactorial de la superfície ocular que cursa amb malestar, alteracions visuals, inestabilitat de la llàgrima, dany potencial sobre la superfície ocular, i que s’acompanya d’augment de l’osmolaritat ocular i d’inflamació.

Malgrat la manca d’uniformitat en la definició i la manca d’una prova diagnòstica, se sap que la síndrome de l’ull sec és la malaltia més freqüent a les consultes d’oftalmologia, en les quals fins a un 30% dels motius de consulta són per l’ull sec.

És la causa més freqüent d’irritació ocular en persones de més de 65 anys, amb una prevalença del 7,5% en persones de més de 50 anys i entre el 15% i el 33% en persones de més de 65 anys, essent més freqüent en dones.

El símptoma principal és la sensació de cos estrany o cremor ocular, que ocasiona malestar i que empitjora durant el dia, amb la lectura o la visualització d’una pantalla de manera prolongada.

També produeix picor, pesadesa palpebral, envermelliment conjuntival, intolerància a les lents de contacte i, si hi ha afectació corneal, fotofòbia, visió borrosa transitòria, llagrimeig paradoxal i secreció mucosa.

Les complicacions que pot produir són la conjuntivitis amb metaplàsia escamosa conjuntival i la queratitis amb ulceració, infecció, neovascularització o perforació de la còrnea.

El signe més característic de la síndrome de l’ull sec és la queratitis puntejada.

Els símptomes poden empitjorar després d’una operació corneal, refractiva o de cataractes.

El diagnòstic se sol fer a partir de l’anamnesi i l’exploració amb làmpada de fenedura, que ens permetrà descartar altres malalties oculars i visualitzar les lesions a la superfície ocular amb la tinció amb fluoresceïna.



Altres proves que no se solen realitzar a l’atenció primària de salut són la prova de Schirmer (per visualitzar una disminució en la producció de llàgrimes i que s’utilitza per diagnosticar la síndrome de Sjögren); les proves per valorar la inestabilitat de la llàgrima (el temps de ruptura de la llàgrima depèn del seu gruix i de l’estabilitat de la pel•lícula lacrimal) i altres tipus de tincions per objectivar la lesió corneal com el rosa de Bengala.




Idees Clau


1.- Les llàgrimes artificials es comercialitzen com a medicaments i productes de parafarmàcia, i només alguns dels primers estan finançats pel sistema sanitari públic.

2.- A Catalunya l’any 2010, el 82% de la despesa i el 74% dels envasos receptats va ser en format de monodosi. El 82% d’aquest import correspon a les presentacions en monodosi

3.- Tot i que les llàgrimes artificials són el tractament de primera línia per a la síndrome de l’ull sec, no es coneix bé el seu mecanisme d’acció, les proves d’eficàcia són molt limitades i no s’han comparat de manera rutinària amb placebo ni entre elles.

4.- Les recomanacions d’ús es basen fonamentalment en el consens de grups d’experts.

5.- S’ha de promoure sempre l’autocura ocular adequada del pacient, ja que pot reduir o fins i tot arribar a suprimir l’ús de llàgrimes.

6.- Caldrà incidir també sobre els factors que empitjorin els símptomes de la síndrome de l’ull sec (hàbits tòxics, factors ambientals o dieta).

7.- Per a la gent gran, els vials multidosi poden ser més fàcils de manipular que les monodosis.

8.- Els col•liris sense conservants estan indicats en cas de síndromes greus (quan es necessita administrar els col•liris continuadament, més de 4-6 vegades al dia), en pacients que utilitzen altres col•liris amb conservants concomitantment (pacients amb glaucoma), en embarassades i en portadors de lents de contacte.

9.- Considerar sempre els fàrmacs, perquè poden produir o empitjorar la sequedat ocular.

10.- Els fàrmacs que s’han associat més a la síndrome de l’ull sec són:

- els antihistamínics,

- antidepressius tricíclics,

- inhibidors selectius de la recaptació de serotonina,

- Els ansiolítics, els antipsicòtics o l’alcohol afavoririen la síndrome de l’ull sec només en cas de deshidratació.

11.- Per instaurar un tractament adequat, cal avaluar prèviament la gravetat dels signes i símptomes, la cronicitat d’aquests, l’etiologia o factors contributius (entre els quals cal descartar els fàrmacs) i la resposta als tractaments provats prèviament.

12.- Cal instruir el pacient perquè faci l’autocura dels seus ulls i utilitzi adequadament els col•liris.

13.- L’ús de llàgrimes artificials sol ser suficient en síndromes seques lleus o moderades; inicialment s’han d’administrar sovint i posteriorment se n’ha d’espaiar l’administració.

14.- Les llàgrimes artificials, sobretot quan hi hagi blefaritis acompanyant, només s’han de recomanar quan la higiene ocular sigui insuficient.

15.- En cas de síndrome de l’ull sec lleu o moderada, l’ús de llàgrimes pot ser suficient. Al principi cal administrar-les més sovint i després l’administració es pot espaiar fins a les quatre preses diàries habituals.

16.- Els conservants poden produir irritació i endarrerir la curació de les úlceres corneals.

17.- Quan s’utilitzen pomades cal tenir en compte que les persones amb sensibilitat a la llana també poden ser sensibles a la lanolina, i que potser no toleren les pomades que contenen parabens com a conservants. Una opció per a aquestes persones són les llàgrimes amb carbomer, que duren més que les artificials tradicionals i no provoquen els efectes indesitjats de les pomades.

18.- L’ús de col•liris sense conservants es recomana sobretot quan sigui necessari administrar llàgrimes continuadament, més de 4-6 vegades al dia (com és el cas dels pacients amb síndrome de l’ull sec greu), en pacients que usen altres col•liris amb conservant concomitantment (pacients amb glaucoma), en embarassades i en portadors de lents de contacte.

19.- Les monodosis tenen un cost superior als vials multidosi; per tant, el seu ús s’ha de reservar a les situacions en què estigui indicat


Document complet



Informació per a pacients

Informació per a pacients sobre l´ull sec
Manera correcta d´aplicar-se un coliri







També et poden interessar: